L'escola que es buida (i com omplir-la de futur)

Comença el curs i molts titulars parlaran de llibres, horaris i nervis. Jo vull mostrar, tal com diu una expressió anglesa, l’elefant a l’habitació, o en aquest cas a l'aula: l’escola s’està quedant sense infants. A Catalunya, el 2024 van néixer 53 793 nadons, un 0,8 % menys que al 2023. No és un sotrac puntual: és una tendència (IDescat). A Espanya, el 2023 es va tancar amb 320 656 naixements i una fecunditat d’1,12 fills per dona (molt lluny del 2,1, índex de reemplaçament apropiat). El 2024 hi va haver un lleugeríssim repunt (322 034, +0,4 %), insuficient per canviar substancialment el guió (Institut Nacional d’Estadística).

Aquesta realitat demogràfica ja truca a la porta dels centres. Catalunya va anunciar tancaments de línies per al 2025-26 i després va rectificar a la baixa, en part perquè la matrícula viva (altes a mig curs) és molt elevada: 74 328 incorporacions només el darrer curs. Planificar amb les xifres de gener i oblidar el que passa a l’octubre o al febrer distorsiona la foto. La mateixa administració d’educació a Catalunya s’enorgulleix d’augmentar recursos a l’etapa d’Infantil mentre decreix el nombre d’alumnes (8500 alumnes menys).

Aquesta transició la sosté (i la complica) una altra força: la diversitat. Avui Espanya escolaritza 1 125 860 alumnes estrangers i a diverses províncies (incloses Lleida i Girona) un de cada quatre estudiants de Primària a la xarxa pública és estranger. Aquesta arribada ha evitat tancaments a moltes escoles, però la distribució desigual de l’alumnat entre xarxes i entre centres tensiona recursos i exigeix polítiques precises contra la segregació.

El que incomoda: menys alumnat no és automàticament una bona notícia. Si hi responem amb tancaments preventius i classes més grans allà on queda matrícula, el resultat serà més desigualtat. Però hi ha una oportunitat històrica si fem just el contrari.

Cinc decisions valentes per a un curs de transició

Una pregunta (incòmoda i necessària)

Si sabem que hi haurà menys estudiants durant almenys una dècada, farem servir aquest marge per millorar l’experiència educativa (més atenció, més art, més ciència pràctica, més tutoria) o per ajustar mecànicament edificis i plantilles?

Com a directora d’un mitjà que mira l’educació amb lupa pedagògica, afirmo que l’escola que es buida pot omplir-se de futur si el sistema compleix la seva promesa constitucional i el seu mandat d’equitat: menys alumnes, més aprenentatge; menys tancaments, més comunitat. El repte demogràfic és real i mesurable (naixements, fecunditat, projeccions), però la resposta és política i pedagògica. I comença avui, amb decisions concretes a cada municipi.

A INÈDIT ho explicarem, amb dades i amb veu humana, perquè darrere de cada xifra hi ha una aula que pot ser millor si ens atrevim a reordenar el tauler.

A tots els que avui torneu a omplir les aules (professors, alumnes i famílies), us desitgem un curs ple d’aprenentatges, reptes superats i moments que deixin empremta.

Fonts clau consultades: IDESCAT (naixements 2024 a Catalunya), INE (natalitat i fecunditat 2023), El País (diversitat i matrícula estrangera; previsions d’alumnat a Catalunya), i BOE (Constitució Espanyola i LOMLOE, Títol II: Equitat).