L'odi és la màxima expressió de sentiments com la ira, la repugnància o l'enveja. És de les emocions més nocives per l'ésser humà quan es torna permanent contra una persona o un col·lectiu, i per desgràcia té una presència constant avui dia; al carrer, als mitjans de comunicació, als debats entre polítics, als llibres, i fins i tot a les escoles.

Desitjar el mal a una persona o col·lectiu es denomina odium inimicitiae

El discurs basat en l'odi és una realitat normalitzada, fins al punt que es camufla, de vegades, en valors tan respectats com la llibertat d'expressió. Aquest odi, que Thiebaut denomina odium inimicitiae, implica desitjar el mal a una persona o persones pel simple fet de ser el que són. Si bé aquests odis neixen del menyspreu a l’alteritat, un cop es consoliden posen en perill la integritat de la persona odiada, ja que es percep com una amenaça que ha de ser reduïda. En mans de persones amb cert estatus i poder aquest odi pot ser una arma letal contra tota una nació o col·lectiu.

Més enllà de l'odi, en el fons de tot ésser subjau la por a allò desconegut i la ignorància sobre l'odiat. En aquest context, l'educació es planteja com la clau per aconseguir una relació simbiòtica lliure de ressentiment entre els éssers humans.

Més del 30 % dels adolescents pateixen agressions per motius xenòfobs

Els centres educatius, llocs d'aprenentatge i creixement, tampoc no estan exempts de l'odi. Una recent investigació constata en els seus resultats preliminars una alta presència d'aquest sentiment entre els adolescents: més del 30 % pateix agressions per motius xenòfobs, entesa l'agressió com l'acció de molestar freqüentment a un company o companya per divertir-se (86,16 %); humiliar-lo per escrit, en xarxes o en persona (85,94 %); pegar-li (85,91 %); reenviar fotos o vídeos d'altres sense el seu permís (63,53 %); ignorar o aïllar algú (52,25 %); no fer res quan insulten o peguen a un company/a (40,74 %); o enfadar-se amb ell o ella sense motiu (5,66 %).

El sentiment de superioritat, la manca d'empatia i el rebuig de la diferència són els motius principals de les agressions

Els motius d'aquestes agressions segons els estudiants són, sobretot, el sentiment de superioritat (71,16 %), la manca d'empatia i comprensió (63,89 %), i el rebuig de la diferència (58,09 %). Altres dels motius esmentats tot i que en menor proporció són l'augment de l'ús de la violència per la resolució de problemes (47,24 %), la pressió de grup que indueix a una espiral del silenci (44,51 %), problemes de convivència per l'excés de multiculturalitat (40,89 %), la falta de consciència de tenir una conducta agressiva (36,77 %), i la falta d'informació sobre com actuar davant casos d'agressió (24,46 %).

Aquesta investigació, titulada «Competencias en información para afrontar el discurso de odio en Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato», és un projecte liderat pel grup de recerca Información, Biblioteca y Sociedad (INFOBISOC) de la Facultat de Ciències de la Documentació de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). Té com a objectiu mesurar, de manera quantitativa i qualitativa, la presència del discurs de l'odi entre els estudiants d'ESO i Batxillerat, en la seva majoria adolescents d'entre 12 i 17 anys.

De moment, els resultats assolits després de la primera fase de la investigació ens permeten conèixer els tipus d'agressions més freqüents entre els adolescents: verbal (70,03 %), psicològica (58,63 %), social (53,09 %), física (43,97 %), assetjament per xarxes socials (15,85 %) i ús de vídeos o fotos sense consentiment (13,57 %).

Tiktok, Instagram i WhatsApp concentren el 80 % de les agressions realitzades a internet

Pel que fa a la forma en què es manifesta l'agressió, el 53 % l'ha patit en grup i de forma presencial, i més del 40 % és agredit més d'un cop per un mateix agressor. Per mitjà de les xarxes socials el percentatge d'agressions és del 23,02 %, i el 80 % d'aquestes són a Tiktok, Instagram i WhatsApp.

