El primer any de carrera o d'estudis superiors implica un canvi en l'entorn de la vida familiar i també en la de l'estudiant. Normalment ja té més de 18 anys, la majoria d'edat comporta plena capacitat per prendre les seves pròpies decisions. No obstant, la capacitat econòmica i legal no tenen relació directa amb el nivell real d'autonomia personal.
Per aquesta raó us volem donar unes pautes per saber triar quin tipus de residència és la més convenient durant el primer any de carrera.

Residència d'estudiants a Barcelona

Preu: entre 600 i 1.200 euros al mes

Les residències ofereixen un entorn segur i controlat propici per a l'estudi. Són com hotels en els quals els residents són sempre estudiants de diferents cursos i diferents branques. Tenen espais comuns com sales de jocs, gimnàs, zona de bugaderia, cafeteries… No hi ha tasques domèstiques més enllà de les d'ordenar una mica l'habitació, ja que el canvi de llençols i la neteja a fons es poden contractar a part. Les habitacions poden ser d'ús individual o compartit, disposen de bany privat i zona de cuina. Actualment, la majoria de les residències són mixtes. Cada residència universitària a Barcelona té les seves pròpies normes i regles, però a la majoria només s'admet un visitant a l'habitació, disposen de vigilància privada i està penalitzat posar la música molt alta o consumir drogues. No hi ha horari de sortida o entrada. Els àpats es poden contractar en règim de mitja pensió o bé decidir cuinar a l'habitació i fer la compra de forma independent.

Pis compartit
Preu: entre 350 i 700 euros per persona

Conviure en un pis compartit exigeix un grau més d'autonomia i de capacitat d'organització que en una residència perquè apareixen factors com les tasques domèstiques o haver de fer rutines personals diàries amb persones alienes. Despeses com fiances i subministraments s'han de sumar a les del lloguer mensual i també les del transport necessari fins a la facultat o centre d'estudi. De vegades els pisos no tenen espais ben condicionats per a l'estudi i s'han de fer servir zones comunes. És una experiència enriquidora si s'aconsegueix l'equilibri en la convivència entre tots els inquilins del pis compartit. El menjar dependrà de cadascú o bé d'una organització col·laborativa en la qual es reparteixin tasques de compra d'aliments i preparació de menjars, això implica un fons econòmic i una previsió de temps en comú.

Hem de reflexionar sobre el nivell real d'autonomia, la capacitat de convivència i la responsabilitat d'autogestió del nostre fill 

Com a pares o mares hem de reflexionar sobre el nivell real d'autonomia, la capacitat de convivència i la responsabilitat d'autogestió del nostre fill per afrontar l'estudi independent i les tasques domèstiques lluny de la llar familiar. Sens dubte és un gran repte per a tots els membres de la família. Les residències són un refugi protegit i acomodat per donar el seu primer pas lluny de l'empara familiar i el pis compartit una opció avançada pel que fa a capacitat d'autonomia, disciplina i autogestió personal.