El Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, que té com a missió «legitimar, representar i defensar la dignitat de pedagogs/gues i psicopedagogs/gues davant les Institucions, els altres professionals i la societat, tot promovent i ordenant la professió pedagògica en els marcs social, escolar i de les organitzacions i vetllant per l'ètica en l'exercici de les seves funcions», ha estat revisant què proposa cada partit en el seu programa electoral pel que fa a l'educació a partir de tres blocs temàtics: l’abandonament escolar i la segregació, la inclusió i la llengua catalana.

El COPEC ha revisat les propostes dels diferents partits pel que fa a abandonament escolar i segregació, inclusió i llengua catalana

Des del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya contemplem la tasca del pedagog/a i del psicopedagog/a com a orientador, i l’orientació educativa com un procés continu al llarg de tota la vida que no contempla l’infant de forma aïllada, sinó que té en compte tot el context escolar, social, comunitari i familiar que l’envolta. Per aquest motiu demanem:

Abandonament escolar i segregació:

• Cal plantejar que la figura dels orientadors i orientadores de centre (amb perfil de pedagog/a i psicopedagog/a) s'inclogui en totes les etapes educatives (des d’Educació Infantil 0-3 i 3-6 fins a etapes d’educació postobligatòria), formant part de l'equip docent de cada centre educatiu, esdevenint una figura clau en la transició entre etapes educatives. D'aquesta manera, potenciant les actuacions d'inclusió, acció tutorial i orientació educativa a l'alumnat de totes les etapes (abordant l’orientació personal, acadèmica i professional), s'afavoriria un seguiment més proper de cada cas, es podrien incrementar actuacions preventives per evitar i/ o detectar més precoçment dificultats vinculades al desenvolupament integral o l'aprenentatge de l'alumne i, en conseqüència, una millor resposta a les necessitats personals i grupals.

Inclusió:

• Donada la seva formació, l’orientador/a de centre hauria d’esdevenir una figura de referència en mesures i suports d’atenció educativa de tipus addicional i intensiu: aula d’acollida, SIEI, programes de diversificació curricular… Valorem que l’orientador/a (amb perfil de pedagog/a i psicopedagog/a) hauria de ser figura de referència a l’EAP així com en altres serveis educatius com CRETDIC, CREDV… col·laborant amb altres professionals especialitzats. Igualment caldria incrementar la dotació d’orientadors/es a l’EAP per millorar significativament el seu suport i assessorament als centres educatius assignats.
• Cal intensificar, ja des de l’Educació Primària, el treball coordinat del professional de l’orientació educativa amb la figura del TIS, educadors socials en la prevenció de l’abandonament prematur d’estudis i absentisme, especialment en centres educatius on la realitat social, cultural i econòmica no facilita l’assistència regular de l’alumnat com fos desitjable. Per aquest motiu, des del COPEC pensem que el servei d’orientació de cada centre escolar hauria de treballar en xarxa amb totes les entitats i serveis de proximitat que tenen influència en el desenvolupament acadèmic i social de l’alumnat. Cal tenir molt present la visió de 360 graus de l’educació bàsica.

Llengua:

• L’escola és l’única institució que pot garantir a tots els alumnes l'adquisició d'un bon domini de la llengua comuna, el català, que alhora s’articularà amb  l’aprenentatge del castellà (llengua familiar de molts alumnes) i amb una o més llengües, abans estrangeres, avui presents i per això resulta necessari conèixer-les.
• L’escola catalana, com totes les escoles dels països occidentals, ha de modificar l’ensenyament tradicional de llengua oficial i llengües estrangeres vers un tractament integrat de les llengües amb la intercomprensió com a mètode didàctic.

D’altra banda, i tot i que és molt important el que aporten els partits polítics sobre l’accés de tothom a les activitats extraescolars o a setmanes gratuïtes de lleure a l’estiu, així com la revisió del model de finançament o tornar a impulsar un pacte de país per a l’educació, cal no perdre de vista aspectes bàsics que necessita l’educació del nostre país, com són:

• Millorar la formació inicial i continuada dels docents.
• Reforçar el sentiment de pertinença a la  professió dels docents, objectiu que passa per la revaloració de la professió, la protecció i la seguretat en els centres.
• La mirada inclusiva i d’acompanyament a l’alumnat i llurs famílies en totes les etapes així com en totes les seves problemàtiques, doncs l’escola és de tots i tots s’hi han de sentir inclosos. 

En definitiva, per la seva formació inicial de grau, el professional de la pedagogia, cada cop més allunyat del sistema educatiu per les diferents lleis educatives, és qui pot ajudar a dissenyar, planificar i avaluar la personalització en l’aprenentatge, pot avaluar les metodologies, les agrupacions flexibles de l’alumnat perquè tots trobin el seu espai, fer visible una avaluació més enriquidora, pot gestionar els conflictes a les aules, les entrevistes amb les famílies aportant dades i sobretot solucions.

La xarxa d’experts dins el món educatiu, dins el microcosmos d’una escola, és fonamental

Amb totes les circumstàncies que tenim avui, analitzades des de diferents mirades, podem trobar solucions concretes, compromisos concrets per part de tots els agents, i insistim en el «tots». La xarxa d’experts dins el món educatiu, dins el microcosmos d’una escola, és fonamental.

Tenim clara una cosa: volem tornar a ser capdavanters en el nostre sistema educatiu; com a docents volem gaudir de la nostra feina, de l’aprenentatge del nostre alumnat; com a pares volem veure com els nostres fills i filles van contents a l’escola i com descobreixen el món i el volen fer millor; i com a pedagogs/gues,  psicopedagogs/gues i orientadors/res, volem formar part activa de les millores.

Som-hi!