Suïcidi i infància: «es treuen la vida sense saber què és la mort»
L'escola és clau per a la prevenció i la detecció precoç
El suïcidi infantil ha trastocat el curs escolar 2022-2023 i ha commocionat tota la comunitat educativa. És un problema existent i persistent l'abordatge del qual suposa molts reptes en contextos diversos. El primer és la multidisciplinarietat, per això, a INÈDIT EDUCACIÓ hem fet una xerrada en línia per videoconferència amb tres professionals d'àmbits diferents:
José Miguel Colino: treballador social a ASAFES (Asociación Alavesa de Familiares y Personas con Enfermedad Mental) i coordinador del projecte de la Guía i formació en centres escolars sobre salut mental i prevenció de suïcidi.
Estefania Lema Moreira: doctora en Psicologia de la Salut. Llicenciada en Psicopedagogia. Diplomatura en Educació Social. Màster en Menors en Situació de Desprotecció i Conflicte Social. Màster en Intervenció en Emancipació de Joves en Risc. Fundadora de NINJAMOBA.
Cristina Gutiérrez: educadora emocional, creadora del Método La Granja©, basat en entrenament emocional i directora de l'escola La Granja, formadora, divulgadora mediàtica i escriptora de llibres i contes educatius.
Aquest article pretén compartir les principals idees que han aparegut a la videoconferència i oferir enllaços amb recursos per a docents i famílies que s'enfronten a problemes de benestar emocional i a les malalties mentals.
Accedeix a la videoconferència completa al nostre canal de Youtube. Subscriu-te i comparteix-ho
Darrere cada mort voluntària hi ha un patiment etern i insuportable. La salut mental és una de les nostres preocupacions més importants en els últims anys, un fet totalment justificable, ja que després de la pandèmia de la COVID-19 assistim a una segona pandèmia que està acabant amb la vida de la nostra infància i dels adolescents. Es tracta del suïcidi, un fenomen que s'expandeix entre els més joves com si fos una plaga. Les dades mostren que la conducta suïcida en menors el 2022 s'ha disparat amb 906 temptatives fins al mes d'agost, la xifra més alta dels darrers 10 anys, segons l'Estudi sobre Conducta Suïcida i Salut Mental a la Infància i l'Adolescència a Espanya (2012-2022) que publica la Fundació ANAR.
2021 és l'any amb més suïcidis registrats a la història d'Espanya
De fet, des del 2008 el suïcidi és la primera causa de mort no natural a Espanya. Les últimes dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) mostren que el 2021 el nombre de defuncions per suïcidi va augmentar un 1,6 %, respecte del 2020, i un 6,5 % més que el 2018. En total, van morir per aquesta causa 4003 persones (2982 homes i 1021 dones). Així, el 2021 es va convertir en l'any amb més suïcidis registrats a la història d'Espanya des que es tenen dades. Entre els nens i les nenes d'edats compreses entre els 10 i els 14 anys van morir per suïcidi 22 persones, un 41 % més que al 2020; entre els 15 i els 19 anys la taxa va pujar un 9,4 %; i entre els 20 i els 24 anys, l'increment ha estat de gairebé un 21 %.
Treure's la vida és una de les decisions més xocants que pot arribar a prendre un ésser humà, però es tracta d'una acció induïda per múltiples factors que afecten la vida d'una persona i que li provoquen un patiment etern. A Inèdit hem volgut reflexionar sobre aquesta qüestió tan transcendental amb la doctora en psicologia de la salut Estefania Lema Moreira, l'educadora emocional Cristina Gutiérrez i el treballador social d'ASAFES (Asociación Alavesa de Familiares y Personas con Enfermedad Mental) José Miguel Colino, per comprendre aquest fenomen que cada vegada és més present a les aules, i poder així detectar-ne els signes i prevenir-lo.
