Què és i què no és educació personalitzada
Un concepte suprautilitzat i malinterpretat
Estem acostumats a observar el terme «educació personalitzada» al costat del nom de grans marques educatives. La major part d'ocasions, aquestes marques fan al·lusió a l'«exclusivitat metodològica», però costa bastant trobar educació personalitzada en la pràctica real, perquè el concepte es confon amb parts i principis que s'han d'incloure en tota personalització educativa. En aquest article intentarem entendre què és i què no és educació personalitzada.
És impossible parlar d'educació personalitzada sense esmentar el doctor en Pedagogia Víctor García Hoz, primer doctor en Pedagogia a Espanya, catedràtic de Pedagogia Superior, de Pedagogia Experimental i Diferencial així com fundador de la Sociedad Española de Pedagogía el 1949. García Hoz va proposar un canvi de paradigma educatiu, revolucionari en aquell temps, en què va situar l'alumne, com a persona, al centre de la tasca educativa. La seva teoria va ser classificada com una pedagogia de la persona. Va ser el mateix García Hoz qui va triar la fórmula «educació personalitzada» per definir la seva proposta.
La veritable revolució de l'educació personalitzada no és un mera qüestió metodològica sinó conceptual, cal considerar l'alumne com a persona. Sembla simple i lògic, però no sempre és així. Els nens són educats com els adults que se suposa que seran i no com les persones que ja són.
Què no és educació personalitzada
No és educació individualitzada
No és desconsideració cap a l'educació individualitzada, perquè aquesta ha aconseguit entendre que hi ha diferents ritmes i diferents formes per arribar als mateixos objectius. És un avenç, sens dubte, però no és suficient. Cal partir de l'existència de diferents talents. (Calderero, J.F., 2020).
L'educació individualitzada pot ser molt despersonalitzada si tracta l'alumne de forma genèrica com si fos un material rígid sobre el qual el professor ha d'actuar per modificar-lo. Per exemple, lliurar els mateixos deures a tots els alumnes d'una classe, encara que se'ls lliuri de forma individual, no és educació personalitzada, perquè l'activitat no s'adequa a les característiques singulars de cada alumne.
Una educació personalitzada no només es produeix quan hi ha educació individualitzada, és més, de vegades és contraproduent. Una educació personalitzada es dona també en treballs col·laboratius i cooperatius.
L'educació personalitzada s'adapta a les característiques de l'alumne i la seva proposta va més enllà. L'educació individualitzada es focalitza en objectius comuns i en els individuals, mentre que la personalitzada posa l'alumne com a protagonista del seu propi aprenentatge, la qual cosa implica un reconeixement de l'alumne com una persona única, singular i diferent de les altres.
La persona no és resultat de l'acció externa, sinó que som agents creadors d'acció. El sistema educatiu tracta els alumnes com a unitats de producció futures i se'ls ofereixen noves habilitats de forma individualitzada perquè arribin a ser unitats de producció més eficaces.
No és ensenyar a aprendre
Segons David Bueno i Torres, biòleg genetista per la Universitat de Barcelona, especialitzat en neurociència, aprendre és un instint bàsic en l'ésser humà. Llavors, l'educació no ha de focalitzar-se en què el nen aprengui perquè ja ho fa sense l'educació. Cal posar el focus en desenvolupar les habilitats de l'alumne per afavorir l'aprenentatge.
L'objectiu és capacitar els alumnes per desenvolupar el seu projecte singular de vida. Per això no són importants els currículums o la simple transmissió de coneixements sinó l'abast formatiu. L'educació és quelcom dinàmic on tot està vinculat en igualtat de condicions: la memòria i la creativitat, la llibertat i la disciplina, per la qual cosa es requereix equilibri i coherència.
