La desigualtat en l'accés a l'educació ha esdevingut un dels problemes més importants a què s'enfronta l'educació espanyola. Així ho reflecteixen les dades que dona l'informe Pobreza infantil y desigualdad educativa en España, segons les quals els alumnes en pitjor situació econòmica repeteixen 5,5 vegades més que els que tenen una situació econòmica millor, i l'abandonament escolar d'aquest grup és 7,5 vegades més gran. En aquest sentit, el repte és assolir una igualtat real d'oportunitats, i això passa per garantir l'accés a una educació de qualitat a tots els individus.

La situació econòmica familiar afecta el rendiment acadèmic dels nens

Tanmateix, corregir la desigualtat és un repte complex que requereix solucions complexes, ja que es tracta d'un problema estructural que no només afecta el sector educatiu, sinó tota la societat. Un primer pas cap a la seva consecució és apostar per l'equitat, la qual cosa segons la UNESCO implica educar d'acord amb les diferències i necessitats individuals de cada alumne, sense que les condicions econòmiques, demogràfiques, geogràfiques, ètiques o de gènere suposin un impediment a l'aprenentatge .

Precisament, una de les eines utilitzades a les escoles espanyoles per minimitzar l'impacte de la desigualtat en un dels col·lectius vulnerables de la societat són les aules d'acollida. Es tracta d’espais d’aprenentatge personalitzats per a l’alumnat de nova procedència. L'objectiu és contribuir a la inclusió d'aquest alumnat, per això aquesta aula està destinada a fomentar l'aprenentatge de la llengua i a facilitar la seva inserció social. Però quines característiques presenta aquest espai i com és l'alumnat que hi estudia? Entrevistem Palmira Rimblas Riba, professora d'aula d'acollida en un institut de l'àrea del Besòs a Catalunya, que ens explica la metodologia d'ensenyament que caracteritza aquestes aules.

Pregunta: Com és l'alumnat que arriba a les aules d'acollida? Predomina alguna nacionalitat o col·lectiu en concret?

Resposta: En un institut les aules d'acollida les formen alumnes d'entre 12 i 16 anys. Depenent del context o de la zona predomina un tipus d'alumnat o un altre, però puc dir-vos que en el cas del col·legi on treballo la majoria d'alumnes són procedents de Pakistan o de països llatinoamericans, encara que també darrerament estem rebent alumnat ucraïnès i rus.

P.: Quines característiques o aspectes porten al claustre de professors a decidir incloure un alumne a l'aula d'acollida?

R.: El principal aspecte que es té en compte per adoptar una decisió d'aquestes característiques és el nivell de domini de la llengua: un alumne va a l'aula d'acollida quan desconeix la llengua vehicular o no la domina prou i això li dificulta el seguiment correcte del ritme a l'aula ordinària. En el cas de Catalunya, l'alumne ha de dominar el català i el castellà per igual.

P.: Quines són les necessitats dels alumnes que se solen derivar a aquestes aules? Com se'ls atén?

R.: L'alumnat que arriba a les aules d'acollida requereix un coneixement més ampli de l'idioma vehicular, dots de socialització concordants amb la manera de relacionar-se del país d'acollida, un coneixement de l'entorn i suport per adaptar-s'hi.

Per això els docents adoptem el paper de figura de referència, intentant en tot cas que l'alumne se senti còmode, ja que si no aconseguim que senti que aquest lloc també és la seva zona de confort és difícil que aprengui la llengua o que socialitzi. Així que el més bàsic és assegurar-nos que està còmode i amb ganes d'aprendre.

El professor de les aules d'acollida adopta el rol de figura de referència per als alumnes

Cal destacar que a les aules d'acollida no tots els alumnes tenen el mateix programa, doncs cadascú té les seves pròpies necessitats: hi ha alumnes que venen d'alfabets diferents del llatí, i altres que tenen diferents nivells de domini de la llengua i de coneixement de l’entorn. Per això, els professors intentem ensenyar a cada alumne els coneixements que necessita.

