Els últims mesos els múltiples casos d’abús sexual a menors que han sortit a la premsa han encès les alarmes. Des de tots els sectors existeix una preocupació per l’augment d’aquests casos en entorns escolars i d’oci que, d’entrada, haurien de ser segurs per als infants. Aquesta realitat que afecta nens i nenes d’arreu del món implica activitats sexuals no consentides o inapropiades: això inclou tocaments indeguts, exposició a material sexual explícit, coacció sexual o qualsevol altre acte que violi el consentiment i la integritat sexual d'un menor d'edat, ja sigui a nivell físic o psicològic.  

Un de cada cinc menors és víctima d’abús sexual

Aquí les estadístiques són estremidores: segons el Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), un de cada cinc menors és víctima d’algun tipus de maltractament sexual. De fet, els mossos d’esquadra revelen en un informe que l'any passat es van presentar a Catalunya 949 denúncies per abusos sexuals a menors.

La dificultat de detectar els casos a temps, el silenci imposat al voltant d'aquesta qüestió per por al judici social i la manca d’informació sobre els recursos disponibles són alguns dels aspectes que compliquen la gestió d’aquests casos. A l’escola és on se'n detecten bona part, però no sempre s’hi arriba a temps.

Accés a l'entrevista completa a Anna Chillida, al nostre canal YouTube. INÈDIT Agència

Per aquest motiu a Inèdit hem entrevistat la directora general de l’alumnat a Catalunya, Anna Chillida, qui comparteix amb nosaltres algunes claus per detectar i gestionar casos d’abús a infants des de l’escola.

Pregunta: Quins són els senyals d'alarma més comunes que els educadors i el personal escolar haurien de buscar per detectar possibles casos d'abús sexual a menors a l'aula?

Resposta: Bàsicament parlem de 3 grans blocs: canvis en la conducta de l’infant, ja sigui estant massa tranquil i passant més desapercebut de l'habitual, o al contrari, que tingui una conducta més disruptiva, de voler cridar més l'atenció; en segon lloc podem observar canvis en les relacions socials, per exemple, l'aïllament ja no només a classe, sinó a les estones del pati o als passadissos, o que pugui estar més irritable de l’habitual; i per últim, podem notar canvis en el rendiment acadèmic, experimentant un descens de les qualificacions i una desatenció a les classes.

P.: Quins protocols o procediments s'han de seguir en una escola en cas de sospita d'abús a un menor?

R.: Quan hi ha un indici lligat amb algun indicador de sospita, el que ha de fer un centre educatiu, en el cas de situacions de violència sexual, és notificar-ho a serveis socials, mossos d'esquadra i a la DGAIA (Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència). Al departament existeix un protocol d’actuació específic per a cada cas, i aquí s’ha de seguir el protocol de maltractament a la infància i l'adolescència, que també inclou altres situacions de maltractament a més de les violències sexuals.

P.: Com fomentar un entorn escolar segur en què els nens se sentin còmodes informant dels abusos que pateixen?

R.: El que han de fer els docents i la resta de personal del centre educatiu és propiciar que el centre sigui acollidor, un lloc on els docents puguin generar vincles amb els alumnes. Aquí també és molt important el paper del tutor o tutora com a referent, com a vincle amb aquell alumne, i sobretot per generar aquests espais i aquests temps perquè l'alumne pugui sentir-se acollit i pugui verbalitzar les situacions i el patiment que pugui estar patint. Paral·lelament, també és important l’actitud de l’adult quan un alumne ens comunica una possible situació de violència: és important validar el seu relat, no entrar en judicis de valor en aquell moment, i no fer excessives preguntes. El nostre paper consisteix simplement en recollir aquesta revelació i després explicar-li molt bé a l'alumne quins seran els passos que com a adults estem obligats a seguir, i sobretot, actuar d'una forma ràpida.

P.: Quin suport i quins recursos es poden oferir als menors que han estat víctimes d'abús sexual per ajudar-los a recuperar-se?

R.: Tota la comunitat educativa, també els alumnes, tenen a la seva disposició la USAV (unitat de suport a l'alumnat en situació de violència), la missió de la qual és acompanyar i assessorar, sobretot a les persones implicades en aquesta situació, sobre quin és el camí a seguir i el recorregut a fer per gestionar-la.

P.: En què  hauria de millorar la formació del personal escolar perquè estigui més ben preparat per detectar i donar resposta a casos d’abús sexual a menors?

R.: És molt important que els docents coneguin els indicadors de sospita, i que coneguin també molt bé els protocols d'actuació. En aquest sentit, des del Departament d'Educació, aquest curs hem posat en marxa la figura del coordinador de coeducació, convivència i benestar de l'alumnat a tots els centres educatius. Aquesta figura tindrà una formació específica i una formació extra en l'acompanyament i l'abordatge de les situacions de violència, i esperem que pugui servir de referència per l’alumnat i la resta de personal del centre.

Què passa un cop ho expliquen?

Després de la identificació d’un cas d’abús sexual el procés que segueix a continuació és molt complex i dolorós per l’infant: més de dos anys d’espera per una resolució, segons els resultats publicats a l’informe Per una justícia a l’alçada de la infància. Anàlisi de sentències sobre abusos sexuals a nens i nenes arreu de l’Estat realitzat per Save the Children. Una de les qüestions relatives al procés de denuncia més criticades per aquesta organització és el fet de què el menor afectat hagi d’explicar verbalment varies vegades els fets succeïts.

Al respecte, la solució proposada és que es generalitzi la prova preconstituïda, amb la qual es grava el testimoni de la víctima una vegada, per evitar que hagi de repetir-ho més cops; és una mesura que ja contempla la Llei de protecció a la infància i l’adolescència davant de la violència (LOPIVI), aprovada el 2021.

De fet, un dels models més defensats per l'entitat són les anomenades Barnahus (casa dels nens en islandès) que també s’estan creant a tota Catalunya, amb la intenció d’oferir una actuació i una intervenció coordinades dels diversos departaments de la Generalitat implicats en un sol espai. El centre té l’aspecte d’una llar, i hi treballa a temps complet un equip psicosocial i, a més, hi ha altres professionals que s’hi desplacen quan cal o que s’hi connecten per videoconferència, per evitar que la víctima i la seva família hagin de recórrer a les diferents instàncies que intervenen en aquests processos: comissaria, jutjat, servei d’infància, centre mèdic, entre d’altres.

La protecció de la infància davant qualsevol forma de violència és una obligació de tots i totes i un dret dels infants tal com recull la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant, ratificada per Espanya l’any 1990.

Si ets víctima d’abús sexual o coneixes un cas i necessites ajuda truca al telèfon 116 111, d'«Infància respon».