Educació: una gota d'aigua convertida en tsunami
Perquè les formes importen
Editorial
El poder transformador d'una gota d'aigua és conegut tant quan colpeja en una superfície sòlida, com quan produeix un rebot, o esquitxada, més gran que la seva mida. Quelcom semblant és el que ha passat amb l'anunci de l'avançament de l'inici del curs escolar a Catalunya, el 10 de febrer del 2022. L'anunci realitzat pel president de Catalunya, Pere Aragonés, i el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez Cambray, ha tingut unes repercussions que superen la naturalesa del fet en si mateix.
Els docents a Catalunya porten en constant tensió des de fa més de deu anys, entre retallades, pagaments de nòmines endarrerits, nous decrets que han significat més càrregues administratives al claustre, noves competències i exigències requerides des de la pròpia professió que han d'adquirir pel seu compte, fora d'hores de treball… La realitat professional de l'educació exigeix que els docents siguin psicòlegs, orientadors, logopedes, informàtics, dissenyadors gràfics, community managers i, finalment, professors. Mentrestant, l'administració educativa continua considerant-los mers funcionaris que han d'«acatar i complir» els mandats legislatius.
«Acatar i complir» són dues paraules que no es fan servir a les aules en aquests temps de desenvolupament del pensament crític i d'educació en ciutadania
El dia a dia del docent d'un centre públic, indistintament de l'etapa educativa, és la difícil assumpció de la tasca de fer somnis possibles (Paulo Freire), construir potencialitats des de la manca de recursos i la massificació d'alumnes que converteixen els centres educatius en espais d'aprenentatge gràcies a la confiança del docent en els seus propis recursos i en els dels seus alumnes. Per aprendre calen dos factors: espai i temps. Espais segurs, habilitats per a l'experimentació i la creació mitjançant la manipulació; temps de qualitat, individualitzat i personalitzat a cada estil d'aprenentatge.
Administració educativa: bona intenció, mala execució
Ningú no dubta de la bona intenció del Departament d'Ensenyament, així com del propi Ministerio de Educación y Formación Profesional; cada canvi aplicat en educació ha estat un intent d'apropar el sistema educatiu local a les exigències de la Unió Europea, en particular, i del món canviant del segle XXI, en general. Els equips tècnics que assessoren els polítics titulars de les carteres d'Educació cada cop estan més ben preparats i procedeixen de la pràctica docent a l'aula, i això es nota.
El trencament es produeix entre la intenció i l'execució. Les maneres de portar a la pràctica les noves reformes són poc democràtiques i allunyades del consens i del treball assembleari que es desenvolupa als claustres de professors i als centres educatius. I no és només qüestió de les formes, també d'una mirada fugissera a la realitat de l'estat de molts centres educatius. És complicat implementar la innovació educativa de què es parla al Departament d’Ensenyament quan les mancances materials i personals en alguns centres educatius són tràgicament reals.
Un exemple de reforma mancada de forma i d'eficàcia transversal és l'anunci realitzat el 24 de febrer de 2022, de la reducció de la ràtio alumne-professor a l'etapa d'Infantil, a P3. A partir del proper curs, 2022-2023, vint alumnes per classe serà el màxim permès a Catalunya, només a P3, el problema és que la mesura trigarà vuit anys a arribar a l'etapa de Secundària, on la complexitat de les matèries agraeix un ensenyament en grups reduïts. La intenció és bona, l'execució ineficaç a curt termini.
La política educativa i la pràctica docent tenen objectius allunyats
Mentre que la política educativa desenvolupa els currículums i descriu amb precisió quirúrgica allò que ha d'impartir el docent i els aprenentatges a avaluar dels alumnes amb l'objectiu de fabricar ciutadans integrats amb capacitat de vot, que és la màxima interpretació de llibertat ciutadana, els docents al seu torn, gràcies a la llibertat de projecte del centre, imparteixen les competències que han d'adquirir els alumnes que els permetin aflorar la persona que vulguin arribar a ser. L'objectiu del professor és el desenvolupament de l'alumne, l'objectiu del sistema educatiu és la pervivència del sistema polític que el sosté.
L'administració educativa exigeix la figura d'«autoritat» del docent (Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació) però no promou el respecte en no complir el text escrit en aquesta mateixa llei: «de millorar les condicions en què el professorat realitza la seva feina… i estimular una creixent consideració i reconeixement social de la funció docent». El conseller d'Ensenyament ha injuriat la imatge pública dels docents engrandint la falsa creença que els docents gaudeixen de les mateixes vacances d'estiu que els alumnes i que un curs escolar es prepara en dos dies, cosa que menysprea el sistema educatiu de Catalunya en si mateix.
Sens dubte, l'honorable senyor conseller Josep Gonzàlez Cambray ha començat el seu càrrec amb mal peu i des d'INÈDIT Educación le recomanem que llegeixi Chang Tzu, qui aconsella el següent:
Comença correctament i estaràs en calma. Continua amb calma i estaràs en allò correcte.
Imatge: Agència EFE.
Sin Comentarios