La notícia d’un escrit firmat per 48 docents de l’Institut El Til·ler de Les Franqueses (Barcelona) ha estat la gota que ha fet vessar el got en una situació denunciada durant més d’una dècada pels principals sindicats de docents a Catalunya.

La setmana passada, quaranta-vuit docents del claustre de l’Institut El Til·ler de Les Franqueses denunciaven agressions, pressió psicològica i  indefensió dels membres del claustre de professors davant la direcció del centre. L'escrit publicat a molts mitjans de premsa i al Sindicat de Professors de Secundària (Aspepc-sps) és una realitat silenciada a molts centres. Aquesta denuncia no ha estat la primera, altres instituts com Milà i Fontanals de Barcelona també van denunciar al seu dia l’arbitrarietat de la direcció del centre.

Com s’arriba a ser director de centre educatiu a Catalunya?

Per esdevenir director d’un centre educatiu a Catalunya cal ser funcionari de carrera amb una experiència docent mínima de cinc anys, tenir formació específica en funcions directives i presentar un projecte de direcció. El procediment de selecció comença per una convocatòria que fa l’Administració Pública on els aspirants presenten les seves candidatures i el projecte de direcció de centre. S’estableix una comissió de selecció, formada per representants de l’Administració, del claustre de professors i del consell escolar del centre, que avalua les candidatures. A la fase de valoració i entrevista, la comissió de selecció avalua els mèrits dels candidats per mitjà del projecte de direcció presentat i d'una entrevista personal. Després del nomenament, el candidat seleccionat és nomenat director per un període de quatre anys, renovable per períodes de quatre anys, prèvia avaluació positiva de la seva gestió.

Per arribar a director de centre cal ser funcionari de carrera amb una experiència docent mínima de cinc anys, tenir formació específica en funcions directives i presentar un projecte de direcció

El procés de selecció es regeix per la LEC (Llei d’Educació Catalana) i decrets específics que estableixen els detalls del procediment: Decret 155/2010, de 2 de novembre (aquest decret regula específicament la direcció dels centres educatius públics i el procediment de selecció del director o directora), i el Decret 39/2014, de 25 de març, que estableix els requisits de formació inicial i permanent del personal docent i dels equips directius. Aquest últim és conegut com Decret de Plantilles.

El Decret de Plantilles fa possible una direcció totpoderosa, inqüestionable i jeràrquica que atribueix llocs de treball en funció de les necessitats de control i poder de la direcció i no en resposta a les necessitats educatives del centre.

Si arribar a ser director de centre és el resultat d’una carrera docent exitosa i un projecte de direcció acceptat per l’administració i el claustre, on està el problema que desvirtua greument aquest càrrec?

Per a Iolanda Segura, representant de l’USTEC.STEs, sindicat de treballadors de l’ensenyament a Catalunya, el problema és la pròpia LEC (Llei d’Educació Catalana, 2009), que entén l’educació amb mirada d’empresa, més propera als sistemes de titularitat concertada. I sobretot el conegut Decret de Plantilles, que permet que els directors tinguin poder absolut sense necessitat del claustre, doncs segons aquest decret el director port escollir fins al 50 % de la plantilla del centre segons el seu propi criteri sense cap validació externa. Això ha fet possible que alguns directors hagin creat llocs a mida per a persones del seu entorn, llocs de treball als centres per assegurar-se que signaran i recolzaran les seves propostes, és a dir, per assegurar la seva continuïtat com a directors. Segons Iolanda Segura, això ha trencat l'horitzontalitat que enriqueix les decisions i el govern de les escoles quan es fa amb la participació de tota la comunitat educativa del centre. Aquesta situació no complica només la tasca dels professors que no «acaten» les propostes de la direcció, sinó que va en detriment de l’oferta educativa equitativa d’una mateixa zona geogràfica perquè les escoles competeixen entre sí per aconseguir reconeixement i més alumnes, en comptes de col·laborar entre centres per construir coneixement i una escola oberta i plural.

David Rabadà, representant del Sindicat de Professors de Secundària a Catalunya (aspepc-sps), està en la mateixa línia crítica, creu que una llei que permet que els directors, bons o dolents, puguin abusar del seu càrrec amb les conseqüències que estem veient hauria de canviar-se. «Fa anys que avisem que el Decret de Plantilles està fent molt mal i el Govern continua mantenint-lo, per tant, tenim dos culpables: el Departament d'Educació i els directors que actuen com a empresaris».

Els claustres, paraula que té el seu origen en claustrum, que significa «tancat», és hora que s'obrin i trenquin els silencis «feudals» que porten molts docents a baixes per depressió i a la coneguda síndrome burnout («cremat») que normalment s’associa amb la dificultat de gestionar la relació amb els alumnes i les famílies. La societat demana una escola oberta, inclusiva i col·laborativa, però és impossible amb claustres tancats, silenciats i sotmesos que representen tots els valors oposats. Però, com denunciar el teu director de centre sense perdre la teva plaça de docent?

Més informació: 

Sindicat Professors Secundària, https://secundaria.info/portal/

Sindicat USTEC-STEs, https://www.sindicat.net/

Escrit original, https://secundaria.info/portal/?q=institut+til%C2%B7ler&searchsubmit.x=0&searchsubmit.y=0#