Des d’infantil fins a primària les famílies sempre han format part de la vida dels centres educatius. Pares, mares i tutors constitueixen la veu crítica, que des d’una posició de lògic interès pels seus fills valoren les accions educatives que es duen a terme en el centre i suggereixen millores que afavoreixen el desenvolupament acadèmic de l’alumnat. No obstant, els efectes pandèmics també han arribat als col·lectius de famílies, la implicació de les quals en el projecte escolar s'ha vist disminuïda. Patricia Sarrias, presidenta de FAPAES (Federació d'Associacions de Famílies d'Alumnes d'Ensenyaments no Universitaris Sufragats amb Fons Públics de Catalunya), ens explica com és la relació actual entre família i escola.

Pregunta: Què ha canviat en la relació escola-família actualment?

Resposta: He notat, sobretot després de la COVID-19, que la participació de les famílies ha baixat, la implicació o presència que hi havia als centres ha quedat reduïda, suposo que com a efecte d'haver-nos acostumat a fer-ho tot telemàticament. A més, com a societat estem molt individualitzats, per la qual cosa les famílies participen només en funció de temes seus, quan tenen alguna qüestió sobre els seus fills, però no posen en valor el col·lectiu i el treball conjunt pels altres nens.

La implicació de les famílies a les escoles s’ha reduït per la pandèmia

P.: Quin és el paper de les famílies dins l’escola?

R.: Suposa una etapa de trobar-se un mateix, de moltes dificultats com s’ha vist durant la COVID-19; hi ha molts problemes de salut mental, d’assetjament… Les famílies no podem deixar que tota aquesta responsabilitat recaigui en els docents i en els centres, sinó que ha d’haver-hi una corresponsabilitat. Necessitem tots, des de les escoles fins a les famílies, incorporar una mirada i un enfocament de gènere, interseccional, que reconegui que aquestes diferents qüestions o models poden generar una situació de privilegi o de discriminació. 

Accés al vídeo de l'entrevista completa amb Patricia Sarrias, presidenta de FAPAES. Font: INÈDIT AGÈNCIA

Les famílies participen més en la vida escolar quan els seus fills cursen les etapes d'infantil i primària, a la secundària i als cicles formatius les famílies no participen tant tot i ser moments molt importants en la vida acadèmica i el desenvolupament de l'alumne.

Famílies i docents són corresponsables a l'hora de plantejar solucions als reptes actuals que presenten els entorns educatius

P.: Com ha de ser la relació professor-família? Hi ha pautes per afavorir una bona comunicació?

R.: En general als centres està establert el cercle que han de seguir les famílies per traslladar una situació ocorreguda amb el fill o filla, i és parlar primer amb el tutor. Si no queda resolt el problema, llavors s’ha de demanar hora amb algú de l’equip directiu. Considero que la nostra participació és necessària, i crec que els centres han de veure les famílies com una oportunitat per millorar la comunitat educativa. De fet, els centres on les famílies tenen una bona participació i implicació avancen millor.

És molt important el paper de les associacions de famílies perquè, tot i que les normatives escolars determinen processos d'intervenció, a vegades es produeixen situacions complicades a les quals els docents no poden donar resposta de forma aïllada i poden requerir la intervenció de més professionals o de serveis de fora de l’escola. Es requereix més implicació de les mares dins les associacions de famílies, empoderar-se per aprendre a treballar en xarxa amb altres mares i pares. I potenciar el paper dels pares, tot i que cada dia hi ha més pares implicats i participatius en l’educació del seus fills, encara queda un gran camí per recórrer fins aconseguir una criança participada en igualtat entre mares i pares. 

La participació de les famílies als centres educatius és una oportunitat per millorar la comunitat educativa

Font:

INÈDIT AGÈNCIA