7 de cada 10 joves s'han sentit sols alguna vegada
Manca d'amistats de qualitat, assetjament a l'escola o a la feina, i lloc de residència són factors
Sovint, quan parlem de joventut pensem en festes, vida universitària, viatges i tardes de xerrades entre amics, però, hi ha joves que, estant acompanyats o no, se senten sols; una soledat que els devora l'ànim i que els provoca sensació d'aïllament i malestar.
Per desgràcia, la soledat no desitjada és molt freqüent al nostre país. Així ho posa de manifest un estudi de SoledadES, l'observatori impulsat per Fundación ONCE en col·laboració amb altres entitats, i segons el qual el 25,5 % dels joves espanyols d'entre 16 i 29 anys asseguren sentir-se sols en el moment actual, una xifra que arriba al 69 % si se suma a les persones d'aquesta mateixa franja d'edat que s'han sentit soles en algun moment de la seva vida.
El primer estudi que analitza les causes de la soledat no desitjada entre el jovent: el 45,7 % de joves porten més de 3 anys sentint-se sols
Aquest primer informe té com a objectius principals posar sobre la taula quina és realment la incidència de la soledat en la joventut espanyola i quina la percepció que se'n té, indagar en possibles causes o correlacions i identificar solucions i recomanacions per abordar el problema, que ja van visibilitzar anteriors estudis del mateix observatori. A aquest efecte, s'han realitzat entrevistes telefòniques a un total de 1800 persones d'entre 16 i 29 anys residents a Espanya.
El 45,7 % de joves porten més de 3 anys sentint-se sols
La soledat no desitjada és una epidèmia silenciosa que s'ha infiltrat en les nostres societats, i arriba a afectar en la seva majoria dos sectors de la població: joves i gent gran. En contra del que se sol pensar, la pandèmia de la COVID-19 no ha estat el detonant. Al respecte a l'informe s'assenyala que tres de cada quatre joves que diuen patir soledat no desitjada (75,8 %) asseguren sentir-la des de fa més d'un any, i gairebé la meitat (45,7 %) des d'en fa més de tres. D'aquests, només el 20,4 % atribueixen la seva soledat al coronavirus.
Factors de risc
La soledat no desitjada és fruit, en part, de l'individualisme que caracteritza les societats actuals. L'informe conclou que les relacions d'amistat juguen un paper fonamental. Aquesta importància es dona en la quantitat de relacions, la seva qualitat i la seva presencialitat. L'ús de xarxes socials no té un impacte directe, ja que tot i que un terç de la joventut les utilitza més de tres hores al dia, la seva intensitat i freqüència d'ús no té un efecte en el sentiment de solitud. En canvi, la presencialitat de les relacions amb amistats sí que en té. És a dir, una persona que faci un ús extensiu de les xarxes socials i tingui una rica vida social a nivell presencial a priori no se sentirà sola.
No tenir amistats de qualitat o una bona relació amb la família pot desembocar en un sentiment de solitud
Un altre tipus de relacions com les que es desenvolupen en l'àmbit familiar, i especialment en l'entorn de feina o d'estudi, són menys rellevants per explicar la soledat, tot i que cal remarcar que la qualitat de la relació amb la família sí que és un factor significatiu de soledat.
L'entorn i el lloc on vivim també pot fer que ens sentim sols; aquest informe apunta a un major nivell de soledat entre la joventut que resideix en municipis de mida mitjana (entre 50 000 i 500 000 habitants) en comparació amb joves rurals (on la vida social és molt activa) o els que viuen en grans urbs (on l'oferta d'oci és rica i diversa). De fet, segons l'estudi els joves residents a les ciutats mitjanes presenten una probabilitat un 37 % més gran de patir soledat.
L'estudi també posa de manifest que les noies són les més afectades per aquesta soledat, amb un 31,1 %, quasi 11 punts percentuals per sobre dels nois (20,2 %). Aquest sentiment es manifesta especialment entre els 22 i 27 anys, una edat en la que els i les joves transiten cap a l'adultesa, amb noves responsabilitats, desafiaments i prioritats.
Els estudiants universitaris són els joves amb menys sentiment de soledat
Una de les qüestions igualment destacades per l'informe és el nivell educatiu, que pot tenir un impacte en aquesta població. Els estudiants universitaris són els joves amb menys sentiment de soledat, mentre que els estudiants que han repetit curs senten soledat no desitjada un 10 % més. De fet, el rendiment acadèmic baix és un factor que té molta o bastanta influència en aquest sentiment, segons el 57,1 % de les persones que la pateixen.
Un altre dels factors que porten els joves a aquest sentiment és l'assetjament: el percentatge de persones que han patit assetjament escolar o laboral alguna vegada en la seva vida és gairebé el doble en el grup de joves que pateixen soledat no desitjada que en el grup format pels que no la pateixen (58,1 % enfront del 32,1 %). Per desgràcia, es tracta d'una problemàtica molt freqüent; l'enquesta mostra que 4 de cada 10 persones joves a Espanya han viscut una experiència d'aquest tipus, «la qual cosa subratlla la necessitat d'abordar aquest fenomen amb caràcter d'urgència».
A més de la situació social, educativa i laboral, l'econòmica també és un factor de risc que pot portar a la soledat: la prevalença d'aquest sentiment en joves de llars amb dificultats econòmiques és gairebé el doble que entre joves de llars que arriben amb facilitat a final de mes (36 % enfront de 19,4 %). Si a tot això s'afegeixen aspectes com l'origen, la condició de discapacitat o l'orientació sexual, el risc de patir soledat no desitjada és encara més gran.
Solucions
Joves i experts debaten en la recerca de solucions a aquesta problemàtica, que té les seves arrels en els problemes socials que afecten les vides d'aquest col·lectiu. El vicepresident del Consell de la Joventut d'Espanya, Juan Antonio Báez, va alertar del risc de normalitzar el conformisme, de continuar suportant el que no ens agrada, la qual cosa repercuteix enormement en la salut mental, i va fer èmfasi en la urgència de garantir l'accés a la salut, a l'ocupació i a l'educació de qualitat en tots els territoris.
«Ara mateix els joves no necessiten saber viure en la incertesa, necessiten certesa»
De la mateixa manera, Báez va criticar el concepte de felicitat d'avui dia, que segons va explicar, «se sustenta en dos pilars: les relacions o l'amor, i el que fas o a què et dediques». En aquesta mateixa línia, el director del programa Europa de la Fundación Ayuda en Acción, Matías Figueroa, va advertir de l'impacte negatiu que pot tenir la retòrica que s'utilitza en parlar de la joventut: «ara mateix els joves no necessiten saber viure en la incertesa, necessiten certesa», va assegurar.
Per la seva banda, els autors de l'informe consideren que l'abordatge de la soledat no desitjada en la joventut passa per prevenir, detectar i intervenir. Advoquen així per construir escoles inclusives que contemplin l'educació emocional, protegir la salut mental en l'adolescència i la joventut, fomentar la participació juvenil i les relacions socials mitjançant l'oci saludable, desenvolupar serveis d'atenció juvenil orientats a reduir la soledat, integrar i reforçar l'ecosistema institucional, reforçar també les polítiques educatives, d'ocupació i d'inclusió social, i impulsar accions per reduir la soledat per mitjà de les universitats.
Fonts:
https://www.soledades.es/estudios/estudio-sobre-juventud-y-soledad-no-deseada-en-espana
https://www.youtube.com/watch?v=JwTcVnyGBWI
https://ayudaenaccion.org/informes/soledad-no-deseada-en-jovenes/
Sin Comentarios