Gabriel Ferraté, l’inventor d’universitats

Quan entrevistes una persona rellevant, amb una trajectòria personal i professional plena de càrrecs de responsabilitat i amb més d’una trentena de premis i reconeixements, és molt difícil presentar-lo de forma innovadora. Llegint la seva biografia, descobrim que Gabriel Ferraté i Pascual va ser un nen inquiet i despert, com ell mateix es defineix. Diu que els seus pares sempre el van deixar jugar amb materials creatius, amb blocs de construccions, que és el que més li agrada, encara ara, als seus 90 anys. Tot i el fet d’haver crescut exiliat a França des dels 4 anys, segons ens explica, lluny de ser quelcom traumàtic ho recorda com una possibilitat per aprendre un altre idioma, el francès, que sumat al català i al castellà que ja parlava el van convertir en una persona amb facilitat pels idiomes, en un consumat poliglot.

En Ferraté és recordat per la creació, millor dit, segons les seves pròpies paraules, per ser l'«inventor» de la UOC, la Universitat Oberta de Catalunya, la primera universitat d'Internet al món. Però, parlant amb ell arribem a la conclusió que se’l pot considerar «inventor», també, de l’actual UPC, Universitat Politècnica de Catalunya, perquè sota la seva direcció va passar de ser una amalgama d’escoles de diferents enginyeries a una universitat consolidada i de prestigi. Tot i això, si voleu conèixer més detalls biogràfics, cerqueu-los a Internet. Avui vollem parlar tranquil·lament amb ell, a casa seva, sobre l’educació actual, la importància de l’escola i captar la seva mirada a un món altament complex i disruptiu on els inventors són més necessaris que mai.

Accés al vídeo de l’entrevista sencera de Gabriel Ferraté a casa seva. Inèdit Agència

Pregunta: Què en pensa de l’escola del segle XXI? Li agrada?

Resposta: Les escoles d’ara són més obertes, però estan enfrontades a un món en canvi. El món està en canvi i el futur ja no és el que era. A les escoles primàries s'ensenya a parlar, a escriure, a emprar unes matemàtiques bàsiques… S'estudia el que decideixen altres, perquè el nano que va a una escola no decideix el que estudia, l’obliguen a estudiar el que vol l’escola. Tot i això, l’escola primària és una de les etapes més importants de la vida.

P.: Per què el jovent no escull estudis d’enginyeria?

R.: Tot i que s’aprèn al llarg de tota la vida, estudiar enginyeria és més complicat que estudiar lletres, requereix un alt nivell d’esforç i de temps. A més, l’enginyeria no es pot estudiar teòricament, s'han de fer pràctiques. Jo de petit sempre he fet objectes, tant els propis de l’artesania com els lligats a la tècnica i la mecànica.

P.: Què es millor per aprendre, teoria o pràctica?

R.: No hi ha res més pràctic que una bona teoria, recordo un professor que em deia: «l'important és la teoria, si la realitat no s'adapta a la teoria, pitjor per la realitat». Malgrat això, la ciència s’ha d’adaptar a la realitat. El món és complex i interdimensional, hi ha molts factors i tots interaccionen entre si, s’ha de tenir una visió àmplia i amb perspectiva per entendre'l.

P.: La robòtica educativa té moltes possibilitats a l’ensenyament, vostè ha estat un gran defensor i divulgador d'aquesta disciplina.

R.: La robòtica educativa té moltes possibilitats educatives, si s’utilitza bé. Jo vaig importar LEGO del Japó quan encara no existia aquí, per tant, els meus fills ja van jugar amb LEGO de petits. És important la robòtica educativa, que les impressores 3D entrin a l’escoles i que la joventut aprengui a construir coses. El futur canvia cada dia, per tant, ens hem de formar i adaptar-nos a una societat en canvi. Però, el canvi fa por perquè la gent és molt conservadora.

P.: Com va néixer la UOC, la Universitat Oberta de Catalunya?

R.: Bé, la UOC la vaig fer diferent… El president que hi havia aleshores em va explicar que la UNED (Universidad Nacional de Educación a Distancia) havia intentat establir-se a Catalunya però no ho havia aconseguit; em va dir: «No podríem fer una mena d'UNED a Catalunya?». I jo li vaig contestar: «D'acord, president, però la farem diferent de com sempre s’ha fet», i així em vaig inventar la UOC. Em vaig inventar la UOC com una universitat que es feia per encàrrec de la Generalitat, però no la vaig voler fer amb funcionaris, sinó amb un estatus jurídic privat, però sense ànim de lucre. He aprés a la vida que el diner públic és el més sagrat del món, i de vegades, és el que pitjor es gestiona; per això, la vaig fer jurídicament privada però sense ànim de lucre perquè depenia de la Generalitat. Aquest concepte li va costar molt d’entendre a la majoria de la gent, fins i tot al propi Parlament que va aprovar el projecte.

P.: Com creu que serà la universitat del futur?

R.: Jo crec que els joves cada cop aprendran més per mitjà de xarxes de coneixement, per mitjà d’Internet o del que sigui que hi hagi en el futur. Per això, s’ha d’ensenyar als estudiants a buscar la informació adequada i adaptada a les necessitats i als temps.

P.: Doni'ns un missatge positiu per al futur.

R.: La gent diu que cada cop estem pitjor, que el món empitjora… Això no és veritat. Siguem conscients que el món millora, que el nivell de vida millora, que les condicions de vida cada cop són millors. Hi ha una dada que ho corrobora: la longitud de la vida. A l’època de Jesucrist l’esperança de vida era  de 18 anys, i el 1965, a Suècia, l’edat mitjana era de 73 anys… Això què vol dir? Doncs que anem a millor,  que es menja millor, que hi ha més salut, que tenim millors hàbits de vida. Per tant, la humanitat ha millorat i amb ella l’expectativa de vida, raó més que suficient per ser positiu. Hi ha gent catastrofista, però hem de ser positius i optimistes, amb una actitud negativa t’autodestrueixes. A la vida s’ha de ser positiu i optimista, si ho ets la vida i el teu entorn milloraran.

Toca acomiadar-nos d’aquest inventor d’universitats i d’altres enginys, que no ha perdut el seu somriure ni l’alegria de saber que cada dia que passa «és menys jove»; per això, sempre porta una agenda on apunta què li toca fer cada dia, a l’espai d’avui hi havia una nota: «avui ve la noia de la revista INÈDIT EDUCACIÓ a fer-me una entrevista»… gràcies, doctor Gabriel Ferraté, per tant…

Fonts: 

UOC, Doctor Gabriel Ferraté. Galeria de rectors. https://www.uoc.edu/portal/es/universitat/organitzacio/galeria-rectors/gabriel-ferrate/index.html

UPC, Gabriel Ferraté i Pascual, Rectors, https://www.upc.edu/ca/la-upc/govern-i-representacio/rector/han-estat-rectors/gabriel-ferrate-i-pascual