Hipocresia supranacional
Objectius de desenvolupament sostenible i monarquies
Article d'opinió personal
Han passat pocs dies des del Dia Internacional de la Llibertat de Premsa (3 de maig), comparteixo ara un rampell de necessitat d'aire fresc periodístic després de patir el sobreimpacte de litúrgia monàrquica del cap de setmana passat. Per més que vaig intentar evitar els mitjans televisius convencionals, no he sortit verge de l'esdeveniment globalitzat de la cerimònia de coronació del fill d'Isabel II del Regne Unit, exmarit de lady Di, crec que li diuen Charles de tant en tant, i tercer no sé per què, ja que la meva dislèxia-discalcúlia em porta a confondre els números ordinals. Per cert, una altra incòmoda casualitat és que té nom de brandi espanyol, intens, brillant i afruitat, trets evaporats del cos del monarca acabat de coronar.
Déu salvi el rei i els 14,5 milions de persones que viuen per sota del llindar de pobresa al Regne Unit!
L'espectacle frega la indecència humanitària, en la meva indagació d'estadístiques sobre índexs de pobresa al Regne Unit salta a la vista la incomoditat de les xifres que hi apareixen: 14,5 milions de persones viuen en llars per sota del llindar de pobresa al regne del majestuós Carles. Tot i la manca de transparència democràtica en no fer públics els costos totals de la cerimònia, la cadena pública de notícies britàniques (BBC) ha esmentat una xifra que va de 57 a 114 milions d'euros. El marge d'error és del 50 %, gens malament quan parlem de pressupostos d'un Estat. La hipocresia supera els límits de la matemàtica en dir que la corona britànica paga impostos, la qual cosa sembla democràtica i normal; però, ho fa amb diners públics: s’anomena subvenció sobirana, que són diners públics que percep la institució per cobrir els deures oficials de la monarquia. Els membres de la monarquia britànica són el que són, però sens dubte no són idiotes! A fool and his money are soon parted, ells donen sentit a aquesta expressió popular anglesa que diu que un ximple i els seus diners mai no estan junts. Perquè ells no són ximples i tampoc no s'allunyen dels seus diners, que malgrat encarnar una institució pública els seus diners són seus i de ningú més. Un altre contrasentit democràtic que sol obviar-se.
Les monarquies són una violació supranacional consentida de l'article 1 de la Declaració Universal de Drets Humans
Tot aquest rampell em va sorgir en veure el llistat dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) marcats per l'Agenda 2030 de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), quelcom que han acceptat tots els països, empreses i ciutadans del món que es considerin persones de bé. L'Objectiu número cinc (ODS 5) parla de la igualtat de gènere… que bé que només es focalitzen en això: el gènere! Com parlarem d'igualtat de totes les persones quan es reconeixen unes persones millors que d'altres pel seu naixement? L'existència de monarquies en ple segle XXI és una bufetada a la ciència genètica, a la biologia i a qualsevol saber bàsic, però per sobre de tot, les monarquies són una violació supranacional consentida de l'article 1 de la Declaració Universal de Drets Humans (1948): «Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres».
Crida l'atenció que els ODS hagin estat desenvolupats per la mateixa entitat supranacional que va redactar els drets humans: l'ONU. Em pregunto si serà subtilesa el joc de paraules amb què acompanyen la igualtat o serà una errada tipogràfica. La política globalitzada parla amb precisió estilística de drets, però no d'igualtat. Dret a l'educació, dret a la feina… però mai dret a ser igual que un rei o una reina. Els que breguem en entorns educatius i administracions públiques estem sobreinformats al respecte del desenvolupament de competències per a la construcció de ciutadans amb esperit crític i actiu. Però, com respondrà un professor si un alumne li pregunta per què ha estat coronat Charles III i no qualsevol altra persona? Si la intenció autèntica dels Estats és formar persones amb esperit crític, qui votarà d'aquí a vint anys i qui sortirà a beneir les futures coronacions que esdevindran els propers anys?
Sin Comentarios