La digitalització és un fet inevitable. Just aquest any tots ens hem topat amb aquesta realitat, i especialment en el món educatiu hem vist posades a prova les nostres habilitats digitals durant el confinament provocat per la pandèmia de la COVID-19. Maikel Blanco Merayo, docent i professor de Tecnologia a Catalunya, analitza en el següent article el procés forçós de digitalització que han hagut de fer les escoles i els instituts durant la quarantena.

El 9 de juny del 2011 es va presentar a Catalunya un nou programa de digitalització de les escoles, eduCAT2.0, on quedava integrat l’anterior projecte eduCat1x1. Aquest segon programa va donar més llibertat als centres per decidir l´ús més efectiu de les tecnologies digitals, alhora que permetia compatibilitzar el llibre de paper amb els recursos digitals. No obstant això, un any després, a l’abril del 2012, es fan retallades en educació i aquest projecte se'n veu afectat i sense finançament.

Vuit anys després de l’aplicació d’aquest programa, la crisis sanitària provocada per la COVID-19 torna a posar sota el punt de mira la digitalització de l’entorn educatiu, tot i que les escoles continuïn tenint un panorama dispar i cada centre depengui dels recursos que tingui al seu abast.

Quan al març d’aquest any 2020 el govern decreta l’estat d’alarma i el confinament total de la població, les escoles tanquen. Des del Departament d'Ensenyament es demana continuar donant servei de manera telemàtica, però la realitat posa sobre la taula molts interrogants:

• Totes les escoles podien oferir aquest servei?
• Els professors disposen de coneixements suficients per fer-ho?
• Hi ha recursos disponibles?

Què va  fallar?

Els recursos digitals disponibles a internet per a ús educatiu eren abundants, de fet, en molts casos els professors ja els feien servir des de fa temps, però el que encara no s’havia fet servir gaire eren les videotrucades. Aquestes van ser un punt clau per la docència en línia al confinament, una metodologia sincrònica que ens permetia comunicar-nos i aclarir dubtes de manera ràpida, tant de manera unipersonal com grupal.

Videotrucades, un punt clau per la docència en línia durant el confinament

Dins d’aquestes plataformes de recursos educatius podríem destacar dos tipus: les de gestió d’escoles que, a més de proporcionar serveis de gestió i administració, mica en mica han anat incorporant entorns d’aprenentatge, com Clickedu i Alexia; I d’altres purament d’aprenentatge, com Google Classroom, Moodle, etc. Aquestes últimes són totalment gratuïtes i de fàcil accessibilitat. El seu ús no és obligatori, però ajuda moltíssim a crear i compartir materials digitals amb els alumnes, oferint un control molt més acurat de cada alumne.

Igualment, encara hi ha una part dels docents que utilitzen recursos més bàsics, com les carpetes compartides o el correu electrònic. Aquest últim és el més fàcil d’utilitzar però el més difícil de controlar.

Correu eletrònic, fàcil d’utilitzar però difícil de controlar

L’us habitual d’aquestes plataformes per part dels docents i les famílies ha comportat avantatges i inconvenients: el principal avantatge  de la proliferació d’aquestes plataformes ha estat la diversitat i la seva ràpida extensió, però aquesta diversitat també pot ocasionar inconvenients, sobretot si el centre no unifica les eines disponibles i com utilitzar-les, doncs l’alumnat es pot sentir perdut i desorientat, especialment en una docència a distancia on les pautes haurien d’estar molt marcades i definides de bon principi.

El fet que uns entreguin els treballs com a documents compartits, altres en paper, uns altres en Moodle o en Clickedu, Google classroom, etc., no ajuda a un bon funcionament. Passa el mateix amb les múltiples eines de videoconferència, els criteris haurien d’estar molt ben marcats i definits. No és correcte que un alumne hagi de connectar-se mitjançant Teams, Meet o Zoom, etc., en funció de la tecnologia de què disposi el professor. Totes les eines son bones, però s’ha de marcar un criteri, i intentar ser fidel a una metodologia comuna a tot el centre.

