Professors i catedràtics qüestionen el sistema educatiu

El proppassat dissabte, 21 de maig, es va celebrar a València el I Congreso de Expertos Docentes para un Análisis Crítico de la Educación (CEDACE) organitzat per l'Associació OCRE (Observatorio Crítico de la Realidad Educativa) amb la col·laboració de la Fundació Episteme. Disset ponents van exposar els seus estudis sobre la nova llei educativa (LOMLOE), i hi van acudir més de cent professors de diverses províncies espanyoles.

La idea és empoderar els alumnes amb un coneixement realista que els permeti avançar

L'objectiu del primer CEDADE és recuperar el coneixement del sociòleg Michael Young, innovador social, polític i creador de la primera universitat oberta i de més de seixanta organitzacions dins l'activisme social, com la Fundació del consumidor al Regne Unit. La idea és empoderar els alumnes amb un coneixement realista que els permeti avançar i progressar socialment, cosa que les noves metodologies no han aconseguit.

Andreu Navarra, professor de Història a la UOC, afirma que el diagnòstic del fracàs del model actual del sistema educatiu, basat en didàctiques nascudes en una societat neoliberal de fa més de cent cinquanta anys, està recolzat per estadístiques i nombroses investigacions, però no es prenen decisions d'acció real.

El sistema educatiu no ha de seguir les necessitats del mercat, perque la professió no fa al ciutadà

La reducció dels continguts curriculars està dificultant la transmissió de coneixement real per un concepte d'«aprovat general» que redueix el pensament crític i el valor de la formació. Pascual Gil, professor d'Història, afirma que l'administració educativa està imposant de manera unilateral models educatius basats en l'ensenyament per àmbits en l'etapa de l'ESO, sense cap base científica. Segons Gil, el sistema educatiu no ha de seguir les necessitats del mercat, perquè la professió no fa al ciutadà.

Al Congrés es van validar idees com que el sistema educatiu compleix la seva funció cap a les classes més desafavorides per tal que no puguin avançar acadèmicament, i les dades de precarietat laboral, atur endèmic i abandonament escolar avalen aquesta mirada crítica. Beatriz Rabasa Sanchís, advocada, catedràtica en Matemàtiques i autora del llibre Esta educación es una ruina, a la seva ponència va indicar que el sistema educatiu innovador que defensa l'administració respon a interessos mercantils i no educatius, així mateix va afegir que el concepte d'«innovació» és un terme empresarial, acceptat i incorporat a l'educació, però l'objectiu no és innovar l'educació, sinó intentar millorar-la.

La visió de l'ensenyament, exageradament lúdica, sense valoració de l'esforç, ocasiona un empobriment real en coneixements pràctics

Una de les conclusions del primer CEDADE és que la solució no és qüestió d'ideologia política, perquè totes les reformes de les polítiques educatives, fins ara, s'han produït d'esquena a la comunitat educativa, sense consultar el professorat, i sense el consens entre els partits polítics. Una nova visió de l'ensenyament, exageradament lúdica, sense valoració de l'esforç de l'estudiant, està ocasionant un empobriment real en coneixements pràctics com les taules de multiplicar, les normes ortogràfiques i, per descomptat, la disminució de la capacitat lectora dels alumnes.

Organitzacions com Associació OCRE o Fundació Episteme han nascut després de la pandèmia sanitària global, quan els Estats van aplicar directrius pedagògiques als sistemes d'ensenyament en un moment totalment disruptiu, sense realitzar cap investigació científica que les avali, i aquestes mesures s'han integrat a les pràctiques docents i al dia a dia de les aules. Com a societat ens hem de qüestionar per què els docents esdevenen antisistema i es mostren crítics davant l'administració educativa de la que formen part.