Aprenentatge de l'idioma i millora dels dots de socialització són les necessitats principals de l'alumnat de les aules d'acollida

P.: Quina és la principal funció/propòsit d'aquestes aules? Es compleix?

R.: L'objectiu principal de les aules d'acollida és proporcionar les eines i els coneixements necessaris per facilitar la integració de l'alumne a l'aula ordinària. Sobretot, ens esforcem per assegurar que compta amb un domini suficient de les llengües oficials, perquè pugui seguir les classes a l'aula ordinària amb normalitat i en igualtat de condicions que la resta dels seus companys.

Les aules d'acollida tenen com a propòsit facilitar la incorporació del seu alumnat a les classes ordinàries

P.: En general, el resultat és positiu? Els estudiants solen continuar amb la seva formació després de sortir de l'aula d'acollida?

R.: Cada estudiant té les seves pròpies particularitats i tots són casos diferents, però sí, en general intentem que el resultat sigui positiu i moltes vegades ho és. En tot cas, l'aula d'acollida és una eina bàsica: els alumnes que migren amb les seves famílies la necessiten per poder reprendre o continuar amb la seva educació als països d'acollida. De fet, quan arriben a les nostres classes sempre intentem compatibilitzar els coneixements que porten adquirits amb les diferents assignatures que marca el currículum.

P.: Les aules d'acollida, per les seves característiques, semblen contradir la metodologia d'educació inclusiva que es promou actualment, què en penses?

R.: Res més lluny de la realitat. Aquestes aules el que persegueixen és que l’alumne pugui seguir les classes ordinàries i que la seva incorporació a aquestes classes sigui exitosa. De fet es combina la seva presència entre classe ordinària i aula d'acollida, de manera que l'alumne passa un percentatge de la seva jornada a l'aula ordinària per anar-s'hi acostumant. D'altra banda, les aules d'acollida són entorns oberts, col·laboratius i transversals.

P.: Estar a l'aula d'acollida implica per a un estudiant estar moltes hores fora de classe, això no repercuteix negativament en el seu procés de socialització i inclusió?

R.: No, sempre intentem que l'aula d'acollida ajudi l'alumne a integrar-se a l'aula ordinària, no a l'inrevés.

P.: Com es treballa des de les aules d'acollida per acabar amb la desigualtat a l'accés a l'educació?

R.: Des de la nostra posició de docents i educadors intentem apropar-nos el més possible als preconeixements i preconceptes de cada alumne per entendre'l i ajudar-lo a desenvolupar encara més aquest coneixement. A més, a les aules d'acollida hi ha recursos i eines perquè l'alumne pugui estudiar en condicions.

P.: Com s'avalua en aquestes aules? És veritat que la puntuació no pot superar el notable?

R.: S'avalua de manera transversal: mirem sobretot que l'alumne tingui motivació, i el seu progrés es mesura sobre la base de les seves circumstàncies i el seu context. Pel que fa a la puntuació, en principi sí que pot superar el notable, però no és habitual.

P.: Quant temps poden romandre els estudiants a l'aula d'acollida? Què passa si un alumne no està preparat per a l'aula principal després d'aquell temps?

R.: Depèn molt de l'alfabetització d'origen: un alumne amb un alfabet diferent del llatí pot romandre a l'aula d'acollida fins a 3 anys, mentre que un alumne amb alfabet llatí només pot estar-hi un màxim d'1 any. Igualment, intentem des del primer dia que l'alumne estigui preparat per romandre a l'aula ordinària, per això fem una incorporació progressiva per tal que cada cop vagi passant més temps a les classes ordinàries. Si això no funciona llavors es buscarien altres recursos que li puguin ajudar.

Un alumne amb un alfabet diferent del llatí pot romandre a l'aula d'acollida fins a 3 anys

Article cocreat per:

Khadija Ftah Ftah i Diego Luiz Albuquerque

Fonts:

Informe Pobreza infantil y desigualdad educativa en España: https://www.comisionadopobrezainfantil.gob.es/sites/default/files/Informe%20ACPI-Educación.pdf