Per evitar la frustració del professorat i de l’alumnat en el domini de les eines digitals, el centre hauria d’establir un pla digital on apareguessin de manera clara les eines disponibles i com utilitzar-les. Aquest pla hauria de ser vàlid, mínimament, durant tota una etapa, evidentment adaptat a l’edat i a la complexitat del curs. Fer-ho d’aquesta manera permetria que els alumnes tinguessin molt clares les directrius de com treballar i de com funcionen les eines, i no com va passar en el primer confinament, que l'adaptació va ser una força natural i intuïtiva.

El centre hauria d’establir un pla digital on apareguessin de manera clara les eines disponibles i com utilitzar-les

Per aconseguir l’èxit a l’educació telemàtica hi ha molts factors a tenir en compte, però  un dels factors clau es l’acompanyament digital. Un dels errors típics a les escoles es disminuir les connexions amb els alumnes més petits, que sovint són qui més ho necessita, ja que són els que tenen menys eines, recursos i coneixements per comunicar-se amb els seus companys i amb el professorat. Llegir-li un compte, explicar un exercici o simplement respondre dubtes, sempre és millor que ho faci el professional. Patim per les hores que poden passar davant d’un ordinador amb una videoconfèrencia però sovint passen més temps davant d’un smartphone o d’una consola.

Estudiar a distància no és impediment per valorar els resultats académics. De fet, han començat  a aparèixer els primers estudis, com el realitzat per uns investigadors del centre tecnològic Eurecat, de la Universidad Autonóma de Madrid, on es constata un increment significatiu del rendiment durant el confinament. «El percentatge d’aprovats ha millorat un 20 % passant del 70 al 90 % i el nombre d’alumnes que s’han presentat a les proves també ha augmentat en un 10 %, del 85 al 95 %». A més, el temps confinats a casa, sense possibilitat de sortir, ha ajudat en alguns casos que alguns alumnes hagin dedicat més temps a les tasques i a l’estudi, i que s’hagi vist un increment de matriculacions en línia.

Un dels errors típics a les escoles és disminuir les connexions  amb els alumnes més petits

Són molts els aspectes a millorar en el camí cap a la digitalització efectiva: Un possible problema en la digitalització dels centres ha estat la manca de finançament i d’ajudes econòmiques per a l’adquisició d’equips. La manca d’ajuts als centres per a la finalització del projecte eduCAT2.0 ha fet que no totes les escoles estiguin en igualtat de condicions, provocant una bretxa digital en escoles amb pocs recursos, accés als ordinadors, PDI, internet de qualitat, etc.

 El recurs més important que s’ha de tenir present, assistir i potenciar, és la persona que hi ha al darrere

I per últim, i no menys important, la formació del professorat: podem tenir recursos, molts d’ells gratuïts, però si no sabem com funcionen, no serveixen de res. Durant i desprès de la pandèmia han aparegut formacions TIC per tot arreu, és evident que la seva demanda s’ha incrementat de manera important i segurament serà un element molt important per aquesta segona empenta digital que està a punt d’arribar. Tal com finalitza l’informe anteriorment esmentat, una directora diu: «a part del finançament que tot projecte exigeix, el recurs més important que s’ha de tenir present, assistir i potenciar, és la persona que hi ha al darrere».

Tenir recursos però no saber com funcionen no serveix de res

Gran part de la comunitat educativa veu clar que les regles del joc han canviat. Amb tota certesa aquesta situació tindrà repercussions en el futur. Ha fet palès que no podem deixar enrere la digitalització a l’educació i aquesta ens ha mostrat que en aquest moment tenim certes debilitats que s’han de millorar, com la inversió de les escoles en recursos, infraestructures, maquinària i formació constant del docent.  

Referències:

Escuela 2.0. Iniciativa d’innovació estatal que pretén posar en marxa les aules digitals del segle XXI.

https://www.lamoncloa.gob.es/Paginas/archivo/040409-enlace20.aspx

eduCat1x1. Projecte que promou la digitalització de les aules catalanes.

https://www.vilaweb.cat/noticia/3849329/20110217/leducat-1x1-radiografia-projecte.html

 eduCat2.0. Els centres decideixen l’ús més efectiu de les tecnologies digitals per a la millora de l’aprenentatge.

 https://secundaria.info/portal/article.php?sid=20110610092146