A Espanya 14 nens i nenes menors de 15 anys es van suïcidar el 2020
La pandèmia ha estat responsable d'augmentar alguns dels factors desencadenants del suïcidi entre els menors els darrers anys, un fet que es veu reflectit a les estadístiques de l'INE que indiquen que aquesta dada anava en un descens aproximat del 3,8 % per any fins la irrupció de la COVID-19. El mateix 2020, l'any en què la pandèmia va colpejar amb més duresa, es van suïcidar a Espanya 3941 persones, 270 més respecte a l'any anterior. I dins d'aquestes xifres, es van treure la vida 14 nens i nenes menors de 15 anys, i es van comptabilitzar 300 morts entre els 15 i els 29 anys.
En aquest sentit, Estefania Lema ens explica que les dades que els estan arribant «mostren suïcidis de nens cada cop més petits, a edats tan primerenques en les què no entenen què és la mort. Això implica que cada cop són més joves i que no són conscients de la mort, per això caldria començar a treballar sobre el tema a edats també més primerenques», apunta.
Al voltant d'un quart dels suïcidis estan promoguts per l'efecte de les xarxes socials
A més, segons Lema Moreira actualment al voltant d'un quart dels suïcidis estan promoguts per l'efecte de les xarxes socials, ja sigui per assetjament o per exposició a informació sobre com suïcidar-se. Lema assenyala que en molts casos «els progenitors tenen desconeixement de l'ús que fan els seus fills de les xarxes, cosa que fa que moltes vegades ens trobem amb casos de menors que han estat en contacte amb perfils a les xarxes que propiciaven el suïcidi. Quelcom molt difícil de detectar perquè els nens s'aïllen».
La situació és preocupant per a la infància. Sobre això, Jesús Acevedo Alemán, a l'article «El suicidio infantil, retos de una sociedad global», publicat al n. 8 de la revista AZARBE, indica que «tot i que tradicionalment les taxes més grans de suïcidi s'han registrat entre persones més grans de 18 anys, les taxes entre els joves i nens han anat en augment fins al punt que ara aquests són el grup de més risc en un terç dels països, tant en el món desenvolupat, com en el món en vies de desenvolupament».
El suïcidi en realitat és l'expressió d'un patiment del qual no se sap com alliberar-se, i moltes vegades és l'última conseqüència d'una salut mental malmesa i deteriorada pel dolor. Estefania Lema ho defineix com «aquest escapar d'un patiment, una ira, un rebuig… alguna cosa que no està agradant, una cosa que no el deixa a un viure com voldria, que no li deixa a un aquesta tranquil·litat que voldria… és una manera d'evitar alguna cosa, i per desgràcia és el moment de més valentia que té un ésser humà».
Algú que vol suïcidar-se no és que vulgui deixar de viure, vol deixar de patir
A aquesta mateixa definició s'hi afegeix Cristina Gutiérrez, qui apunta que «cal entendre que algú que vol suïcidar-se no és que vulgui deixar de viure, vol deixar de patir. Moltes vegades el que passa és que només volen eliminar una part de si mateixos, per això cal preguntar-los on els fa mal».
Gutiérrez alerta del risc de la desmotivació que s'està apoderant dels nens avui dia: «les emocions negatives són gravitatòries, pesen, però moltes vegades ens aclaparen quan el context extern és tan aclaparador, valgui la redundància», emfatitza.
També ens recorda que «vivim en un món advers en què hem hagut d'adaptar-nos a un munt de situacions inimaginables, cosa que ha fet que augmenti l'emoció de la por, de la ràbia i de la tristesa». Tot plegat porta a un increment de l'assetjament escolar, la desconfiança i les relacions tòxiques, factors de risc que poden induir al suïcidi.
En aquest sentit, José Miguel Colino explica que entre els senyals d'alarma que podem observar en els adolescents que tenen ideacions suïcides hi ha les verbals i les no verbals. Algunes són: «verbalitzar desesperança, un patiment psíquic intens, verbalitzacions directes de la idea suïcida, sentiments de solitud, comentaris sobre la mort, realitzar comiats inusuals, augment significatiu de la irritabilitat, mecanismes per fer-se mal, canvis bruscos de la persona, conductes de tancament, regalar objectes personals molt apreciats per la persona…».
