“No es neix dona, arriba una a ser-ho”. La famosa frase de Simone de Beuavoir reflecteix la diferència entre el sexe biològic i el gènere socialment construït, incorporat a l'imaginari col·lectiu a través d'estereotips sobre què significa ser dona o home i els comportaments que corresponen a unes i altres.

Els contes defineixen el relat sobre la societat i el món, i sobre què és ser dona i ser home

El gènere és un producte cultural après en el procés de socialització, el seu aprenentatge es produeix fonamentalment a la infància. Els contes, que estan molt presents en aquesta etapa de la vida, són els que defineixen el relat sobre la societat i el món- i dins d'ella, defineixen la imatge del que és ser dona i del que és ser home.

El conte és una eina de gran utilitat i de transmissió de valors, coneixements, actituds i comportaments que el nen o la nena generalment imita, però al llarg de la història i fins a l'actualitat se li ha donat un mal ús.

Els seus personatges femenins i masculins estan estereotipats perquè reprodueixen una realitat social de desigualtat en la què els rols de cadascú estan definits

Un dels camins a través del qual es perpetua la discriminació per sexe és aquest mateix, el conte infantil (que transmet valors de la cultura patriarcal), on la donzella submisa espera a l'heroi i el seu príncep, la madrastra sempre és dolenta i els nens són aventurers, malvats i violents. Aquests personatges femenins i masculins estan estereotipats perquè reprodueixen una realitat social de desigualtat en la què els papers de cadascun estan perfectament definits.

Tot i que el mètode per explicar les històries ha anat evolucionant (oral, escrit, cinema…), el missatge per al públic infantil ha variat molt poc; a les històries se segueixen dissenyant uns personatges estereotipats i erronis, on la princesa necessita d’una figura masculina.

Blancaneu, Ventafocs i la Bella Dorment segueixen el patró de dones incompletes que necessiten la figura del príncep blau

Alícia al país de les meravelles va ser una excepció

Les princeses de contes dels anys 30 i 60 (Blancaneu, Ventafocs i la Bella Dorment), seguien el patró de dones incompletes que necessiten la figura del príncep blau. Sempre són presentades com a joves infelices, desgraciades i desorientades, i a més, se les enquadra en l'àmbit domèstic/privat i exercint tasques de la llar: veiem a Aurora demanant un príncep per ser feliç, la Ventafocs a la llar realitzant tasques domèstiques, i la Blancaneu exercint el rol de mare amb els nanos. Durant aquest període, però, trobem una excepció, Alícia al país de les meravelles.

Als anys 80 es va intentar millorar la imatge que es mostrava de les nenes als contes, però va ser un fracàs

Als anys 80 es va intentar millorar la imatge que es mostrava de les nenes als contes, però va ser un fracàs, perquè al principi de la història la protagonista apareixia com una jove intel·ligent i apoderada, però després al final queia rendida als peus de un home. La Bella, per exemple, apareix com una dona culta que vol sortir del seu poble per conèixer el món que li mostren els seus llibres, però finalment acaba convivint al castell i casada amb la Bèstia, o Jasmine, que es presenta com una princesa que se sent atrapada en una presó d'or i que abans de res vol llibertat, fins que coneix l'Aladdin, es casen i acaben vivint al palau que abans l'aclaparava.

Aquestes històries que sovint s'expliquen a la infància, compten, per desgràcia, amb elements sexistes, masclistes o homòfobs que no haurien de tenir cabuda avui dia. Són històries que predisposen a les nenes a adoptar rols submisos i en les que es reserva als nens les posicions de poder, de comandament.

Perquè els nostres fills creixin en els valors de la igualtat i el respecte davant de totes les persones que els envolten, hi ha nombroses i originals històries que transmeten noves visions de l'home i de la dona; 'Alicia al país de les meravelles' n'és un bon exemple: Lewis Carroll (l'autor d'aquest conte) atorga el protagonisme a Alicia, una dona independent i aventurera, però també hi ha contes més actuals: 'El pare que en tenia 10 fills', un conte en què se situa al centre de la criança un home i es reivindica una nova masculinitat que també es preocupa per la llar i la família, o 'La princesa vestida amb una bossa de paper', una història en què s'inverteixen els rols per trencar amb els estereotips: la princesa és la que rescata un príncep del temut drac.

El llibre titulat 'Contes de bona nit per a nenes rebels' narra les biografies de 100 dones com Marie Curie, Frida Khalo, Serena Williams, Nina Simone, Michelle Obama o Coco Chanel

Si el gènere és una construcció social, com hem dit anteriorment, aleshores pot ser modificat socialment i reorientat, i per aconseguir-ho necessitem contes on s'ensenya a les nenes que elles també són fortes, intel·ligents i, sobretot, independents, capaces d'obrar per si mateixes. Per això recomanem el llibre titulat 'Contes de bona nit per a nenes rebels', un volum que narra, amb un estil clar i senzill les biografies de 100 dones, acompanyades per retrats. Les vides estan explicades com un conte (començant pel clàssic “Hi havia una vegada”), però les heroïnes són reals.

Al volum es narren les vides de celebritats com (Marie Curie, Frida Khalo, Serena Williams, Nina Simone, Michelle Obama, Coco Chanel… però també la història de dones no tan famoses com Hipatia, l'astrònoma hel·lenística; Yusra Mardini, la nedadora olímpica siriana que va empènyer nedant la barcassa amb què va aconseguir Europa el 2015; s'eviten històries dures com la de Malala Yousafzai, la jove pakistanesa que va ser tirotejada pels Talibans per defensar el dret a l'educació de les nenes i premi nobel de la pau.

Totes elles són dones que van somiar d'allò més bé, van aspirar a més i van lluitar amb força, dones del passat i el present que sens dubte són un exemple a seguir per a les dones del futur.