La innovació educativa és un dels reptes que es plantegen en educació actualment. El professorat és el protagonista d'aquest canvi que posa l'estudiant al centre de l'acció educativa. Avui a Inèdit, de la mà de la professora de Dret Processal a la Universidad Rey Juan Carlos, Mar Montón García, us portem una nova forma d'ensenyar lleis (replicable en totes les matèries) mitjançant la diversió, el joc i la competitivitat amb esperit col·laboratiu .

Pregunta: Parla'ns de la teva manera de fer classes: en què consisteix?

Resposta: Fa 20 anys que dono classes per vocació. Quan estudiava pensava que el dret processal era avorrit, així que en començar a donar classes vaig considerar que calia trobar una manera de fer-lo atractiu a l'estudiantat, per això vaig decidir impartir les classes de manera diferent, i se'm va acudir dissenyar jocs per facilitar l'aprenentatge dels conceptes. Per descomptat, jo dono la teoria a les classes, doncs és la base de la pràctica, però per acompanyar tota aquesta part tediosa i avorrida vaig introduir el joc.

«Fa 18 anys que gamifico les meves classes, vaig ser la primera professora a tota la universitat en fer-ho»

Fa 18 anys que he gamificat les meves classes, vaig ser la primera professora a tota la universitat en fer-ho i ho vaig fer començant amb el bingo execució, que consistia en un bingo amb 300 preguntes sobre la part d’execució de l’assignatura de Dret Processal de segon. Aquestes preguntes amb les seves respostes les han d'estudiar els alumnes, i el dia de la prova juguem tots al bingo per equips: el grup que aixeca la mà abans surt per respondre les preguntes que trobi al sobre, el nombre del qual es correspon amb el número de la boleta que trec a l'atzar de la bossa. Els guanyadors s'emporten un detall de marxandatge, a més dels punts.

A primer vaig decidir fer un joc de l'oca sobre la Llei orgànica del poder judicial perquè hi ha una part d'ella molt intensa. Per fer-ho vaig elaborar 243 preguntes amb les seves respostes. Després vaig comprar un tauler del joc de l'oca gegant a Amazon al qual vaig afegir imants a cada casella perquè els grups puguin enganxar les cartes i jugar. Les caselles estan numerades, així que cada número es correspon amb un dels sobres en què estan distribuïdes les preguntes. Juguem amb daus que marquen quant ha d'avançar cada grup, per la qual cosa els equips avancen de casella quan responen una pregunta.

Després també he dissenyat el joc del laberint, que consisteix a respondre un nombre determinat de preguntes (de l'1 al 20), segons el que es tregui a l'atzar; a Processal Penal faig un dau execució, amb 450 preguntes repartides per colors, de manera que depenent del color on caigui el dau els tocarà respondre unes preguntes o unes altres; i sovint també juguem a la ruleta amb preguntes de la matèria.

Tots aquests jocs són divertits i m'ho passo genial amb els estudiants, però el que més m'agrada i que és únic en l'àmbit jurídic a nivell nacional i internacional és el meu passaparaula jurídic. L'estrena d'aquest joc va coincidir amb el canvi al Pla Bolonya a les universitats. En aquell moment vaig percebre en els alumnes una manca de coneixements sobre alguns conceptes bàsics, així que vaig redactar més de 300 conceptes jurídics i els vaig plasmar en 120 passaparaules, que es divideixen en els que comencen per una lletra determinada, els que la contenen i els que hi acaben. Vaig aprofitar el confinament de la pandèmia per transformar aquest passaparaula en un llibre que es titula Palabrea jurídico: primeros pasos en el derecho.

Els jocs faciliten la comprensió de la matèria, que al final és el propòsit de les meves classes

He de dir que la primera vegada que vaig decidir portar un joc a l'aula vaig ser criticada durament pels meus companys, per tots. Consideraven que jo només jugava, i molts venien a les meves classes a veure què feia. Em consideraven la professora que només jugava, i ara fixa't… és gamificació! Jo soc aquí per ajudar als meus alumnes, sempre els ho dic, i aquests jocs els faciliten la comprensió de la matèria, que al final és el propòsit de les meves classes. De fet, ara estic treballant en el disseny d'un parxís sobre la Llei de procediment civil.

P.: Què és el que et va portar a canviar de mètode d'ensenyament?

R.: Normalment s'associa l'avorriment al dret i considerava que calia posar una mica de color al món gris de l'ensenyament de l'assignatura. També, és veritat que jo he tingut des de sempre vocació de ser professora d'alumnes més petits, però la vida em va portar a fer classes a la universitat.

«No per ser a l'universitat ens hem de passar el dia subratllant i memoritzant»

Tots tenim un nen a dins, i si tu ensenyes al nen d'una manera determinada voldrà aprendre, tornar a classe i estudiar. No per ser a la universitat hem de passar-nos el dia subratllant i memoritzant. Això també cal fer-ho, és clar, però hi ha parts divertides de l'aprenentatge que cal explorar, com el treball en grup, o la col·laboració i competició entre equips.

P.: Quins resultats observes en els teus alumnes?

R.: Tinc un 90 % d'aprovats a les meves classes i això és perquè a la part pràctica treuen molt bones notes, i per millorar aquestes notes ells mateixos s'inciten a estudiar l'altra part més teòrica. De fet, jo no passo llista, i tot i així la majoria venen a totes les classes.

P.: Per què has optat per la gamificació amb jocs de taula?

R.: Vaig començar amb els de taula perquè quan vaig iniciar tot això encara no existia la gamificació o els serious games, però si et soc sincera, m'encantaria transformar-ho a jocs en línia i informatitzar-los, però jo soc de lletres pures i no sabria com plasmar tot això en un ordinador. Crec que hi hauria d'haver una col·laboració entre professorat de ciències i de lletres per treballar en projectes així que beneficiïn l'alumnat, perquè de vegades als nostres departaments podem tenir bones idees, però no els coneixements suficients per plasmar-les en el món digital. De totes maneres, considero també positiu jugar en el món real perquè està molt bé divertir-se fora del món virtual.

«Hi hauria d'haver una col·laboració entre professorat de ciències i de lletres, perquè als nostres departaments podem tenir bones idees, però no els coneixements suficients per plasmar-les en el món digital»

P.: Què els diries als docents que volen començar a gamificar alguna de les seves sessions?

R.: És important que el docent canviï la seva mentalitat, i ha de saber que per fer-ho i apropar-se a l'alumne ha de fer un esforç. Crec que el professorat s'està acomodant a la rutina i no va al mateix ritme que la modernització de l'alumne. La majoria consideren que el professor ha de donar la classe i punt, i que atraure l'estudiant és fer un parell de casos pràctics, però cal fer les classes més amenes i entretingudes per connectar-hi. Però, bé, cadascú té llibertat de càtedra i pot fer el que vulgui.

«La majoria consideren que el professor ha de donar la classe i punt, i que atraure l'estudiant és fer un parell de casos pràctics»

De totes maneres, per als que sí que vulguin jugar, la diversió és la clau, i aconseguir que aprenguin mentre gaudim junts docent i estudiants és el millor, però molts diuen que el professor que s'ho passa bé no és un professor responsable. Encara tenim la idea que la diversió del professor amb els seus estudiants no és compatible amb un bon ensenyament, i no és així; aquest ofici cal gaudir-lo a més de tenir vocació, cosa que avui dia s'està perdent.