Imatge de capçalera: Ángel Honrado, guanyador del Primer Premi amb «Gen We Do»

Els monòlegs de ciència s’han consolidat com una eina innovadora de divulgació científica que combina entreteniment i aprenentatge. En el marc de la Setmana de la Ciència, la ciutat de Vic ha acollit la final de la sisena edició del Concurs de Monòlegs del Club de la Ciència. Aquesta iniciativa ha reunit estudiants i investigadors que han defensat temes científics en només tres minuts; l'humor pot ser un vehicle poderós per transmetre coneixements i desmuntar prejudicis.

Ángel Honrado, CEO de l’empresa We Do, guanya el Concurs de Monòlegs del Club de la Ciència

Ángel Honrado, CEO i project manager de l'empresa We Do, ha guanyat el primer premi d’aquesta edició. El segon premi, juntament amb el guardó del públic, han estat per Èlia Ivars, doctoranda en Biomedicina de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC), i el tercer per Abel Hernández, matemàtic i físic, professor de secundària i batxillerat a l’Institut Vicenç Plantada de Mollet del Vallès (Barcelona). El primer premi està retribuït amb 1000 euros, el segon amb 600 euros i el tercer amb 400 euros. El guardó del públic no té dotació econòmica. La final ha enfrontat vuit finalistes, quatre dones i quatre homes, seleccionats entre 22 aspirants. Coordinat per monologuistes professionals de Big Van Ciència, la iniciativa ha estat organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) amb el suport de la Xarxa Vives d’Universitats.

«L’humor i el format amè del monòleg són claus per trencar mites i fer arribar missatges essencials a la població jove»

Durant l’esdeveniment, els participants van abordar temes complexos de manera creativa i accessible, buscant apropar la ciència a un públic divers. Ángel Honrado va destacar amb un monòleg centrat en el virus del papil·loma humà (VPH). «Volíem desmitificar la percepció del VPH com una infecció que només afecta les dones i explicar que hi ha eines per evitar el risc de contagi», va afirmar Honrado. Segons ell, l’humor i el format amè del monòleg són claus per trencar mites i fer arribar missatges essencials a la població jove, sovint poc informada sobre aquestes qüestions.

Accés a les entrevistes de la final de Monòlegs de la Ciència, a Vic (Barcelona), dins la celebració de la Setmana de la Ciència. INÈDIT Agència. 

Aquesta aproximació innovadora a la divulgació trenca amb els formats tradicionals de conferències i xerrades, sovint percebuts com a densos o avorrits. En comptes d’això, els monòlegs utilitzen el llenguatge del teatre i la comèdia per connectar amb l’audiència.

«Volia que la gent aprengués alguna cosa nova, però sobretot que veiés la ciència com una cosa divertida i fascinant»

Per la seva part, Èlia Ivars va posar èmfasi en com els monòlegs poden fer que la ciència sigui més propera i entretinguda: «M’agrada mostrar que la ciència no ha de ser avorrida. Amb el meu monòleg sobre l’herència materna de l’ADN mitocondrial volia que la gent aprengués alguna cosa nova, però sobretot que veiés la ciència com una cosa divertida i fascinant».

Els guardonats van coincidir en què l’humor és un mitjà molt eficaç per connectar amb audiències diverses, però també implica reptes. Per exemple, Ivars va destacar la dificultat d’adaptar les bromes perquè funcionin amb públics d’edats i perfils diferents: «És complicat trobar l’equilibri perquè un xaval de 15 anys i una persona de 60 entenguin i gaudeixin de la mateixa broma». Aquesta adaptació és una prova de l’habilitat comunicativa que aquests científics desenvolupen per mitjà del procés de creació del monòleg.

Una eina per desmuntar mites i connectar amb la societat

L’impacte dels monòlegs científics va més enllà de l’entreteniment. Aquests formats innovadors ajuden a lluitar contra la desinformació, presentant continguts científics de manera clara i memorable. Segons Honrado, l’objectiu és que «la informació arribi de manera potent a una societat cada cop més intoxicada per dades incorrectes o confuses».

En el cas del seu monòleg, centrat en malalties d’origen infecciós com el VPH, Honrado va subratllar la necessitat d’arribar a joves amb informació clara i fiable sobre temes de salut pública que sovint estan envoltats de tabús i desconeixement. Aquesta tasca, lluny de ser senzilla, requereix un esforç per destil·lar continguts científics complexos i transformar-los en històries accessibles i impactants.

El procés de creació: del laboratori a l’escenari

Per als participants, la preparació del monòleg és un viatge de descoberta tant personal com professional. Honrado descriu el procés com «una muntanya russa» en què la col·laboració i la formació han estat claus: «Vam programar un cap de setmana intensiu amb experts que ens van ensenyar a entendre el públic i a ser clars. Vaig reestructurar completament el meu monòleg i ha estat un encert».

Per la seva banda, Ivars destaca la importància de trobar el germen d’una idea i convertir-lo en una història que connecti amb l’audiència. «El més difícil és decidir què és realment important i com enllaçar els diferents punts per fer una narrativa que enganxi. A més, cal trobar l’humor adequat per a un públic tan divers», explica.

Els monòlegs científics són un exemple brillant de com les disciplines humanes i científiques poden unir-se per aconseguir un impacte més gran. En un món on la ciència sovint es percep com inaccessible, aquests formats són una oportunitat per construir ponts entre els laboratoris i la societat. A més, com va destacar Ivars, aquest tipus d’iniciatives tenen el potencial d’inspirar les generacions més joves: «Són activitats que mostren que la ciència pot ser divertida, interessant i molt més propera del que sembla».

Font: Inèdit Agència.