La protecció de les víctimes de violència masclista des de l’escola
Factor clau en la prevenció de la violència masclista a les famílies
La violència masclista, el problema social més arrelat en la nostra societat, no només afecta les dones que el pateixen, sinó també els seus fills i filles, que són víctimes dels maltractaments. Inclús, en els casos en què els abusos van dirigits només a la mare, l’impacte d’aquest comportament en els fills és negatiu; diversos estudis han identificat conseqüències en la salut psicològica dels nens i nenes que han presenciat episodis de violència masclista, i dificultats en el seu desenvolupament.
Un grup d’investigació de la Universitat de Girona presenta una guia per prevenir i erradicar la violència masclista a les famílies des de l’escola
L’escola és on els nens i nenes passen la major part del temps, per aquest motiu esdevé l’espai primordial en la prevenció i erradicació de la violència masclista. En aquest sentit, el grup de recerca en infància, joventut i comunitat Liberi, de la Universitat de Girona (UdG), amb la col·laboració de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, ha presentat un model d’actuació per posar a l’abast del professorat eines per prevenir i detectar de manera precoç la violència masclista a les llars de l’alumnat.
Sensibilització de l’alumnat, acompanyament i ajuda a l’estudiantat afectat són els reptes en què s’ha centrat el projecte «Som aquí!»
La guia, que és resultat de la investigació que s'ha portat a terme en el projecte «som aquí!» (whe are here!), dona resposta a tres preguntes clau: com tractar el tema de la violència masclista a l’aula? Com ajudar l’alumnat que pateix una situació de violència masclista a casa seva? Com pot connectar l’escola o l’institut amb els serveis socials o altres serveis d’ajuda?
El projecte ha sigut el guanyador de la convocatòria Social Research Call 2020 de la Fundació "la Caixa" sobre la detecció de la violència masclista des de la perspectiva dels nens i les nenes. Els resultats obtinguts de les 3664 enquestes realitzades a estudiants d’entre 4t de primària i 4t d’ESO de 106 centres educatius de Catalunya, i a 322 docents de 86 d’aquests centres, evidencien la necessitat de comptar amb una major protecció de les víctimes de violència masclista, per garantir la seva seguretat a l’hora de fer la denuncia i des de la primera fase en que es té coneixement del cas.
El 59 % dels estudiants enquestats no demanaria ajuda si això pogués tenir conseqüències per la seva mare
Al respecte, els resultats mostren que el 10 % dels joves han viscut una situació de violència masclista a casa seva i el 59 % es plantejaria no demanar ajuda si això pogués tenir conseqüències per la seva mare.
La guia d’actuació que presenta aquest projecte és aplicable a tots els centres educatius, i té com a objectiu ajudar a posar fi a la violència masclista que infants i adolescents viuen en l’entorn familiar. Es planteja com una eina complementària que contribueix a la sensibilització dels estudiants, l'orientació i l’atenció o derivació en aquells casos que ho requereixin.
Només el 10 % del professorat enquestat ha parlat de la violència econòmica a classe
De fet, la violència masclista és un tema del que es parla bastant a les aules catalanes: l’enquesta realitzada a docents desvela que, aquest curs, el 90,9 % del professorat ha parlat amb l’alumnat de violència física; el 78,2 %, de violència sexual; el 76,4 %, de violència psicològica. En canvi, la violència econòmica l’han tractada el 10,9 % de les persones enquestades.
Alguns docents proposen afegir una matèria específica al currículum sobre violència masclista
No obstant, són necessàries més millores per reduir al màxim els casos de violència masclista a les famílies. Algunes de les propostes que realitzen professors i professores són: treballar la problemàtica a partir d’especialistes (96,7%), en les dates marcades com a dies especials (86,1 %), de manera espontània (84,7 %), a partir de cartells i fulletons (84,6 %), disposar d’un programa propi als centres (72,5 %), comptar amb un programa marc (71,4 %), o directament tenir una assignatura específica (18,1 %).
La urgència de posar més l’enfocament en aquesta situació impulsant programes més exhaustius es deu al silenci que envolta els casos de violència masclista a casa; i és que, segons es desprèn dels resultats de l’estudi, l’alumnat no acostuma a comunicar aquestes situacions: el 68 % del professorat ha observat que l’infant no explica res per protegir els progenitors, i quan se n’assabenta és perquè hi ha signes evidents o perquè els ho ha comunicat un altre professional.
Només un 40 % de l’alumnat parlaria amb els docents si pateix violència masclista a casa
Al respecte, els docents consideren que han de tenir un rol actiu davant d’aquests casos i que el centre educatiu ha de ser un espai tranquil i segur per als infants, ja que si be l’estudi mostra que el 65,3 % dels nens i nenes no ho mantindria en silenci, tan sols un 40 % recorrerien als docents. La resta opten per dir-ho a la policia (74 %), als familiars (70 %) o a un telèfon d’emergències (68 %).
Fonts
https://www.udg.edu/en/udg/detall-noticies/eventid/24943
https://www.psicologia-online.com/como-afecta-la-violencia-de-genero-a-los-ninos-4065.html
Sin Comentarios