La mare educadora és un concepte modern

El mes de maig arrenca amb una doble celebració, el Dia dels Treballadors i el Dia de la Mare. I encara que aquest darrer té un caràcter on predomina el que és comercial i popular, també resulta una ocasió important per revaloritzar la tasca de les mares en els àmbits familiars i educatius.

La mare com a educadora: un concepte modern

En l'àmbit familiar, el rol d'una mare es planteja com a guia per als fills, ajudant-los, en la mesura de les seves possibilitats, a ser independents, juntament amb la transmissió de valors tan fonamentals com l'amor i el respecte. No obstant això, el concepte de mare com a educadora és un invent recent. Durant milers d'anys les dones no van tenir accés a l'educació, ni com a usuàries ni com a docents. De fet, l'ofici de mestra va ser la primera professió reconeguda com a tal en ple segle XIX. En termes històrics, fins fa ben poc, el model de societat patriarcal desqualificava el gènere femení a l'hora d'impartir coneixement o de rebre'l.

L'ofici de mestra fou la primera professió de la dona reconeguda i respectada per la societat

A les antigues civilitzacions, tal com passava per exemple a Mesopotàmia, la dona no va accedir a la formació com a escriba fins al segle XVIII a. C. Això resulta molt important, en ser un dels primers pobles a expressar-se mitjançant l'escriptura. Les fonts dels textos cuneïformes revelen que aquestes dones gaudien de certa independència i capacitat en actuacions polítiques, jurídiques i econòmiques. Tot i així, costa trobar documentació referent a dones escribes, autores o figures doctes. No obstant això, en altres civilitzacions sorgides a l'Índia o la Xina la dona era objecte d'esclavitud o simplement una treballadora domèstica, i sota cap concepte no es contemplava la seva formació.

No seria fins a finals del segle XVIII, coincidint amb els canvis socials suscitats per la Revolució Francesa, quan alguns reformadors van veure la necessitat de canviar les condicions socials de les dones mitjançant el treball i l'educació. En concret, en el cas d'Espanya, la Llei Moyano, reguladora de l'ensenyament, impulsada el 1857 pel govern del Partit Moderat, seria la que esmentaria, per primera vegada, el caràcter obligatori de l'educació per a les nenes. La seva escolaritat finalitzaria a l'edat de 9 anys, dins d'una normativa que va estar vigent fins al 1970.

Només dins les famílies burgeses, i de manera molt discreta al llarg del segle XIX, la dona es va anar incorporant a les carreres universitàries. En aquest període històric se sol esmentar, com a cas paradigmàtic, el de Maria Montessori (1870-1952), una dona que no només va cursar estudis de pedagogia, per exprés desig de la seva família, sinó també de medicina, psicologia i psiquiatria.

L'anomenada feminització docent resulta ser un fenomen àmpliament documentat als països occidentals, en especial com a professores de primària a les societats industrialitzades. María Eugenia Schmuck, llicenciada en Ciència Política i docent de la Universidad Nacional de Rosario (Argentina), va argumentar, dins del marc dels Estats Units, que «la industrialització va generar millors oportunitats d'ocupació per als homes que la feina docent». Altres autors, a més, s'han detingut a analitzar la «disposició natural» de les dones en els rols familiars abans esmentats.

L'aula com a extensió escolar

El rendiment escolar, encara que ens arribi a sorprendre, no es correspon directament amb l'estatus socioeconòmic o el prestigi de l'escola a què assisteixen els seus alumnes. Els nens i nenes amb millors resultats als estudis pertanyen a famílies que fomenten l'aprenentatge des de la llar. Ja no és el fet d'acabar correctament les tasques, més aviat és la motivació extra de què les mares (i també els pares) s'involucrin en l'educació dels seus fills. Per aquesta raó, els mestres que han optat per posar el focus en aquesta participació han trobat un canvi significatiu a la dinàmica dins de les seves aules. El fonamental seria assolir una relació natural entre les mares i els mestres, fent que aquests siguin una extensió de la llar a les mateixes aules.

Claus en un context tecnològic

En el context actual han estat determinants les tecnologies i l'accés a la informació amb el seu ajut. Aquest entorn influeix directament en els processos educatius, tant des del centre com des de l'àmbit familiar. Així mateix, la revolució digital que ha suposat l'ús dels smartphones ens fa sospitar com les tecnologies digitals seguiran avançant en la participació activa (i col·laborativa) entre les mares i els experts en educació.

Estudis recents indiquen un declivi del paper educador de la mare a favor de l'ús de la tecnologia

En un món tecnològic, i cada cop més accelerat, resulta paradoxal la manca de comunicació en molts dels àmbits de la vida. I això que ara, més que mai, posseïm nombroses eines que abans no podíem ni somiar. Alguns estudis han reportat que la participació de les mares en el procés educatiu ha anat en clar declivi en els darrers cinc anys. El docent ha d'entendre que una bona comunicació amb les mares afavorirà el seu exercici com a educador. Quan les mares estableixen una millor comunicació amb els mestres, tots dos aprenen a valorar el seu treball i a plantejar-se, en molts casos, desafiaments conjunts fora i dins de l'aula. I és precisament la tecnologia la que ha d'apropar les mares i els educadors per a un seguiment continu dins i fora les aules.