La síndrome d'hikikomori o d'aïllament social ha estat sempre un fenomen vinculat a altres societats. Les persones afectades per aquesta patologia mental decideixen recloure's a les seves habitacions per evitar qualsevol compromís social com l'educació, l'ocupació o les amistats durant prolongats períodes de temps.

Aquesta síndrome es va descriure per primera vegada al Japó, i el terme (que en japonès significa 'apartar-se') va ser encunyat pel doctor Tamaki Saito, un psiquiatre que va estimar que al Japó el pateixen 1,2 milions de persones. A causa de la gran presència que aquesta síndrome tenia entre els joves japonesos, inicialment es creia que estava vinculat únicament a la cultura japonesa; no obstant això, es tracta d'una síndrome del segle XXI que afecta persones de tot el món i que sorgeix com a resultat del tipus de societat en què vivim. Hi ha casos d'hikikomori reportats en altres països com Oman, Itàlia, Índia, Estats Units i Corea, i per descomptat també a Espanya.

Al Japó 1,2 milions de persones pateixen hikikomori

Segons un informe elaborat per l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l'Hospital del Mar de Barcelona, a Espanya s'han detectat al voltant de 200 casos d'hikikomori. Aquest estudi revela, a més, que entre el 40 i el 50 % dels afectats formen part d'una família monoparental i en un 20 % dels casos els pacients van patir assetjament escolar o algun tipus d'agressió física a l'escola. La majoria de persones afectades d'hikikomori viuen amb la família i la meitat tenen estudis superiors.

Almenys 200 persones a Espanya pateixen hikikomori

Per tant, hi ha dues tipologies dins dels que pateixen aquesta síndrome, també coneguda com «síndrome de la porta tancada»: d'una banda, adolescents amb fracàs escolar, tímids, maldestres en les seves habilitats socials, que han estat objecte d'assetjament als instituts; de l'altra, adolescents amb pares ocupats que els han donat tota mena de capritxos, que han satisfet tots els seus desitjos, especialment els que fan referència a les noves tecnologies. En aquest cas, parlem de joves extravertits, sense traves per relacionar-se amb els altres, fins i tot notables estudiants. No obstant això, els experts afirmen que les persones sensibles, tímides, introvertides, amb falta d'habilitats socials i recursos per tolerar l'estrès són més propenses a patir aquesta síndrome.

Hi ha dos tipus d'hikikomori: adolescents amb fracàs escolar i que han patit assetjament, i adolescents mimats als que els seus pares no dediquen temps

La síndrome de l'aïllament social és un trastorn que actua de manera silent, que comença a poc a poc; el pacient comença a deixar de fer coses, d'anar a escola… Pot semblar inicialment una fòbia escolar, la qual cosa fa que els familiars no siguin plenament conscients del problema que té el seu fill o filla.

Les persones amb hikikomori tenen un comportament evitatiu que els condueix a abandonar la societat. Al Japó, país del que procedeix el terme, que significa literalment enclaustrat, aquest mal es considera una epidèmia: un de cada deu joves el pateix en major o menor grau. El problema afecta sobretot homes joves de 18 a 25 anys, tot i que també hi ha casos de dones i de persones d'altres edats.

Els hikikomori passen tots els dies tancats a l'habitació

El dia a dia d'un hikikomori es desenvolupa a la seva habitació. Només surten per anar al lavabo i fins i tot en els casos més extrems ni tan sols per a això. Estan connectats contínuament a internet, jugant a videojocs o veient pel·lícules. Lògicament, ni treballen ni estudien, i físicament no es relacionen amb ningú. A internet solen tenir una xarxa d'amics virtuals, més aviat superficial. Amb la família el contacte és instrumental: menjar, neteja i roba. Manifesten un escàs intercanvi de sentiments i no parlen sobre la seva vida interior. Habitualment tenen símptomes depressius intensos i crisis d'ansietat i d'angoixa.

Els hikikomori són l'exemple extrem que el mateix mitjà que ens va apropar al món ens va allunyar de la vida

La síndrome d'hikikomori és potser la patologia que millor reflecteix el món en què vivim: una societat que es comunica per internet, compra per internet, juga per internet, lliga per internet… Els hikikomori són l'exemple extrem que el mateix mitjà que ens va apropar al món ens allunyà de la vida. Potser recordin una de les novel·les més populars d'Isaac Asimov, El sol nu. En ella, els habitants del planeta Solaria vivien confinats en la més estricta soledat. Cadascun en el seu domicili, aïllat, disposava d'un robot que compensava les limitacions del seu tancament. Es comunicaven per mitjans electrònics. No necessitaven més. No volien més. Doncs bé, el segle XXI ha convertit en realitat aquesta terrorífica ficció literària.