El passat 1 i 2 de març la Universitat de Barcelona ha acollit la cinquena edició del congrés internacional de neuroeducació, que aquest any s'ha centrat en l'arquitectura del benestar. Entrevistem David Jou, poeta i catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ens comparteix la seva visió sobre l'arquitectura del benestar, qüestió que ens convida a repensar els nostres espais i pràctiques educatives amb l'objectiu de crear entorns òptims per al creixement personal i social dels individus.

Pregunta: Què és l'arquitectura del benestar i per què és important pensar-hi?

Resposta: Les arquitectures del benestar són distribucions de l’espai, de la llum, dels colors, dels materials, que fan que ens sentim a gust en determinat lloc i fent determinada tasca. Això és crucial tant a casa com a l’escola, en un hospital o en el lloc de treball. És una consideració important en la nostra societat actual, ja que tenim prou recursos per implementar-la.

P.: Com es relacionen les arquitectures concretes del benestar amb els drets socials i culturals que conformen l'Estat del benestar?

R.: Per a mi l'arquitectura sempre ha estat un camp d’interès, aplicable tant als edificis com als organismes, així com als llibres de poesia i de física. De fet, intento que els meus llibres tinguin una vocació arquitectònica, que reflecteixin una visió de conjunt. Responent a la pregunta, he de dir que això també s'extrapola a les lleis de l'univers i a les masses visibles i invisibles que el conformen. Igualment, l'arquitectura del benestar està íntimament relacionada amb els drets socials, com ara salut i educació, que són una conquesta fràgil i debatuda en la nostra societat; ens trobem en un debat constant sobre quin grau de benestar oferim i quins recursos es dediquen a això.

P.: Aquest congrés se situa en el marc de la neuroeducació. Com processa el cervell les informacions relacionades amb l'espai que l’envolta, i amb les sensacions de benestar o malestar?

R.: La percepció de l'espai és complexa i subtil. El cervell processa aquesta informació per mitjà dels sentits i de zones com l'hipocamp i altres sistemes que activen neurones en funció de l'entorn. A l’hipocamp hi ha unes neurones concretes que s’activen si estem en un lloc, en una habitació, i que no s’activen si estem en un lloc diferent. Per tant, les neurones reaccionen en funció de la posició en la que ens trobem. Juntament amb l’hipocamp trobem un altre sistema similar a un GPS amb unes neurones que s’activen segons la velocitat, la direcció, la proximitat a les parets… Això vol dir que l’espai influeix en nosaltres no només de manera externa pel que veiem, sinó també de manera interna segons com el nostre cervell processa aquesta informació i hi reacciona. Aquestes zones, a més, envien informació a les zones del benestar o de l'angoixa, i juguen un paper clau en la nostra experiència.

La disposició de l’espai influeix en l’activitat neuronal del nostre cervell

P.: Quina importància té l'arquitectura del benestar en els espais educatius i per als alumnes?

R.: L'arquitectura del benestar és fonamental en els espais educatius, però més enllà de l'entorn físic, encara és més important l'esperit amb què els estudiants enfoquen el seu aprenentatge: si tenen curiositat, si posen atenció, si es concentren, si treballen, si són respectuosos amb els altres i els professors són entusiastes per a transmetre-ho pots canviar el món des d’un barracó. En canvi, si tens la millor arquitectura però els estudiants estan dispersos, no tenen interès, es distreuen, no tenen respecte per res… doncs estàs enfonsant un país.

Font: Inèdit Agència