Imatge: alumnes de l'escola Joaquim Ruyra a classe amb professors i col·laboradors

Transformar les dificultats en possibilitats amb la participació de les famílies i el personal del centre és quelcom conegut com a comunitat d’aprenentatge.

De vegades en educació es parla molt de metodologies i didàctiques però són pocs els valents que creuen la línia de la teoria per construir experiències reals en la pràctica diària. Miquel Charneco, director de l’escola pública Joaquim Ruyra al barri de la Florida, al centre de L’Hospitalet de Llobregat, fa anys que utilitza tots els elements del seu entorn per encarrilar l’aprenentatge del alumnes del centre. L’èxit acadèmic dels alumnes d’aquesta escola pública és superior a la mitjana de les escoles veïnes i per això se la coneix com «l’escola miracle». Un exemple de què els docents són constructors de somnis possibles, si volen.

El model de comunitat d’aprenentatge és un model que es basa en evidències científiques i pràctiques que s’ha constatat que funcionen

El model de comunitat d’aprenentatge és un model que es basa en evidències científiques i pràctiques que s’ha constatat que funcionen. Es basa en la força de la paraula i les didàctiques dialogades. Ens ho explica Miquel Charneco: res no es fa per fer, sinó que segueixen actuacions educatives d’èxit que estan avalades per experiències que han funcionat tant a països nòrdics com als barris de les faveles al Brasil. Charneco vol que les famílies estiguin presents a l’escola com més hores millor, estratègia que pot resultar difícil per a alguns professors, però el professional de l’educació que vulgui treballar a l’escola Joaquim Ruyra ha de canviar la seva mirada, com afirma Charneco.

Accés al reportatge complet a l'escola pública Joaquim Ruyra al nostre canal de YouTube.

L’escola pública Joaquim Ruyra té un percentatge d’alumne d’origen migrant superior al 90 %, però lluny de suposar una dificultat es transforma en una eina enriquidora per a tota la comunitat escolar. Les mares, pares i persones conegudes amb experiències enriquidores poden entrar a l’escola i compartir-les o ajudar en tasques de l’organització de la vida escolar. «Ningú educa ningú —ningú s'educa a si mateix—, els homes s'eduquen entre si amb la mediació del món». Aquestes paraules del filòsof i pedagog Paulo Freire (Brasil, 1921-1997) són una realitat dins l’escola Joaquim Ruyra. El director Charneco ens explica que el personal d'administració i serveis (PAS) també participa als claustres de professors que s’organitzen un cop per setmana. Tothom ha de somiar primer i actuar després per fer realitat el seu somni.

«Ensenyar no és transferir coneixement, sinó crear les possibilitats per a la seva pròpia producció o construcció», Paulo Freire