Dissabte passat el Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, COPEC, va organitzar la primera jornada dedicada a l'abordatge de les altes capacitats des de la neurociència. La jornada va presentar els estudis i investigacions que duen a terme el Grup de Recerca a Altes Capacitats i Diversitat, (GRAC) dins del COPEC, dirigit i coordinat per Mónica Fernández, psicopedagoga qui defineix les altes capacitats com aquelles que mostren una competència o rendiment superior respecte al grup normatiu en un o més dominis. La neurociència és la disciplina que estudia el funcionament del cervell. Aquesta ciència contribueix a la comprensió dels processos neurològics relacionats amb les habilitats cognitives avançades o excepcionals.

En l’actualitat, s'estima que aproximadament del 3 al 5 % de la població mundial presenta altes capacitats. A Catalunya menys de l’1 % de l’alumnat està diagnosticat. Aquesta xifra representa un nombre significatiu de talents no atesos als centres educatius. Per aquest motiu, el Col·legi Oficial de Pedagogs de Catalunya (COPEC) ha organitzat la primera jornada dedicada a abordar les altes capacitats per mitjà de la neurociència. Es tracta d'un paradigma educatiu en evolució, on la neurociència desmitifica la creença que aquests estudiants poden aprendre per si mateixos i sense ajuda.

«Una persona amb predisposició genètica a les altes capacitats, però sense una educació sòlida, pot no arribar a manifestar completament les seves capacitats»

David Bueno i Torrens, director de la càtedra de Neuroeducació a la Universitat de Barcelona, i biòleg i professor de Genètica, explica que si bé el component genètic és innegable en les altes capacitats, i que algunes persones estan més propenses a posseir-les, l'educació hi juga un paper transcendental: «Una persona amb predisposició genètica, però sense una educació sòlida, pot no arribar a manifestar completament les seves capacitats, mentre que algú amb predisposició a habilitats no necessàriament altes pot revelar el seu potencial amb una educació adequada».

Accés al vídeo de la I Jornada del COPEC dedicada a les Altes capacitats a través de la Neurociència. Font Inèdit Agència.cat

La recerca neuroeducativa ha aportat valuoses perspectives sobre el desenvolupament cerebral i sobre com maximitzar el potencial dels estudiants amb altes capacitats. Ha facilitat l’enteniment de la plasticitat cerebral associada a aquests alumnes, i l’adaptació dels enfocaments educatius per donar resposta a les seves necessitats específiques.

David Bueno va afirmar durant el torn de preguntes que no creu que se li hagi de dir a un nen petit que té altes capacitats, «se'l deuria estimular però no pressionar». És fonamental el temps lliure i el joc amb altres nens de la seva edat, o fins i tot el temps de no fer res. Normalment hi ha molta pressió sobre què ha de fer un nen amb altes capacitats.

«Hi ha talents simples, com les habilitats matemàtiques, i talents complexos, com el talent artístic-figuratiu»

Les altes capacitats es manifesten de múltiples formes. Així ho destaca Mónica Fernández, psicopedagoga i coordinadora del Grup de Recerca d’Altes Capacitats del COPEC, que explica que «hi ha talents simples, com les habilitats matemàtiques, i talents complexos, com el talent artístic-figuratiu, on la lògica, la creativitat i altres habilitats conflueixen. També classifiquem segons la precocitat, que es manifesta des de la infància fins als 10 anys aproximadament».

En aquest sentit, assenyala que la detecció sovint prové d'indicadors observats per les famílies, com el desenvolupament primerenc a la infància o la capacitat per aprendre ràpidament. A més, destaca la importància de fer ús de guies com la publicada pel Departament d'Educació, i la participació d'equips especialitzats en la detecció i atenció educativa com ara els equips d’orientació de secundaria, o els d'assessorament psicopedagògic.

Cal tenir en compte que les altes capacitats no són simplement un indicador de rendiment acadèmic excepcional; representen una amalgama d'habilitats cognitives, creativitat i motivació. Així, identificar aquests estudiants pot ser un repte, ja que les seves habilitats no sempre es reflecteixen en les qualificacions tradicionals, d’aquí la importància d'una avaluació holística, ja que no es pot encasellar els estudiants només per les seves qualificacions.

«Aquests infants necessiten ajuda, com qualsevol altre alumne amb necessitats educatives»

Tot i que el cervell d'un estudiant amb altes capacitats té una capacitat única per aprendre i adaptar-se de maneres que desafien les expectatives convencionals, es tracta de nens i nenes que també necessiten ajuda: «Pensem que se les apanyen sols, però no és així. Aquests infants necessiten ajuda, com qualsevol altre alumne amb necessitats educatives. És molt important considerar-los part del projecte educatiu del centre i que siguin un alumne més com qualsevol altre», recorda Mónica Fernández.

Algunes de les estratègies pedagògiques aplicades a l’aula davant casos d’alumnat amb altes capacitats són la diferenciació curricular, l'enfocament en projectes i la col·laboració entre estudiants. No obstant, encara queda molt camí per córrer; les altes capacitats són una àrea molt verge en investigació educativa a Catalunya.

Personalitat de l'alumne amb altes capacitats

La tercera taula d'expertes del GRAC va abordar les necessitats específiques d'aprenentatge que tenen els alumnes amb altes capacitats, Cristina Sánchez va explicar que hi ha unes característiques comunes a les àrees de l'autoconcepte i l'autoestima com les següents:

• Són bons observadors.
• Mostren molta curiositat i desig d´aprendre.
• Preferència per la companyia de persones de més edat perquè els ofereixen més estímuls.
• Es mostren independents i desenvolupen feines de forma autònoma.
• Perfeccionistes i molt crítics amb ells mateixos.
• Creativitat i alta sensibilitat per l’entorn. Alt sentiment de justícia i de millorar el món.
• Perspectives molt altes. Capacitat de lideratge

Altes capacitats i trastorns. La doble excepcionalitat

Una de les rutes de recerca més innovadores que segueix el GRAC és l'estudi de la comorbiditat entre altes capacitats i altres trastorns, l'anomenen «la doble excepcionalitat» i es pot consultar tots els avenços en un document pendent de publicar en aquest enllaç, (estudi AC i Doble Excepcionalitat). La doble excepcionalitat és un concepte complex en què un alumne necessita una atenció especial per superar una dificultat i, alhora, requereix atenció per una alta potencialitat. És a dir, un alumne amb altes capacitats en una o diverses àrees de coneixement pot tenir dificultats d'aprenentatge greus per trastorns del llenguatge, trastorns emocionals, trastorn de l'espectre autista, o altres problemes de salut o dificultat específica d'aprenentatge. I en aquest àmbit també hi ha neuromits, com el que considera que tenir altes capacitats compensa tenir dificultats d'aprenentatge o atenció, o bé, quan es creu que un nen amb altes capacitats mai no té dificultat per assolir les habilitats bàsiques. Habitualment, quan apareix un alumne amb doble excepcionalitat es realitza una intervenció per ocupar-se de les limitacions i no de les potencialitats.

Les altes capacitats són una  àrea molt verge en investigació educativa a Catalunya, on hi ha diagnosticat menys de l’ u per cent de l’alumnat, lo que representa molts alumnes desatesos i molt de talent ignorat que no retornarà a la societat.

Fonts

Inèdit Agencia

COPEC

Grup de Recerca Altes Capacitats i Atenció a la Diversitat

Autoria: article escrit en col·laboració

Khadija Ftah, directora de redacció

Ángeles Gallardo, directora editorial