Quina és la millor manera d'estudiar segons la ciència?
Subratllar massa i llegir el text diverses vegades no serveix de gaire
El tercer trimestre del curs escolar acaba d'arrencar, uns mesos que es caracteritzen per la rapidesa amb què se succeeixen i per la proximitat dels exàmens finals. Per als que acaben etapa educativa, com és en el cas dels estudiants de batxillerat, el final de curs suposa l'arribada de les últimes proves, que exigeixen moltes hores d'estudi per superar-les.
Els estudiants fan resums, subratllen el més important o llegeixen diverses vegades la informació quan tenen exàmens
Les tècniques d'estudi tradicionalment emprades per l'estudiantat són l'elaboració de resums del contingut, la utilització del remarcat per subratllar les idees més destacades o la lectura reiterada de la informació. Tot i això, són realment efectives aquestes tècniques? Segons la ciència aquestes no tant, però n'hi ha d'altres que sí que funcionen.
Els que estudien fent-se preguntes tenen resultats millor que els que fan resums
A l'experiment 2 de Bednall i Kehoe (2011) es va comparar la tècnica de resumir amb l'explicació a un mateix, i el resultat ha estat favorable a aquesta última, que es presenta com una tècnica superior. A la mateixa conclusió ha arribat King, A. (1992). I és que, si bé fer-se preguntes a un mateix no genera tan bon acompliment a curt termini que fer resums, a l'estudi ha quedat demostrat que una setmana després els que van estudiar fent-se preguntes tenen un acompliment millor que els que van fer resums.
Tot i els resultats, fer resums no és una tècnica desaconsellada, però a les investigacions sí que s'assenyala que es tracta d'un mètode que si es compara amb altres està en inferioritat, i a més pot conduir a formes d'estudi no eficients; per això posen èmfasi en la importància d'aprendre a fer bons resums.
Així mateix, diversos estudis apunten a la velocitat amb què escrivim com a factor determinant en la retenció de la informació. Per això, és preferible escriure a mà abans que fer-ho a l'ordinador atès que escrivint en paper i llapis ens veiem obligats a reflexionar sobre allò que estem fent.
Per processar millor la informació cal escriure a mà
Precisament, copiar a mà els paràgrafs més importants és una altra de les tècniques per les quals es poden optar. Els investigadors han descobert que escriure amb teclat no ajuda al correcte processament de tota la informació, mentre que l'escriptura a mà implica un acte cognitiu per resumir, parafrasejar, organitzar, mapejar conceptes i vocabulari, així que és la millor manera d'assolir una comprensió més profunda de la informació.
Juntament amb el sintetitzat, subratllar les idees més destacades també és un altre dels mètodes populars entre els estudiants. Tot i això, en estudis com el de Peterson (1991) es brinda evidència que subratllar no ajuda a recordar més, i fins i tot semblaria reduir la capacitat de respondre preguntes inferencials, és a dir, aquelles que es poden respondre en ajuntar diverses idees del text i la resposta del qual no es troba de manera explícita en ell. I és que, en subratllar les persones parem més atenció a conceptes individuals en lloc de connectar diferents conceptes.
El perill d'aquesta tècnica rau en l'ús excessiu; en aquest sentit, Rickards i August (1975) han trobat beneficis en l'ús del subratllat, però només quan és limitat a 1 frase per paràgraf.
Llegir diverses vegades el text no equival a estudiar
Un cop tenim el resum i el subratllat, una altra de les metodologies d’estudi a les quals recorrem és la lectura reiterada del nostre text. Al respecte, Callender i McDaniel (2009) en un estudi van utilitzar llibres de text amb estudiants d'universitat, que van fer un examen immediatament després de la lectura, i van obtenir resultats negatius. Per la seva part, Weinstein, Mcdermott i Roediger (2010) mostren a través de 3 experiments que la generació de preguntes i d'autotesteig tenen millors resultats que només rellegir el material, tant en tests elaborats després de 30 o 40 minuts com després de 2 dies de l'autotesteig.
La memorització és una de les tècniques més antigues d’estudi i aprenentatge. Des de temps immemorials l'ésser humà s'ha après històries dels avantpassats, cançons, paraules de rituals, poesies… durant molt de temps la transmissió de coneixements ha estat per la via oral, així que l'única manera d'adquirir coneixements i consolidar-los era memoritzant i repetint .
Si repetim prou vegades una informació la nostra memòria ho emmagatzema de forma resistent
Durant el procés de memorització, la repetició és clau, ja que el cervell compta amb dos tipus de memòria: l'explícita que ens permet evocar verbalment o per escrit tota mena de coneixements i les nostres experiències personals; i la implícita que és l'encarregada d'emmagatzemar tots els nostres hàbits, com ara parlar, escriure, nedar o conduir. Si evoquem moltes vegades una memòria explícita acaba esdevenint implícita, és a dir, en hàbits que podem recordar de memòria.
Si un coneixement ens interessa prou, la clau està en aconseguir que passi de la memòria explícita a la implícita, per assegurar-nos que realment és un aprenentatge consistent. Hi ha moltes maneres d’aplicar aquesta tècnica d'estudi; des de la repetició clàssica constant i sostinguda en el temps, fins a l'associació d'una informació concreta a un lloc, objecte o moment.
Cada tècnica d’estudi té el seu ús
La memòria és inherent a l'ésser humà, per això no cal eliminar l'aprenentatge per memorització, el que cal saber és quan utilitzar-lo i quan no. Passa el mateix amb la resta de tècniques, no totes són útils per a tot, depenent de la matèria o el contingut que es vulgui estudiar és recomanable una tècnica o una altra.
Finalment l'estudi mitjançant l'explicació o l'exposició és una altra de les opcions a què recorren els estudiants. Prova de l'efectivitat d'aquest mètode és la famosa tècnica Feynman, ideada pel físic Richard Feynman, i que consisteix a escriure el tema i explicar-ho a una altra persona o a un mateix de manera senzilla per identificar aquelles qüestions que no ens queden del tot clar. Un cop identificades els buits d'estudi al text escrit i a l'exposició, es procedeix a completar aquests buits amb informació rellevant, per després tornar a escriure el text explicatiu i a exposar.
L'emoció és el motor de l'aprenentatge
Tot i que cada tècnica d'estudi té els seus avantatges i desavantatges, hi ha moments de bloqueig que encara emprant les millors metodologies no aconseguim estudiar bé. En aquests moments, la clau per desbloquejar la nostra ment està en l'emoció. S'ha demostrat científicament que l'emoció és el motor de l'aprenentatge; en un estudi realitzat per Erk et al. (2002), utilitzant la tècnica de la ressonància magnètica funcional, es va investigar com afecta el context emocional el procés de memorització. Es va presentar als participants una fotografia que generava emocions positives, negatives o neutres i, a continuació, paraules que havien de memoritzar. El resultat va ser que les paraules més ben recordades eren les associades al context emocional positiu.
Fonts:
https://elestudianteesceptico.wordpress.com/2020/02/02/tecnicasdeestudio/
https://journals.sagepub.com/doi/10.1177/0956797614524581
https://escuelaconcerebro.wordpress.com/2012/07/13/la-memoria-un-recurso-fundamental-2/
https://theconversation.com/son-utiles-los-ejercicios-de-memorizacion-en-la-escuela-185971
https://elpais.com/ciencia/2021-09-06/que-es-la-memoria-y-como-podemos-activarla-para-aprender.html
Sin Comentarios