Ha començat el curs i sembla que les notícies de violència i actes vandàlics portats a terme pels més joves, fins i tot nens, irrompen en l'actualitat informativa. Alhora, es qüestionen les metodologies digitals. Per això ens formulem la pregunta: com humanitzar l'aprenentatge en un món digital i distòpic?

Els darrers anys, les metodologies digitals no han estat una alternativa en els espais d'aprenentatge, però probablement ha arribat l'hora de cercar noves estratègies en col·legis i instituts. Com és l'actual model educatiu? Quins són els petits canvis que ajuden a transitar cap a un model més equilibrat entre digitalització i esperit humanístic?

Els avenços tecnològics en l'àmbit educatiu reflecteixen la interconnexió social i globalitzada d'un món sense fronteres i enllaçat

Un cop instal·lats de ple en una revolució digital sense precedents és moment de fer balanç. La tecnologia com a base proposa serveis innovadors i revolucionaris en la història de l'educació i l'aprenentatge, com ara la programació, la incursió de la intel·ligència artificial, elements de realitat augmentada, programació o l'aprenentatge mòbil. Els avenços tecnològics en l'àmbit educatiu reflecteixen la interconnexió social i globalitzada d'un món sense fronteres i completament enllaçat per un eixam digital exorbitant.

Segons el malaguanyat psiquiatra, escriptor i exprofessor de la Universitat de Berkeley Claudio Naranjo (Xile, 1932 - Califòrnia, 2019), «si volem millorar la nostra societat, necessitem persones més completes. Quelcom que només assolirem si canviem l'educació».

Les eines han canviat però les necessitats, l'evolució madurativa i la curiositat per descobrir tantes fonts de saber romanen inalterables

Avui dia, amb una generació nativa digital és comprensible que els mateixos alumnes se sentin en la seva zona de confort amb esquemes interactius, pàgines web, pissarres digitals, etc. Tanmateix, tot i que les eines han canviat, les necessitats, l'evolució madurativa i la curiositat per descobrir tantes fonts de saber romanen inalterables.

Per això, molts centres han iniciat una nova deriva en la qual abracen una cultura educativa híbrida amb nous espais oberts i modulars que potenciïn la creativitat i la  imaginació, el debat, la destresa verbal i resolutiva, el poder del pensament. És important que en aquest context l'aprenentatge telemàtic sigui cooperant, experimental i ofereixi espais de reflexió necessaris en la infància i l'adolescència, de manera que l'eina digital sigui una manera més d'aprendre, sense per això substituir l'aprenentatge presencial, integral i holístic.

«L'aprenentatge ha de partir de la curiositat natural dels infants, del seu desig d'aprendre»

Reprenent les sàvies reflexions del professor Naranjo, «hem d’impulsar entre tots una transformació del sistema educatiu i atraure el vessant més intel·lectual i humanista. Així, l'aprenentatge ha de partir de la curiositat natural dels infants, del seu desig d'aprendre. Per la seva banda, els col·legis han de transmetre coneixements i estimular el desenvolupament de les habilitats, però sense descuidar la individualitat i els desitjos de cada alumne. És cert que cal tenir cura d'aspectes com la motivació, l'emoció, la recerca de nous reptes on els nens no siguin ens passius, les destreses digitals per complementar el domini tecnològic que es requereix en un món canviant i hiperconnectat, sí, però amb la sensatesa d'estimular la cohesió de grup i com a individus inundats de curiositat i entusiasme».

Una maravillosa utopia.

Fonts: 

Rosa Sensat, «Página abierta. Cibereducación. Reflexiones sobre el aprendizaje digital».

Magazine Kindsein.com. Revista sobre infancia y adolescencia, «Claudio Naranjo, por una educación más humana».

La web del maestro, «Cinco propuestas de Claudio Naranjo para pasar del modelo educativo actual a otro que fomente el humanismo».