Residus electrònics: el preu ocult de la tecnologia moderna
Un món ofegat per deixalles tecnològiques és l'altra cara del progrés
Alguna vegada t'has preguntat què va passar amb aquell vell mòbil de l'àvia que vas tirar al cubell d'escombraries juntament amb un parell de rellotges? O amb la torre del teu primer ordinador que vas rebutjar en comprar un portàtil?
La creixent crisi de les deixalles electròniques s'ha convertit en un dels desafiaments més urgents de la nostra era tecnològica. Segons l'Informe Mundial de Residus Electrònics la producció d'aquests residus augmenta a un ritme alarmant, cinc vegades més ràpid que el seu reciclatge. Aquest desequilibri no només exacerba els problemes de contaminació i salut pública, sinó que també representa una pèrdua significativa de recursos naturals.
Un creixement descontrolat
Al 2022 es va generar la xifra rècord de 62 milions de tones de residus electrònics, un increment del 82 % des del 2010. Aquesta xifra, alarmant per si sola, és només el preludi d'un problema encara més gran. S'estima que al 2030, la quantitat de residus electrònics arribarà als 82 milions de tones, la qual cosa suposa un augment del 33 % respecte a les xifres del 2022. A nivell global, aquests residus augmenten a un ritme de 2,6 milions de tones anuals, mentre que només se'n reciclen adequadament el 22,3 %, deixant vastos recursos naturals sense recuperar i elevant els riscos ambientals.
Però com hem arribat a aquesta situació? La resposta rau en una sèrie de factors complexos. Des del progrés tecnològic fins a l'augment del consum i els cicles de vida més curts dels productes, són molts els elements que contribueixen a la creixent muntanya d'escombraries electròniques que amenaça d'ofegar-nos. Destaquen també la manca d'opcions de reparació, la deficient infraestructura de gestió de residus i la inadequada disposició final, que agreugen encara més el problema, deixant milions de tones de recursos naturals recuperables sense explotar i augmentant els riscos de contaminació.
La manipulació de deixalles electròniques pot causar en les persones danys al cervell i al sistema nerviós, alteracions en la reproducció i fins i tot arribar a provocar infertilitat, o afeccions als ossos i els ronyons
La composició dels residus electrònics és particularment problemàtica. Contenen materials altament contaminants com mercuri, plom, cadmi i crom, que poden causar danys greus a la salut humana i al medi ambient. Per exemple, un sol tub de llum fluorescent pot contaminar 16 000 litres d'aigua, i una bateria de níquel-cadmi, usada en telèfons mòbils, en pot contaminar fins a 50 000 litres. Aquests materials no només contaminen el sòl i l'aigua, sinó que també representen un risc directe per als que manipulen aquestes deixalles sense protecció adequada, podent causar danys al cervell i al sistema nerviós, alteracions en la reproducció i fins i tot arribar a provocar infertilitat, o afeccions als ossos i els ronyons.
Rere cada dispositiu eliminat s'amaga una història d'impactes devastadors, per la qual cosa cada cop que vulguis llençar el teu vell mòbil o rellotge recorda que la bioacumulació d'aquests contaminants en la cadena alimentària i l'exposició directa de comunitats vulnerables als seus efectes tòxics, inclosos els nens, són conseqüències directes de la nostra negligència.
El malbaratament de recursos en les escombraries electròniques és monumental. El 2022 es van perdre recursos naturals recuperables per valor de 91 000 milions de dòlars a causa de la baixa taxa de reciclatge, ja que els residus electrònics contenen metalls valuosos com or, plata, coure i platí, a més d'una considerable quantitat de plàstics i altres materials de gran valor. S'estima que els materials recuperables de les deixalles electròniques podrien generar fins a 62 500 milions de dòlars anuals, que bé podríem utilitzar per fer front a la fam, un problema igualment preocupant.
Europa, la que més residus electrònics genera; Àfrica, la més afectada per la contaminació d'aquestes deixalles
Europa encapçala la llista de territoris amb més generació per càpita de residus, assolint els 17,6 kg per persona, en contrast amb els 2,5 kg per persona a l'Àfrica. Tot i així, el continent africà és el més afectat, ja que gran part dels residus electrònics dels països de renda alta s'exporten il·legalment a països de renda baixa, on són gestionats de manera inapropiada per la manca d'infraestructures i recursos.
Si bé moltes vegades el destí final d'aquesta brossa tecnològica és incert, amb milions de tones emmagatzemades, incinerades o abocades sense cap control, un dels abocadors de material electrònic més grans del món és a Agbogbloshie (Ghana). Allà milers de persones, inclosos nens, treballen en condicions perilloses, cremant cables i desmantellant dispositius per extreure metalls valuosos com coure i alumini. Aquesta pràctica genera emissions tòxiques que contaminen l'aire i l'aigua, creant un dels ambients més tòxics del planeta i impactant en la salut de tots els habitants de la zona.
Trobar una solució és urgent
La nostra creixent dependència de la tecnologia i la ràpida obsolescència dels dispositius electrònics agreugen aquest problema. La clau per mitigar la crisi de la brossa electrònica rau en millorar les taxes de reciclatge i desenvolupar infraestructures adequades per la gestió d'aquests residus. La legislació europea recent, que promou l'ús de carregadors estàndards per a dispositius electrònics, és un pas en la direcció correcta, tot i que insuficient per abordar la magnitud del problema .
Fonts:
https://news.un.org/es/story/2024/03/1528476
https://www.nationalgeographic.com.es/mundo-ng/peligros-basura-electronica_13239
https://www.javeriana.edu.co/pesquisa/desechos-electronicos-electricos-aparatos/
Sin Comentarios