L'abandonament escolar primerenc és un dels majors reptes educatius de les societats modernes. Any rere any veiem com la xifra d'aquest abandonament s'incrementa entre els més joves. De fet, segons dades oficials publicades pel Ministeri d'Educació i Formació Professional, a Espanya el 13,9% no completa la segona etapa d'educació secundària, sent així un dels països de l'OCD amb més taxa de repetició i fracàs escolar.

L'OCD proposa a Espanya eliminar l'horari intensiu per reduir el fracàs escolar

Davant la crida d'atenció de l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics) a Espanya per aquestes estadístiques alarmants, el Ministeri d'Educació s'ha proposat posar remei a la situació; al juny va presentar un total de 44 propostes emmarcades dins d'un pla d'acció elaborat en col·laboració amb l'OCDE i la Comissió Europea, que inclou mesures com desenvolupar un "índex de vulnerabilitat escolar" a nivell nacional que es pugui fer servir per identificar les necessitats de suport de cada centre; convertir la repetició en una mesura excepcional que només s'apliqui en aquells casos en què el claustre del professorat ho consideri necessari; eliminar l'horari intensiu per prevenir aquest abandonament, ja que segons l'OCD hi ha investigacions que demostren que passar més temps al centre educatiu permet elevar les taxes de graduació i millorar l'aprenentatge i altres indicadors socials i conductuals, especialment en el cas de l'alumnat en situació de vulnerabilitat; o donar més rellevància a les aptituds socioemocionals i al Pràcticum en els processos de selecció de docents, posant el focus en el domini d’estratègies d’aprenentatge basades més en les competències i el saber fer, que no pas en la memorització de continguts.

Educació es proposa reduir la taxa de fracàs escolar 6 punts percentuals per al 2030

El Ministeri té la vista posada en el 2030, any per al qual ha establert com a objectiu prioritari reduir aquesta taxa de fracàs escolar almenys 6 punts (per sota del 9%), i per al qual, l'informe 'Propostes per a un pla d'acció per reduir l'abandonament escolar primerenc a Espanya' serà clau.

I és que, hi ha comunitats autònomes on la taxa d'abandonament escolar supera la mitjana nacional; és el cas de Múrcia (18,7%), Balears (18,2%) i Catalunya (16,9%).

Aquestes dades, cada vegada més preocupants ens porten a preguntar-nos per què deixen d'estudiar aquests joves? Què els porta a això? una qüestió a la qual Marta Curran Fábregas, doctora en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) intenta respondre en la seva tesi doctoral, defensada el 2017.

L'estudi s'ha portat a terme en quatre instituts públics de la ciutat de Barcelona, analitzant la relació dels tres agents principals (famílies, centres educatius i estudiants) amb el procés de desvinculació.

El perfil dels estudiants que abandonen els estudis de manera prematura és de nois, pertanyents a famílies de classe treballadora precària, i d'origen migrant

Es tracta d'una de les poques investigacions que analitza, mitjançant les percepcions expressades de l'alumnat, com els adolescents es van desvinculant del seu procés educatiu fins a acabar abandonant els estudis prematurament, influenciats per diversos factors. Així, conclou que els qui acaben consumant l'abandonament generalment són nois, pertanyents a la classe treballadora precària, i d'origen migrant.

Les dimensions de la vinculació escolar que explora l'estudi són la conductual, l'emocional, i la cognitiva.

La família

La família és qui ens sosté durant les nostres primeres etapes de vida. Ens proporciona suport i confiança en el camí. Especialment, en l'adolescència, una de les etapes més crítiques per a l'ésser humà esdevé imprescindible.

Els adolescents necessiten que els seus pares i mares els preguntin sobre els seus avenços acadèmics a l'institut

Al respecte, l'actitud de la família envers el desenvolupament educatiu del fill o filla impacta directament en la seva motivació i resultats. Així ho confirma la investigació duta a terme per Curran Fábregas, que destaca que la majoria dels joves donen molta importància al seguiment que fan els seus pares de la seva evolució a nivell acadèmic, i assenyalen l'acompanyament i la confiança en ells i les seves capacitats com a incentius a la seva motivació.

L'escola

L'ambient escolar és també un factor que pot determinar la continuïtat, o no, d'un alumne en el sistema educatiu. De fet, el percentatge de repetidors generalment és més gran en el primer cicle de secundària, degut, precisament, al canvi brusc que suposa per als alumnes passar de primària a secundària; aspectes com el nivell d'exigència, haver de fer noves amistats i adaptar-se a un nou centre pot afectar el seu rendiment acadèmic.

