En els darrers anys el fenomen emprenedor ha pres gran rellevància, fins al punt que és una de les assignatures incorporades al currículum de secundària. La docència no és una professió aliena a aquest fet. Davant els estudiants universitaris d’abans que no tenien més alternatives si volien exercir de professors que presentar-se a oposicions o buscar una escola privada, avui dia s'afegeix a aquestes opcions la d'emprenedor. És cert que no és un camí fàcil, però casos d'èxit com el de les escoles d'idiomes o la formació en línia mostren les grans possibilitats que ofereix l'emprenedoria per al professorat del futur.

Entrevistem Sara Joy Parks, professora d'origen americà que es va establir a Barcelona on va fundar l'escola d'anglès Golden Gate el 2010. Hi empra mètodes dinàmics i atractius perquè els estudiants aprenguin l'idioma d'una manera divertida i diferent. L'escola compta actualment amb dos centres al districte del Poblenou de la ciutat comtal.

Pregunta: Per què t'apassiona ensenyar?

Resposta: La meva passió és ensenyar. Per mi l'educació no es redueix a ensenyar un idioma i ja està, no és només venir a l'escola i ser aquí una hora. Molts dels nens venen de famílies i entorns difícils. Generalment tenen dificultats per aprendre perquè no creuen en ells mateixos, així que jo vull ser la persona que hi cregui. Per exemple, vam tenir una estudiant que tenia una relació complicada amb els pares i tampoc era bona estudiant a l'escola. Es va rendir i va renunciar a la seva vida acadèmica amb el convenciment que no podia aprendre res. Nosaltres vam decidir parlar amb ella, vam aconseguir animar-la i la vam poder tornar a veure il·lusionada amb la vida. Per mi, això és l'educació. De fet, tots tenim un mestre que recordem sempre, un mestre que realment va ser allí per nosaltres. Aquest tipus de mestra és la que vull ser, la professora que inspira els altres a aprendre una matèria. És possible que mai més no torni a parlar amb determinada persona, però li hauré deixat una profunda empremta. Això és per mi l'ensenyament. No només estic ensenyant anglès, estic canviant el futur d'aquests nens.

«No només estic ensenyant anglès, estic canviant el futur d'aquests nens»

P.: Quan et vas adonar que era el moment d'emprendre?

R.: Estava fent un programa d'intercanvi de professors, però el programa només tenia classes d'octubre a maig, i per això de juny a setembre em quedava sense paga. Ho combinava fent classes privades perquè era difícil per a mi viure aquí durant l'estiu. De sobte em vaig fer molt popular perquè la gent gaudia molt de les meves classes; va ser quan un dels meus germans em va suggerir obrir la meva pròpia acadèmia. Li vaig fer cas, i així va ser com vaig obrir el primer Golden Gate a Toledo.

A Toledo tenia clients fixos i va ser relativament fàcil començar perquè la gent em coneixia, però quan em vaig mudar a Barcelona i vaig tornar a obrir l'acadèmia ho vaig fer amb molta inseguretat, perquè ningú em coneixia aleshores. Tot i així, la vam obrir el 23 de juny per als campaments d'estiu. Vam començar tenint 10 nens, i feia les classes amb ajuda dels meus germans, que es van venir aquí amb mi perquè en aquell moment no em podia permetre pagar un sou fix a ningú. Per tant, al principi era només jo l'encarregada de tot, però després quan vaig poder vaig contractar una professora més i una secretària perquè em servissin de suport.

P.: Quins són els primers passos per iniciar un negoci?

R.: Quan vaig començar el meu negoci, la meva família em va dir que havia de tenir fons almenys per a tres anys, perquè durant els primers anys cal donar-se a conèixer i guanyar clients, i tots els diners que se'n puguin treure haurien de ser per invertir en el negoci. Així ho vaig fer, de fet, ni tan sols em pagava a mi mateixa com a mestra durant aquests tres primers anys; però jo comptava amb suport, per sort tenia el meu marit que es feia càrrec de les despeses de la casa.

P.: Quins són els reptes més grans en obrir una escola?

R.: El repte més gran en obrir una escola és fer que la gent confiï i cregui en tu, perquè pots sortir i dir el que vulguis sobre la teva acadèmia, però sempre necessitaràs gent que ho validi. El boca-orella és el millor per promocionar una escola. He enviat molts fullets, però per mi el boca-orella és més efectiu perquè són persones que creuen en nosaltres i diuen coses bones sobre la nostra acadèmia. En realitat, triar un edifici, decorar-lo i aquest tipus de coses no són tan difícils. El que és veritablement difícil és compartir la teva visió i aconseguir que la gent cregui en aquesta visió.

«El repte més gran en obrir una escola és fer que la gent confiï i cregui en tu»

P.: Tenies coneixements d'administració, comptabilitat i gestió de persones abans d'emprendre?

R.: No. De fet, en el meu primer campament, en què el meu germà i la meva germana em van ajudar, en acabar em van dir que jo era una líder pèssima. Necessitava aprendre com fer-ho bé perquè no volia ser així. Vaig començar a conèixer gent i a buscar recursos sobre com liderar persones, perquè no és el mateix liderar estudiants que liderar treballadors. Sobretot, vaig començar a investigar com podia inspirar als meus treballadors a ser bons mestres.

Sobre les qüestions administratives, vaig intentar obtenir consells sobre com fer les coses, aconseguir informació de gent experimentada. Detestava els tràmits administratius però cal aprendre'ls i fer aquestes coses si vols tenir el teu propi negoci. També vaig aprendre a parlar millor amb els mestres, pares i estudiants; a bregar amb els problemes administratius i financers.

Pel que fa a la comptabilitat, cal tenir molta cura amb això, cal assegurar-se que s'està cobrant correctament i cal saber els percentatges. Has de tenir en compte que no és només el teu sosteniment sinó també el dels altres.

P.: Quin consell donaries a un professor que pensa en emprendre?

R.: Ha de pensar quant li costarà el manteniment de tot i quant en rebrà. El meu marit i jo som empresaris. Jo tinc la meva acadèmia i ell té el seu bufet d'advocats. Moltes persones venen a nosaltres amb idees per assessorar-se i jo sempre els pregunto: «quant costarà l'hora?». I la gent no en té ni idea. No pots simplement tenir la idea i dir «vaig a canviar el món» i no tenir en compte quant costa l'edifici o les factures. Quants estudiants necessites per pagar l'electricitat o el salari del teu mestre? Cal pensar en la Seguretat Social, els subministraments, l'aigua, els productes de neteja, i no només en les coses grans, s'ha de pensar en tot. Has de tenir-ho tot clar abans de muntar la teva empresa perquè, en cas contrari, t'estavellaràs. Pots tenir un gran producte, però has de poder mantenir-lo. He vist tantes empreses que comencen i tanquen… Cada dos dies comença un negoci i tres mesos després es tanca. És difícil adonar-se'n quan ets novell, però has d'investigar altres acadèmies, el salari correcte i provar el teu producte.

«No pots simplement tenir la idea i dir “vaig a canviar el món” i no tenir en compte quant costa l'edifici o les factures. Pots tenir un gran producte, però has de poder mantenir-lo»

P.: Canviaries alguna cosa si haguessis de tornar a començar?

R.: Probablement treballaria més en desenvolupar el meu lideratge. Algunes idees de quan vaig començar no funcionaven i les vaig haver de canviar. Però crec que aprens amb cada error i simplement tornes enrere i penses en la integritat de la teva feina.