La IA pot ajudar-nos o confondre'ns: la clau és l'educació

L’auge de la intel·ligència artificial (IA) i la seva irrupció en l’àmbit de la comunicació digital plantegen un repte crucial per a la societat contemporània: com diferenciar la informació veraç de la manipulació subtil en un ecosistema en què l’algoritme i la màquina tenen un paper predominant? El concepte de desinformació s’ha anat transformant, passant d’errors humans a dissenys programats amb biaixos que, sota la capa d’informació aparentment neutra, tenen interessos econòmics i ideològics.

El passat dijous 24 d'octubre, dia de les Biblioteques, la Biblioteca Montserrat Abelló de Barcelona va acollir la jornada «Desinformació i Intel·ligència Artificial», organitzada per la Plataforma per a l’Educació Mediàtica (PEM) i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Aquest esdeveniment marca l'inici de la Setmana de l'Alfabetització Mediàtica Informacional de la UNESCO, que s’estendrà fins al 31 d’octubre amb activitats que posen l'accent en la formació de ciutadans crítics en l'entorn digital.

El perill dels algoritmes

Actualment, les xarxes socials han esdevingut espais on els algoritmes treballen per a retenir l’atenció dels usuaris el màxim temps possible, promovent continguts que, sovint, serveixen a interessos comercials i ideològics. En aquest sentit, els algoritmes no només no són neutrals, sinó que actuen amb biaixos que podrien acabar limitant la nostra visió del món. Així ho explica Roger Cuartielles, de la plataforma Learn to Check, destacant que «cal ser conscients de què la intel·ligència artificial no és neutra» i que és necessari fomentar una perspectiva crítica en els usuaris.

La IA generativa —com el famós ChatGPT— és una tecnologia potent, però no infal·lible. La capacitat d’aquests models de crear textos o imatges amb una aparença de credibilitat provoca que molts usuaris es refiïn de la primera resposta que obtenen, sense contrastar fonts ni verificar la informació. Aquesta manca de consciència crítica pot portar a un perillós consum acrític de la informació que, a la llarga, pot desinformar més que informar.

Les noves generacions, tot i haver crescut en un entorn digital, estan especialment exposades a la desinformació. Segons l’enquesta anual de l'Institut Reuters sobre Hàbits d’Informació, realitzada a 46 països, un percentatge significatiu de joves europeus consumeixen notícies principalment per mitjà de xarxes socials com TikTok i Instagram, on els algoritmes determinen el contingut al que tenen accés.

El rol de l'alfabetització mediàtica

El darrer informe de l'Observatori Europeu de l'Audiovisual, titulat «Media Literacy and the Empowerment of Users», posa de manifest que la manca de competències en alfabetització mediàtica és una de les grans barreres per a una ciutadania informada i crítica, especialment en el context digital actual. Aquesta situació, segons Laura Pinyol, presidenta de la Plataforma per a l’Educació Mediàtica, posa en relleu la necessitat urgent d’integrar l’educació mediàtica en els sistemes educatius, ja que, com explica, ara els esforços depenen en gran mesura de «professors molt abnegats que fan de la seva tasca docent un eix en tot aquest àmbit».

Amb l’alfabetització mediàtica no només es tracta de consumir de manera crítica la informació, sinó també d’entendre com funcionen els mecanismes de creació i difusió d’aquesta informació. Iniciatives com el projecte Learn to Check promouen tallers on es dota als joves d'eines per analitzar fonts, contrastar dades i identificar contingut sospitós. Aquest tipus de formació és clau perquè, com assenyala Cuartielles, els joves tenen una gran capacitat instrumental, però sovint els manca la vessant crítica.

Democratitzar la IA: un ús al servei de la societat

Si bé les tecnologies com la IA tenen un potencial impressionant, és essencial que es desenvolupin amb objectius socials clars. Cristina Pulido, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, sosté que el debat sobre la IA no pot oblidar el seu impacte en la democràcia. «És important democratitzar la IA perquè estigui al servei dels objectius socials, com el desenvolupament sostenible o la salut pública», afirma Pulido, que defensa la necessitat d’una IA transparent que no estigui dominada per grans corporacions.

A països com Finlàndia, l’alfabetització mediàtica és una prioritat nacional. El govern finlandès va introduir un programa d’alfabetització digital i de lluita contra la desinformació com a resposta a les campanyes de fake news. L’objectiu és clar: formar ciutadans capaços de detectar i combatre la manipulació informativa. Aquesta iniciativa, que ha estat reconeguda mundialment, destaca per incloure des d’edats primerenques coneixements sobre el funcionament dels mitjans i la necessitat de verificar la informació.

La cultura del dubte i la verificació

L’alfabetització mediàtica en la societat digital implica fomentar una cultura del dubte i del contrast. Com apunta Laura Pinyol, el dubte constant és una de les eines més potents per evitar la manipulació informativa. Això implica entendre que no tot el que veiem o llegim és cert i que és necessari buscar altres perspectives abans de formar-se una opinió.

Un exemple d'aquesta cultura del dubte és el «Mètode Pantera» de Learn to Check, que resumeix els passos necessaris per verificar una informació: analitzar l'origen, contrastar la informació amb altres fonts, utilitzar eines de fact-checking com Fact-checking Explorer i fomentar una consciència crítica en cada pas. És una forma d’empoderar els ciutadans en un món en què l’accés a la informació és gairebé il·limitat.

En un context en què la IA i els algoritmes defineixen cada cop més el nostre accés a la informació, la societat té la responsabilitat compartida de formar-se en educació mediàtica per tal de poder actuar com a ciutadans crítics. Tal com subratlla Pinyol, més enllà de la tecnologia, cal posar el focus en la responsabilitat individual de dubtar i contrastar per construir una societat més informada i menys vulnerable a la desinformació.

La democratització de la IA, la formació crítica dels joves i la cultura del contrast són només alguns dels passos per avançar cap a un futur on la informació, lluny de ser un arma, sigui un dret protegit i fonamental.

Font: Inèdit Agència.