Tot i que el percentatge en el ciberespai és menor, cal remarcar que en aquests entorns virtuals les agressions verbals es magnifiquen. De fet, un dels riscos assenyalats és la dificultat de desconnectar i deixar de ser el focus de les burles, encara que sigui per unes hores, ja que l'assetjament a internet és continu i constant. Les estadístiques presentades a l'estudi estatal sobre la convivència escolar 2023 confirmen aquesta tendència al ciberassetjament entre els escolars: el 9,2 % de nens i nenes de primària han patit ciberbullying.

L'equip de recerca es proposa incrementar la mostra amb la participació de centres educatius d'altres comunitats autònomes. El seu principal focus està en la prevenció d'aquesta xacra, que ascendeix de manera preocupant en la societat, i és de vegades responsable del suïcidi de menors. Tot i que des de les institucions i la justícia es condemna aquest tipus d'agressions, no deixen de ser mesures pal·liatives, que no tallen el problema de soca-rel.

Es detecta una manca d'informació entre l'alumnat: el 24 % no ha rebut formació ni informació sobre el discurs d'odi

Per a la directora d'aquest grup de recerca, Aurora Cuevas Cerveró, i la coinvestigadora del projecte, María Antonia Ovalle Perandones, l'educació és la millor eina que tenim avui dia per suprimir aquesta xacra de la societat, en especial, l'alfabetització informacional durant l'adolescència, ja que s'ha detectat una manca d'informació entre aquest alumnat: el 24 % no ha rebut formació ni informació sobre el discurs d'odi, i el 32,83 % se n'informa per les xarxes socials, la qual cosa és un risc, ja que van plenes de fakenews i informació falsa.

Si bé els resultats finals de l'estudi serviran com a base per al desenvolupament de propostes que ajudin a mitigar aquesta problemàtica, de moment un dels espais suggerits per a la detecció d'alumnes víctimes d'agressions motivades per l'odi són les biblioteques escolars; l'anàlisi qualitativa ha posat de manifest la rellevància d'aquest espai en constatar que els alumnes les veuen com un lloc segur, un refugi per als que poden estar patint assetjament. El relat de Rocío Quillahuaman sobre la seva infància com a migrant al seu llibre Marrón així ho corrobora: «El meu primer dia de classe a Barcelona, em vaig amagar a la biblioteca de l’escola perquè no vaig poder aguantar l’angoixa d’enfrontar-me a l’hora del pati i a tots aquells nens desconeguts».

Fonts:

Cuevas-Cerveró, Aurora; Ovalle-Perandones, María-Antonia (2023). «Discurso de odio, competencia informacional crítica y desinformación». A: Discurso de odio, desinformación e inclusión digital. Gijón: Trea, 13-24. ISBN: 978–84-19823–21?2.

Cuevas-Cerveró, Aurora; Martínez-Ávila, Daniel; Puerta-Díaz, Mirelys (2023). «Discurso del odio como objeto de investigación en ciencias de la información y la documentación». A: Informatio, 28.2: 331-363. DOI: 10.35643/Info.28.2.12.

Ovalle-Perandones, María-Antonia; Cuevas-Cerveró, Aurora; Palomares-Perraut, Rocío; França, Fabiana (2023). El discurs d'odi a l'educació no universitària: estudi diagnòstic. A: XII Seminari Hispà Brasiler de Recerca en Informació, Documentació i Societat (ISSN 2675-2409). Salvador de Badia, 13-15 setembre.

Palomares-Perraut, Rocío. «Análisis del discurso de odio en la educación no universitaria: situación actual» (2023). A: Foro Nacional de Profesionales para el análisis conjunto del contexto actual, retos y desafíos para la prevención, atención y erradicación de los delitos de odio. Mesa 3: La prevención de delitos y discursos de odio desde una perspectiva educativa. Associació marroquina per a la integració d'immigrants (Màlaga), 7 novembre.