Els alumnes que repeteixen curs senten que els professors ja no els fan cas

I és que, en el cas de l'alumnat que repeteix també destaca com a elements influenciadors el fet de canviar de companys de classe i la relació amb el professorat; en repetir curs es distancien de les seves amistats, bé perquè ja no els parlen o bé perquè són pocs els moments que comparteixen; deixen de formar part del grup, i senten fracàs perquè veuen com els altres van passant de curs deixant-los enrere. Respecte a la relació amb els professors, perceben que no se'ls tracta de la mateixa manera, que se'ls presta menys atenció per ser repetidors, els docents tenen menors expectatives sobre ells, se senten etiquetats negativament pel professorat fet que automàticament els desmotiva, i perceben tracte distant que qualifiquen d'hostil.

Per la seva banda, l'alumnat dels grups adaptats se sent estigmatitzat per part de la resta d'estudiants i en alguns casos també per part del professorat: generalment se'ls qualifica de 'tontos', i alguns senten que estar tantes hores fora de l'aula ordinària fa que es creï una barrera que separa tots dos grups.

La falta de suport per part del professorat impacta negativament en la motivació de l'estudiant i repercuteix en el seu desenvolupament acadèmic

Sentir falta de suport pels docents pot tenir un efecte negatiu en la motivació d'estudiar i una repercussió en el desenvolupament acadèmic, especialment en el cas dels infants pertanyents a la classe treballadora precària, ja que estan en una situació de major desavantatge que la resta. Molts d'ells expliquen que ni ho intenten perquè no li veuen sentit, ja que sempre seran 'el o la lianta de la classe'.

Així, els adolescents consideren que el docent ha de ser una persona "propera, comprensiva, pacient, que sàpiga atraure l'atenció, que li agradi ensenyar, que sàpiga explicar, de bon tracte, exigent però divertida, que no jutgi sense conèixer, atenta amb les persones amb dificultats i que no perdi els nervis".

La intersecció classe, gènere i ètnia

El cost emocional de sentir que no s'encaixa a l'institut, ja sigui per motius de classe, gènere o ètnia, pot ser molt alt i afectar negativament els processos de vinculació escolar.

Els estudiants amb baix rendiment es classifiquen en 3: les que se senten incapaces d'assolir el nivell de la classe per molt que s'esforcin, els que s'autodefineixen com a ganduls, i els i les que han tirat la tovallola 

De fet, entre els estudiants es detecten tres autopercepcions del seu rendiment acadèmic: d'una banda, hi ha aquelles que consideren que no són capaces i que per molt que s'esforcin no arribaran al nivell. Generalment es tracta de noies que no destaquen a l'aula ni per les seves notes ni per la seva popularitat; pertanyen al grup de 'les invisibles', és a dir, noies tímides i discretes, amb falta de confiança en les pròpies habilitats, que assisteixen regularment a classe i fan els deures, que se senten a gust al centre i en grups reduïts, i que tenen dificultats acadèmiques.

En segon lloc, hi ha els que consideren que són ganduls, pertanyents al grup de 'els infantils'. La majoria són nois, amb poca motivació i voluntat per estudiar, que bromegen constantment a l'aula, que es distreuen amb facilitat, que no fan els deures ni estudien, i que no compleixen amb la masculinitat hegemònica.

Finalment, hi ha el grup de 'els que han tirat la tovallola', que presenta una resistència passiva. Ambdós gèneres (nois i noies) estan representats per igual en aquesta categoria i compleixen amb les masculinitats i feminitats hegemòniques. Consideren que ja no val la pena estudiar, que no estan aprenent res; no li veuen sentit a continuar estudiant, tot i que són conscients de la seva importància, estan completament desvinculats de l'educació i no suporten l'institut, assisteixen amb molt poca freqüència, tenen mala relació amb molts docents, senten que el seu cap és en un altre lloc, i es perceben com més madurs que la resta.

Si bé els factors individuals, familiars i escolars poden ser els de major impacte en la trajectòria educativa i acadèmica d’una persona, també hi ha altres factors de la vida que poden decantar la balança cap al fracàs escolar si no es compta amb l'acompanyament i suport necessaris. Alguns d'ells són: els successos biogràfics com divorcis, mort de familiars, o desnonaments; els problemes de salut mental o física; haver experimentat una trajectòria migratòria en plena adolescència; o els trastorns de conducta alimentària.

Fonts: 

https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/educacion/paginas/2023/130623-plan-accion-abandono-escolar.aspx 

Fàbregues, M. C. (2017).  Què porta els joves a deixar els estudis?  (Doctoral dissertation, Universitat Autònoma de Barcelona).  https://ddd.uab.cat/record/186877

Ministerio de Educación y Formación Profesional (2023). Informe 2022 sobre el estado del sistema educativo. Consejo Escolar del Estado. http://ntic.educacion.es/cee/informe2022/i22cee-informe.pdfhttp://ntic.educacion.es/cee/informe2022/i22cee-informe.pdf