Era l'any 1983 quan el Departament de Defensa dels Estats Units va utilitzar el protocol TCP/IP a la seva xarxa Arpanet Internet (que amb el temps es va quedar amb el nom d'«Internet») i aquell moment va passar a la història com l'any que va néixer Internet.

Quaranta anys després del seu naixement el món digital continua plantejant reptes a la humanitat. Un és la protecció de drets. Miguel Pérez Subías, president de l'Associació d'Usuaris d'Internet, ens explica alguns d'aquests drets que s'han descrit al Manifest de la Ciutadania Digital, una guia de mesures per facilitar l'ús i l'accés a les tecnologies que s'ha presentat avui a Madrid.

Segons Pérez, un altre efecte de la convivència en un món digital és l'aparició de nous drets com el «dret a la desconnexió» o el «dret a l'oblit», ja que hi ha qüestions intangibles que susciten inquietuds entre els usuaris d'Internet com els drets sobre allò que utilitzem mentre naveguem per Internet, que no és el mateix que comprar o adquirir quelcom tangible. L'ús d'un servei no es considera propietat patrimonial, per la qual cosa no es pot deixar en herència o fer donació d'allò que fem servir o consumim al ciberespai.

El 2012 Bruce Willis va demandar Apple per no poder llegar la seva col·lecció privada de 150 000 cançons i va perdre la demanda

El 2012 Bruce Willis va demandar Apple per no poder llegar la seva col·lecció privada de 150 000 cançons i va perdre la demanda perquè la multinacional nord-americana va al·legar que no ven cançons sinó llicències d'ús. Aquesta demanda va fer canviar el text dels missatges a les botigues en línia de comercialització de serveis com música, pel·lícules o altres aplicacions, fins aquella data s'indicava «comprar» per accedir al carret de compra. Després d'aquesta demanda, Apple va substituir la paraula «comprar» per «descarregar». Les llicències d’ús estan vinculades a un compte d’usuari, no a una persona física, i per això no poden ser transferides a una altra persona en herència.

Accés a l'entrevista completa al nostre canal de Youtube realitzada per INÈDIT AGÈNCIA

Conèixer els nostres drets digitals esdevé una qüestió transcendental. Pérez Subías ens explica els perills que comporta no conèixer-los: «ja que el volum de dades és imparable només ens queda exigir transparència, és a dir, saber qui accedeix a les nostres dades i per a què».

El dret a l'oblit, com podem exercir-lo?

Miguel Pérez Subías ens recomana acudir als organismes que treballen en matèria digital com ara càmbres de comerç, o bé acudir a la policia i denunciar si s'ha violat algun dret. Per fer-ho, cal conèixer primer quins drets tenim i saber guardar proves del que fem en navegar per Internet, cosa que no sempre és senzilla i requereix experiència per part de l'usuari. De vegades, sense proves correctes, no es pot demostrar que una aplicació o eina digital viola els nostres drets.