Un recent informe publicat per Esade EcPol sota el títol «El coste de acceso a la escuela concertada en España: las cuotas que pagan las familias y sus causas», i que basa la seva anàlisi en dades de l'INE, dona llum sobre la complexitat i la diversitat d'aquest sector, així com sobre els desafiaments que planteja en termes d'igualtat d'oportunitats i equitat.

Segons l'informe, al voltant del 30 % de l'alumnat espanyol assisteix a centres concertats, finançats amb fons públics però de propietat privada. Aquest model, concebut per fomentar la llibertat d'ensenyament segons el que estableix l'article 27 de la Constitució espanyola, planteja dubtes sobre l'accés equitatiu a l'educació.

Si bé les escoles concertades no han de cobrar quotes obligatòries, entre un 81 i un 95 % de l'alumnat es veu obligat a pagar

Un dels principals problemes identificats és la manca de gratuïtat universal en l'educació concertada. Tot i que teòricament se suposa que aquests centres no han de cobrar quotes, a la pràctica moltes famílies s'enfronten a pagaments significatius. Segons l'estudi, entre un 81 i un 95 % de l'alumnat paga quotes, amb una mitjana anual que oscil·la entre 680 i 860 euros per alumne, depenent de l'etapa educativa. Aquestes quotes representen una despesa total que varia entre els 947 i els 1186 milions d'euros per a les etapes d'Educació Infantil, Primària i ESO.

Catalunya, Madrid i el País Basc les comunitats amb els col·legis que cobren quotes més elevades 

L'anàlisi també revela disparitats significatives en el pagament de quotes segons el nivell d'ingressos de les famílies. Mentre que el 20 % amb menys recursos paga al voltant de 310 euros l'any per alumne, el 20 % més ric desemborsa més de 1000 euros en quotes. A més, la distribució geogràfica d'aquestes quotes és desigual, i es concentren principalment a Catalunya, Madrid i el País Basc.

D'altra banda, s’ha trobat que entre un 66 i un 75 % dels centres educatius concertats cobren quotes, amb una relació directa entre el cobrament de quotes i el resultat econòmic dels centres. Un 20 % d'aquests centres les utilitzen per cobrir un dèficit de finançament, mentre que un altre 50 % les destina a despeses no concertades (serveis addicionals que no cobreix el finançament públic). No obstant això, un 30 % es troben en una situació de sobrefinançament i cobren quotes per diferenciació o benefici econòmic.

No és la primera vegada que es denuncien aquestes inequitats a l'escola concertada; CICAE (Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament) publica anualment el seu propi informe sobre la mateixa qüestió, que en la seva vuitena edició arriba a conclusions similars: entre un 81 i un 95 % de l'alumnat paga quotes per educació obligatòria que no hauria de pagar; existeixen diferents models de concertada, i uns col·legis abusen amb quotes molt elevades per al seu lucre, i altres col·legis amb el mateix finançament públic no cobren a les famílies. «Considerem que l'estudi presentat per Esade enriqueix el debat públic i confiem que des de les administracions públiques es decideixi d'una vegada per totes posar solucions perquè aquest problema social no continuï creixent», expressen des de l'entitat.

Un sistema que perpetua la segregació

L'informe d'Esade també posa de manifest que l'existència de quotes, juntament amb la menor escolarització d'alumnat de renda baixa i immigrant en la concertada, augmenta la segregació escolar a Espanya. Per garantir la gratuïtat i l'equitat en l'accés a l'educació, l'estudi proposa diverses mesures:

• Una anàlisi detallada del cost per plaça escolar en ambdós sectors.
• Més freqüència en la recollida de dades sobre la despesa privada en educació.
• Auditoria de les despeses no concertades i les quotes en centres sobrefinançats.
• Mecanismes per eliminar els concerts plens en centres amb quotes elevades.
• Supervisió i equiparació del cost del menjador escolar en ambdós sectors.
• Regulació de les aportacions per activitats complementàries.
• Implementació de «contractes-programa» per lluitar contra la segregació escolar.

En última instància, l'estudi subratlla la necessitat de polítiques educatives que promoguin la igualtat d'oportunitats i combatin la segregació escolar. Propostes com l'articulació de contractes-programa podrien incentivar els centres públics i concertats a adoptar estàndards que fomentin la diversitat i la inclusió en el sistema educatiu espanyol.