La lectura és una constant a les nostres vides. Des que es va inventar l'escriptura a l'època antiga, el coneixement s'ha anat conservant per escrit en pergamins, fulles d'arbres, pedres, paper i tot material que pogués ser traçable. De fet, la història com l'entenem avui s'inicia justament amb la invenció de l'escriptura i amb la possibilitat de registrar els esdeveniments de la civilització. Tot fet previ a aquest esdeveniment es considera prehistòria, tot i que amb matisos.

Com a conseqüència, avui dia la majoria de la informació emmagatzemada al web i en bases de dades es troba en format de text. Així ho demostren estimacions com les que fa un informe de la consultora IDC, on se suggereix que al voltant del 80 % de les dades emmagatzemades a tot el món eren dades no estructurades, i gran part estan en format de text. No obstant això, està havent-hi un creixement exponencial de la informació en formats alternatius com àudio o vídeo.

A Espanya hi ha 8 milions de persones amb dificultats de lectura

Tot i que el 87 % de la població mundial està alfabetitzada, no totes les persones poden llegir amb comoditat. De fet, aquesta capacitat de llegir es podria considerar un privilegi; només a Espanya hi ha 8 milions de persones amb dificultats de lectura. Problemes de visió o de comprensió del llenguatge converteixen aquesta activitat plaent en una tasca àrdua per a aquestes persones.

Barreres a la lectura

Un dels trastorns del llenguatge més coneguts és la dislèxia, una afecció que interfereix en la interpretació i el processament del llenguatge, fet que provoca dificultats per llegir i pronunciar certes paraules, i per anomenar alguns objectes amb rapidesa. Tot i que cada cas té les seves particularitats, en general les persones amb dislèxia poden experimentar manca de fluïdesa en paraules complexes, arribant a fer una lectura lenta i sil·làbica, cometre errors freqüents de fonologia en llegir, ometre paraules o trossos de paraules, afegir paraules o substituir alguns sons per uns altres.

Dislèxia i afàsia són els trastorns del llenguatge més freqüents que dificulten la lectura

De la mateixa manera, hi ha altres trastorns com l'afàsia o l'alèxia que també compliquen la lectura. En el cas de l'afàsia es tracta d'un símptoma de dany a les parts del cervell que controlen el llenguatge, la qual cosa provoca que la persona tingui dificultats per llegir, escriure, expressar el que es vol dir i de vegades entendre el que diuen altres persones; mentre que l'alèxia fa referència a la pèrdua de la capacitat de llegir després d'un vessament cerebral o d'una lesió a l'àrea del cervell relacionada amb la lectura, generalment a l'hemisferi cerebral esquerre, que es considera dominant per al llenguatge.

No tots els problemes en llegir són causats per un trastorn de la lectura; els problemes d’atenció poden dificultar concentrar-se en el que es llegeix, i les malalties visuals poden dificultar el seguiment ocular del text o la percepció de les paraules.

Estudiants d'emprenedoria a la Facultat de Negocis de la Universitat de Mondragón desenvolupen una lupa intel·ligent de butxaca com a TFG

Pel que fa a les patologies visuals, són múltiples: miopia, hipermetropia i astigmatisme són de les més comunes. Provoquen problemes d'enfocament que s'han de corregir amb una graduació òptica adequada. De la mateixa manera, la presbícia (vista cansada), l'estrabisme (ulls guenyos) o l'ambliopia (ull gandul) són altres de les malalties de la vista que poden suposar una barrera per a la lectura.

Malalties visuals i condicions genètiques poden provocar baixa visió que impedeixi llegir un text en mida normal

D'altra banda, també hi ha altres malalties oculars que provoquen baixa visió, i que no es poden corregir amb la graduació ocular ni amb medicaments. En aquesta categoria trobem afeccions oculars com ara el glaucoma, la retinopatia diabètica, les cataractes o la degeneració macular relacionada amb l'edat.

Tanmateix, també hi ha condicions genètiques com l'albinisme que disminueixen el grau de visió, cosa que afecta la lectura de nens i adults, i malalties genètiques com l'aniridia o l'Stargardt que causen baixa visió.

Tecnologia al servei de la visió

La tecnologia, emprada al servei de la gent, ens pot donar moltes alegries, com passa en aquest cas. Un dels projectes finalistes dels Premis Fundació MAPFRE a la Innovació Social és LUP, una startup basca que ha desenvolupat la primera lupa de butxaca tecnològica, independent de l'ull, que capta imatges de textos i les converteix en fitxers d'àudio que llegeix automàticament.

Desenvolupen la primera lupa intel·ligent de butxaca que converteix el text a veu

La nova lupa millora la comprensió lectora amb un sistema d'algoritmes d'intel·ligència artificial i visió computacional que extreu la informació, la interpreta i la transmet en més de 30 idiomes.

Des del seu naixement fa dos anys LUP es va orientar a l'àmbit de l'accessibilitat i a facilitar que persones amb dificultats de lectura tinguin autonomia suficient per enfrontar-se a qualsevol tipus de text i fer activitats quotidianes. La lupa de butxaca intel·ligent està dissenyada per als que no estan familiaritzats amb dispositius tecnològics i en un sol clic aconsegueix transformar un text en veu en menys de dos segons. A més dels textos impresos, LUP també importa fitxers PDF, imatges, i captura fotos. S'hi pot ajustar la velocitat de la lectura i es pot escoltar el text tantes vegades com es vulgui, a més de comptar amb un flaix integrat per a lectures nocturnes.

També compta amb una aplicació mòbil preparada per facilitar la lectura a l'usuari, però també adaptada perquè professionals especialistes com logopedes, oftalmòlegs o optometristes puguin fer servir l'app com a complement al tractament dels seus pacients. Aquesta aplicació incentiva l'ús de la resta visual per continuar entrenant-la i millorant-la.

LUP és el resultat d'un TFG elaborat per estudiants del País Basc

Aquest projecte innovador va néixer d'un treball de fi de grau de la universitat que desafiava els alumnes a crear productes o serveis útils a partir de la tecnologia. Uxue Mancisidor y Apurva San Juan, estudiants d'emprenedoria a la Facultat de Negocis de la Universitat de Mondragón, es van plantejar partir de la visió computacional i la intel·ligència artificial. Juntament amb Eneko Calvo, estudiant d'informàtica de la Universitat del País Basc, van fer realitat el seu propòsit de fer accessible la lectura mitjançant la tecnologia al percentatge de la població espanyola que té dificultats per llegir, i que representa gairebé el 50 %.

Fonts:

https://datos.bancomundial.org/indicator/SE.ADT.LITR.ZS

https://es.deep-talk.ai/post/80-of-the-worlds-data-is-unstructured

https://areapsiquiatria.unioviedo.es/wp-content/uploads/2019/03/PMT10_Lenguaje_Revuelta2020.pdf

https://www.tengobajavision.com/baja-vision/patologias-que-producen-baja-vision/

https://acentoenlace.hosting.augure.com/Augure_AcentoEnLaCe/default.ashx?WCI=EmailViewer&id={696c7167-55b0-4e28-bea0-ab023110e0a8}