Shock postpandèmia

Només sé que no sé res

Ángeles Gallardo • 05 25, 2020 • 3448 • 0

EDITORIAL

25 de maig del 2020, primer dia de la fase 1 a Barcelona. Reviso tots els avisos de notícies del sector de l'ensenyament, nacionals i internacionals, llegeixo les conclusions de les rodes de premsa que no vaig poder suportar en directe durant el cap de setmana, reviso notes de premsa d'organismes oficials i preparo els articles de les meves companyes per a aquesta setmana per ordre de rellevància.

Em passa factura l'atenció constant d'aquestes onze setmanes. Desconec si la resta de país se sent igual, personalment considero que el sector educatiu (hi incloc tots els seus agents) arriba a la normalitat cansat d'estar sempre connectat i perplex davant les noves exigències per a la tornada a l'escola.

Què més li podem exigir a un docent?

Amb la revolució educativa del segle XXI, basada principalment en teories de finals del segle XIX i principis del segle XX, els professors han hagut d'aprendre a ensenyar les mateixes matèries que sempre amb tecnologies per a les que ningú els havia preparat. L'ensenyament ha exigit el desenvolupament d'habilitats en sexualitat, informàtica, robòtica, ciències del medi ambient, cooperativisme social, i ara també toca convertir-se en youtubers i coaches carismàtics davant d'una càmera. Hem passat del «si us plau, deixa el mòbil immediatament» al «si us plau, posa't davant la càmera i deixa de saltar per l'habitació. Estem a classe!».

Segons les noves directrius de les autoritats competents, els col·legis hauran d'elaborar un pla per a cada centre que compleixi les mesures de Protecció Civil i de Salut Pública, encara per aclarir. La informació, potser, apunta a què els professors hauran d'exigir la cartilla de vacunes de l'alumnat i revisar la temperatura i les condicions de salut diàriament de cada estudiant per què pugui entrar i romandre a la classe.

Com fer un pla d'unes mesures que encara no s'han descrit per a una situació que no ha arribat i per a la qual no hi ha experiència anterior?

És clar que el curs vinent, 2020-2021, tot i que s'iniciï en una fase de normalitat absoluta, serà una normalitat desconeguda, tot estarà sota directrius de distanciament social, mesures higièniques exhaustives, menor nombre d'alumnes per classe i per activitat. No obstant això, aquesta última mesura es complica una mica més, després d'algunes declaracions d'autoritats competents que assenyalen un únic objectiu per al nou curs: que cap nen es quedi a casa en la tornada a l'escola. Per això, l'elaboració d'un calendari de torns d'assistència a l'escola queda descartada. O sigui, «tots a l'escola al setembre» sense saber com, de moment.

S'ha parlat, i amb raó, del sacrifici dels sanitaris que tenien família, però ningú comenta l'estrès que han patit els docents que també són mares i pares. Com ser professor al mateix espai que ets mare o pare? Qui atén els teus fills mentre tu dónes formació als fills d'altres?

Tots a l'escola al setembre, sense saber com, de moment

Els docents, a partir d'ara, hauràn d'entendre d'arquitectura, caldrà que actuïn com a especialistes en espais col·lectius sota mesures de protecció civil extraordinàries encara sense definir. Perillen les biblioteques, els teatres, les sales d'activitats polivalents… Com es realitzaran les assemblees on els alumnes compartien experiències i emocions? Ningú no ho sap! Però tota la societat espera i confia que els docents trobin la forma de fer-ho possible.

I estic absolutament convençuda que ho faran, com ho han fet sempre. Entre somriures, cartolines de colors i queixes de les famílies i de la resta de la societat. Sense importar-los educar els fills de persones que segueixen pensant que només els més ximples es fan professors, que ser professor és igual a ser dropo perquè tenen tres mesos de vacances… Rumors falsos d'una societat que potser, només potser, des d'avui aprengui a diferenciar millor les heroïnes i els herois, que no sempre porten medalles ni uniformes de solapes rígides, però salven la nostra forma de vida amb la seva vocació.

Molt ànim a totes i tots els docents! Jo només sé que no sé res, espero que vosaltres sapigueu què fer.