Només el 30 % dels joves tenen un nivell acceptable en anglès al nostre país, tot i ser una assignatura obligatòria des de la primària. Aquest fet repercuteix en les vides del jovent; així ho demostra un estudi, segóns el qual el 51 % dels estudiants ha perdut alguna oportunitat laboral per no tenir o no poder demostrar el nivell suficient d’anglès a l’hora d’enfrontar-se a una entrevista.

Aquestes xifres contrastades són una decebedora demostració de la preocupant davallada de l’interès en els idiomes, i de la manca de formació convenient que doni resposta a les demandes acadèmiques i laborals a les que els estudiants hauràn de fer front en el seu futur.

Son múltiples les causes assenyalades pels experts en la materia: es parla, per una part, del moment en que s’introdueix l’idioma com assignatura, que fins fa poc era a  l’educació primària i des del 2018 es comença directament a infantil. No obstant, aquesta opinió entra en conflicte amb estudis que mostren la infància com l’etapa adient per iniciar-se en una llengua estrangera.

La metodologia d’aprenentatge que utilitza el docent influeix en el resultat

D'altra banda, també s’apunta a la manca d’efectivitat de les metodologies d’aprenentatge emprades; per experiencia pròpia tots sabem que durant els sis anys de la primaria i els quatre de la secundaria els protagonistes a les classes d’anglès han estat la gramàtica i els eterns exercicis d’expressió escrita, cosa que deixa en un segon pla la comprensió oral i auditiva, que son fonamentals pel correcte domini d’una llengua.

Aquesta segona causa és, potser, la més encertada. Estudis com el de Barberán Álvarez i Reza Segovia (2021) posen de manifest com l’aplicació de métodes pedagògics innovadors i dinàmics a l’aula com la metodologia Content Language Integrated Learning (CLIL) faciliten l’adquisició d’una segona llengua o d'una tercera.

A les escoles del nostre país s’han provat estratègies de tot tipus amb resultats desalentadors. El bilingüisme ha estat una de les técniques més incentivades. Funciona amb les llengües cooficials de les comunitats autònomes, però en el cas de l’anglès no hi ha hagut resultats massa destacables, ja que una de les problemàtiques és la dificultat de trobar docents especialitzats en determinades matèries que a més siguin capaços d’impartir-les integrament en anglès. Per descomptat, el mestre o la mestra d’anglès no pot impartir altres assignatures com ciencies o matemàtiques si no té la formació específica per fer-ho.

La manca de confiança pot alentir el nostre aprenentatge

Altres aspectes limitants que assenyalen els experts són la manca de confiança, la vergonya a l’hora de parlar un idioma que no és el propi i la falta de pràctica contínua en el dia a dia. És molt habitual assistir a classes d’anglès a l’escola o a una academia dos cops per setmana, però són pocs els moments del dia en què decidim, per pròpia iniciativa, parlar, escoltar o llegir en anglès. Si volem adquirir una llengua ens hi hem de submergir, introduir-la en la nostra rutina fins que formi part de nosaltres. No és questió només de saber formar frases, es tracta d'aconseguir adoptar les formes d’expressar-se pròpies d’aquesta llengua.

En l’actualitat el domini d’idiomes és una necessitat, no un afegit al currículum. Comptar amb aquesta competencia proporciona beneficis acadèmics, accès a estudis superiors internacionals, màsters o postgraus amb més facilitat i a l’aprenentatge i enriquiment en si de la cultura i comunicació en altres llengües, a part de millors oportunitats laborals.

L’habilitat d’aprendre nous idiomes no és un do, la clau està en la motivació. En aquest sentit, Alastair Banton, mestra en una escola privada al Regne Unit  i anteriorment professora d’anglès al Japó, a la pregunta de quin és el secret d’un aprenentatge satisfactori de les llengües en una entrevista va respondre que «el més important és la voluntat d’aprendre, la convicció personal de poder arribar a parlar de manera fluïda i acceptable en un entorn nadiu sense prejudicis».

Directius, càrrecs intermedis i empleats porten més de 10 anys aprenent anglès sense arribar a aconseguir un nivell adequat pel lloc de feina que ocupen

Tot i que en els últims anys el nivell d’anglès ha millorat considerablement en el nostre país, no s’acaben d'assolir les expectatives pedagògiques respecte a altres països de la Unió Europea. Segons els resultats de l’informe Bussiness English 2023, elaborat per Twenix, els càrrecs intermedis (62 %), directius (60 %) i empleats (58 %) porten més de 10 anys aprenent anglès sense arribar a aconseguir un nivell adequat pel lloc de feina que ocupen. En opinió del CEO d’aquesta empresa, Jorge Moreno, «tot té a veure amb un enfocament inadequat des de les escoles amb un aprenentatge rígid i avorrit, molta gramàtica i un concepte dels idiomes com una assignatura més on interessa assolir determinades competències, no pel plaer d’aprendre», afirma en una entrevista.

En aquest món hipertecnològic i audiovisual disposem d’infinits recursos, plataformes i itineraris formatius per capgirar la desídia i fer atractiu l’estudi i la pràctica dels idiomes. En aquesta revolució el diàleg i l’interès han de guanyar protagonisme a les aules, l’estudiant ha de sentir que realment s’involucra a nivell mental, físic i emocional amb l’idioma per fer-lo seu. Les pràctiques de conversa han de ser d’interès per a estudiants, empleats d’empreses o particulars que necessiten una millora substancial en el seu nivell d’idiomes, amb continguts lúdics i actuals, motivadors a l’hora d’aprendre. Metodologies com la gamificació són un bon inici.