Avui sabem que cada ésser humà es completa amb els altres. Així doncs, «la finalitat de l'activitat educativa no rau en el perfeccionament de la intel·ligència, de la voluntat o en l'educació d'una capacitat tècnica, sinó en impulsar el procés de personalització, mitjançant el qual l'home posa en acte les seves potencialitats personals» (García Hoz cit. a Medina Rubio, 1989, pàg. 17).
No és només desenvolupament intel·lectual
Gràcies a la investigació de la neurociència se sap que la intel·ligència humana no actua aïlladament, el seu funcionament s'arrela en la personalitat i en les capacitats executives o intel·lectuals que es desenvolupen al llarg de la vida, i a més en les aptituds intel·lectuals existents en l'individu (Martínez-Otero, 2012). És un nou concepte conegut com «intel·ligència unidiversa», que fa al·lusió a la singularitat intel·lectual de cada individu i a la diversitat de factors que fan possible el desenvolupament intel·lectual en la persona.
L'educació no pot obviar els condicionants socials, culturals, afectius, econòmics, biogràfics, etc., de l'infant si pretén assolir un aprenentatge significatiu i valuós. Sense tots aquests factors la persona no desplega la seva intel·ligència.
L'educació personalitzada depèn de la tecnología?
Una aula proveïda d'ordinadors d'última generació no és garantia d'educació personalitzada. La tecnologia és una eina, un recurs, però no és el principal impulsor de l'aprenentatge personalitzat.
Què és educació personalitzada?
L'educació personalitzada educa per al desenvolupament de la singularitat de cada alumne i aquesta singularitat només és possible en societat i dins d'un grup. No només ha de canviar com s'entén a l'alumne, sinó també el paper del professor i de la classe al complet.
El professor no és un mer instructor o difusor de coneixements, ha de ser entès també com a persona única i singular que es desenvolupa a cada classe. I el grup de l'aula és una comunitat, una col·lectivitat d'individus-persona que dirigeixen el seu desenvolupament educatiu amb la supervisió de la persona docent. Totes aquestes sinergies impliquen l'existència d'un ambient on es trobin tots aquests protagonistes amb confiança i llibertat.
L'educació personalitzada és un procés que crea experiències educatives per a cada estudiant segons les habilitats socials i emocionals de cada alumne, alineats amb els estàndards acadèmics rigorosos. I per crear aquesta situació d'oportunitats d'aprenentatge personalitzades poden usar-se la tecnologia, l'ensenyament individualitzat o el treball en equip (Tourón, 2019).
Cal superar vells paradigmes que consideraven els alumnes «pàgines en blanc» en què calia escriure. Cap alumne arriba en blanc a l'escola, cadascun té una història única i singular al costat de capacitats que encara desconeix i que pot desenvolupar.
Com personalitzar l'aprenentatge
La clau és motivar l'alumne de manera que ell decideixi que valen la pena els procediments i activitats mentals que es requereixen i s'activen perquè es produeixi l'aprenentatge.
El professor ha de facilitar el processament de la informació i no només amb recursos didàctics tecnològics sinó amb estratègies de treball mental que millorin el funcionament del cervell. Cada alumne té una forma d'aprenentatge diferent i única en funció de les seves qualitats cognitives com atenció, motivació, organització, impulsivitat, planificació…
L'educació personalitzada no només passa en l'àmbit del centre educatiu, en realitat implica una participació de tots els agents educatius: família, sistema educatiu i societat en general.
Referències:
Calderero, J. F., professor titular de Teoría y Práctica de la Investigación Educativa, conferència (2020). «Educación personalizada en la era digital», Universidad de la Rioja (UNIR).
Martínez-Otero, Valentín.(2012). La inteligencia unidiversa y su proyección educativa, Unidad de Información Científica y Divulgación de la Investigación, Universidad Complutense de Madrid. https://www.ucm.es/data/cont/media/www/pag-10588/201306_03_not.pdf
Tourón, Javier (2019). «Talento, educación, tecnología». Article al diari La Rioja. Consultat el 14 de novembre de 2020.
.jpg){kind=avatar}
Sin Comentarios