El suïcidi és un problema de salut pública i cal abordar-lo des del punt de vista de la prevenció
Com bé afirma Colino, «el suïcidi és un problema de salut pública i cal abordar-lo des del punt de vista de la prevenció». Segons assegura, «els nostres joves no tenen informació sobre el suïcidi. Hi ha informació a les xarxes, sí, però aquesta informació a què tenen accés no és de qualitat. Hauríem de facilitar una educació mínima a tota la comunitat educativa que incorpori una mica d'informació epidemiològica, i que serveixi per trencar mites al voltant del suïcidi, perquè tenim moltes idees preconcebudes que ens fan mal, com ara el fals mite que qui ho diu no ho fa».
Per a José Miguel Colino és fonamental ensenyar als menors a demanar ajuda: «l'ideal seria que hi hagués espais per poder demanar ajuda en el propi centre, i els professors orientadors podrien ser una figura clau en això perquè així els joves tindrien persones de referència al centre», comenta.
Al respecte, Gutiérrez afegeix que «podem generar espais de confiança a l'aula, preguntant-nos quina emoció volem que hi sobrevoli, i sobretot sent conscients de qui estem educant». Així mateix, posa èmfasi en la necessitat de separar el propi ésser del comportament: «moltes vegades diem “ets un desastre” però no hi ha ningú que sigui desastre, en tot cas el seu comportament és un desastre, la seva carpeta o els seus deures estan fets un desastre».
L'aula és un lloc de socialització, on passen moltes coses i on es poden salvar vides
Per a Cristina Gutiérrez, és important el coneixement: «L'aula és un lloc de socialització, on passen moltes coses i on es poden salvar vides. És molt important donar coneixement, formar els infants i que tinguin a l'abast eines perquè entenguin, per exemple, que l'emoció de l'esperança és l'emoció pont que comunica de baix a dalt. És fonamental que entenguin que el pont existeix, que potser no el veuen, però hi és». Algunes de les dinàmiques que proposa incorporar a l'aula per conèixer la salut emocional del nostre alumnat i així detectar a temps anomalies són el pòster de les emocions o el termòmetre de l'autoestima (descarregar).
En aquest context de crisi global el suïcidi s'està convertint en una solució «factible i ja no tan desgavellada» per alliberar-se del patiment entre la població infantil, la qual cosa és alarmant, com ressalta Estefania Lema. De fet, en un estudi realitzat el 2018 pel doctor Eduardo Fonseca-Pedrero, doctor en Psicologia i professor de la Universitat de La Rioja, per a la Revista de Psiquiatría y Salud Mental, ja s'alertava que «la ideació suïcida és present en la població adolescent i s'associa a un pitjor benestar emocional subjectiu i a més problemes emocionals i comportamentals». Al respecte, un estudi epidemiològic realitzat entre la població jove aboca una veritat aclaparadora: el 19,99 % dels consultats han desitjat estar morts i el 15,55 % han pensat en algun moment en treure's la vida; per això és urgent prestar atenció a aquesta pandèmia que s'emporta la vida de més de 10 000 nens i nenes de tot el món cada any, per això és vital prioritzar-ne la prevenció cada dia per reduir la mitjana d’11 morts per suïcidi al nostre país.
Si necessita ajuda:
Línia d'atenció a la conducta suïcida: 024
Telèfon de l'Esperança: 914 590 055 / 717 003 717
Recursos d'utilitat per a docents:
ASAFES, Asociación Alavesa de Familiares de personas con problemas de Salud Mental.
GUÍA para la prevención de la salud mental y la prevención del suicidio adolescente en centros educativos (ASAFES, 2022).
La Granja, ability training center emocional.
Fitxes útils per a la gestió emocional dels nens a l'escola o a la llar (Cristina Gutiérrez Leston, 2023), descarregar-les aquí: https://we.tl/t-F0Xwljxadv
Fonts:
https://consaludmental.org/centro-documentacion/guia-promocion-salud-mental-suicidio-adolescente/
Sin Comentarios