Aquest 2 d'abril s'ha commemorat el Dia mundial de conscienciació sobre l'autisme, sota el lema «Autisme a prop de tu».

En l'actualitat, s'estima que hi ha unes 7000 persones amb autisme al nostre país, i de cada 100 nens un el presenta. Pau Brunet és un d'aquests nens. Als seus deu anys ja és divulgador sobre l'autisme; el seu canal de YouTube i el seu perfil en xarxes socials (TikTok i Instagram) es dediquen per complet a explicar al món la seva condició, per ajudar famílies i altres nens com ell a comprendre aquest trastorn.

El trastorn de l'espectre de l'autisme es caracteritza, en menor o major grau, per la dificultat en la interacció social i la comunicació. Segons les estadístiques, la prevalença de l'alumnat amb TEA a les escoles del nostre país està en augment, arribant a representar més del 0,8 % de l'alumnat general. Així ho demostren dades de la Confederació Autisme Espanya. Comprendre aquest trastorn és clau per a una millor atenció a les escoles, i quina millor manera que conèixer-lo de la mà d'una persona que el viu?

A Inèdit entrevistem Pau Brunet i Félix Brunet, el seu pare, que comparteixen amb nosaltres el repte de viure amb TEA en una societat poc conscienciada amb aquesta condició.

Pregunta: Què és el TEA i com t'afecta?

Pau: El TEA és un trastorn amb un ampli espectre que no permet definir amb claredat el que li pot passar a un. Si hi hagués una paleta de colors i això fos l'autisme, doncs hi ha molts tipus d'autisme: de color groc, blau, verd… per això no hi ha una forma única de descriure'l. A mi m'afecta en la propiocepció i en l'oïda, és a dir, jo no em noto a mi mateix constantment i alhora escolto unes cinc vegades més que la gent comuna.

P.: Què són les estereotípies?

Pau: És una forma d'autoregulació que consisteix a fer un moviment repetitiu. Cada persona autista té la seva pròpia estereotípia tot i que n'hi ha moltes que poden ser compartides. Jo en tinc una que s'anomena aleteig: xocar-se les mans de forma ràpida fins a relaxar-me; de fet, per culpa d'aquests cops tinc les mans desgastades.

P.: Comptes amb algun tipus d'adaptació a l'escola?

Pau: Actualment curso 5è de primària, i hi ha un Pla Individualitzat, també conegut com a PI, que és un pla que personalitza l'aprenentatge, de manera que t'expliquen pas per pas les activitats i les matèries, d'una forma més adaptada.

Fèlix: Normalment s'aprova el pla i després cada professor ha d'aplicar-lo a les seves classes; però, no hi ha un seguiment adequat ni tampoc un professor o professora de suport, perquè l'escola és petita.

P.: Com us vau adonar de què Pau tenia autisme?

Fèlix: Nosaltres al principi no ens n'adonàvem, perquè era el nostre primer fill i no sabíem com s'havia de comportar un nen. Tot el que feia per a nosaltres era nou i era el que tocava. Sí que ens van advertir des de l’escola bressol que el nen no mirava als ulls ni jugava amb altres nens, i després al parvulari ja ens van aconsellar fer-li una revisió. És molt difícil quan ets pare primerenc adonar-te'n.

«És molt difícil quan ets pare primerenc adonar-te que el teu fill téTEA»

P.: Com valoreu l'acompanyament després del diagnòstic?

Fèlix: Nosaltres sempre ens queixem de la falta d'informació i orientació un cop et donen el diagnòstic. Arribes a casa en xoc, no saps per on començar, et sents totalment perdut, i a l'escola no t'orienten per a res, al contrari, nosaltres hem hagut d'orientar l'escola. En el nostre cas tota l'orientació que hem tingut ha estat autodidacta, a base de buscar en pàgines oficials i segures com la càtedra d'autisme de la Universitat de Girona (UDG).

P.: Quan s’ha d’explicar a un fill que té TEA?

Fèlix: A nosaltres ens van donar el diagnòstic durant el confinament, però en Pau ja ens anava dient que ell se sentia diferent. En tenir el diagnòstic vam preguntar als terapeutes si l'hi podíem explicar, i ens van aconsellar esperar. Ell ja notava moltes coses per si sol, per la qual cosa després d'un temps vam decidir dir-l'hi, de la manera més natural que vam poder.

La qüestió de l'edat en la que s'ha d'explicar és quelcom molt personal, coneixem gent que ha intentat explicar-ho als seus nens i aquests no ho entenen o no ho accepten. En el nostre cas ho va entendre, però com he dit, ell mateix ja ho sospitava. El que recomanem és que si decideixen dir-l'hi que ho facin de forma natural, explicant-li tot al detall, i sobretot en un moment en què els pares ja ho hagin acceptat, no quan estan encara en procés de dol, perquè si l'hi expliques estant malament això és el que transmetràs al nen. És clar que hi ha nens autistes que no ho entendran mai, segons el tipus de TEA que siguin, ja que alguns són més severs i afecten la capacitat intel·lectual.

Amagar-ho… es pot amagar, però cal tenir en compte que el nen fracassarà a l'escola, necessitarà un pla adaptat, no aprendrà, jugarà o es relacionarà com els altres. Per molt que s'amagui la gent ho veu i ho percep. Respecto tot el que facin les famílies, però des del meu punt de vista amagar-ho és contraproduent.

P.: Què demanaríeu als polítics ara que estem en campanya?

Sobretot més mitjans i adaptacions adequades a la forma d'aprenentatge dels infants amb TEA, com per exemple, la comunicació mitjançant pictogrames.

Font: Inèdit agència.