Noemí Elvira: «Si volem viure en un món més igualitari hem de parlar d'educació sexual des de la inf
El plaer és una eina molt poderosa per educar contra la violència
En els darrers anys Espanya s'ha considerat un dels líders mundials en drets LGTBI+. De fet, és un dels països que més recolzen que les persones pertanyents a aquest col·lectiu mostrin obertament la seva orientació sexual o identitat de gènere. En aquest sentit, el Ministeri d’Igualtat del govern espanyol ha habilitat una pàgina web especialment per a la Direcció General de Diversitat Sexual i Drets LGTBI+.
El govern espanyol treballa per a la prevenció de l'assetjament escolar de la infància diversa
A més, des del 2015 la Subdirecció General per a la Igualtat de Tracte i la No Discriminació de l'Institut de la Dona i per a la Igualtat d'Oportunitats del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat treballen de forma específica en la prevenció de l'assetjament escolar per raons LGTBIfòbiques. El govern també ha estat creant diverses campanyes publicitàries i materials pedagògics sobre això dirigits a escoles, pares i mestres, com per exemple la guia Abraçar la diversitat: propostes per a una educació lliure d'assetjament homofòbic i transfòbic, o el material Som diversitat: activitats per a la formació de professionals de l'educació formal i no formal en diversitat sexual, familiar, corporal i d'expressió i identitat de gènere.
La diversitat sexual a les escoles encara és un tabú al sistema educatiu espanyol
Tot i això, i malgrat el compromís mostrat pel govern, l'educació de gènere i la diversitat sexual en el sistema educatiu espanyol és un assumpte controvertit i polititzat. Només algunes comunitats autònomes per mitjà del desenvolupament de lleis autonòmiques han apostat per incorporar l'educació sexual a les escoles. És el cas d'Andalusia, les Canàries, Extremadura i el País Basc, que proposen un model educatiu integral mitjançant l'educació del personal docent, amb jornades formatives i formació obligatòria als cicles de primària i secundària.
Catalunya incorpora l'educació afectivosexual a l'etapa infantil
Així mateix, el mes passat el govern català va aprovar el decret d'ordenació dels ensenyaments de l'educació infantil on s'inclouen els cicles de 0 a 3 anys i de 3 a 6 anys; en ell es proposa incorporar la coeducació i l'educació afectivosexual al seu currículum educatiu. En aquest moment un dels reptes per als docents de l'etapa infantil és l'abordatge de la identitat de gènere en la infància, per això a Inèdit entrevistem a la psicòloga i antropòloga Noemí Elvira, que desenvolupa diversos projectes de formació sobre sexualitat a escoles a Barcelona, i és autora del llibre Tot el que necessites saber sobre sexualitat. Elvira és també membre de l'equip de Sexualitats, un programa de l'entitat Sida Studi.
Pregunta: Quina importància té la inclusió de l'educació de gènere a les escoles?
Resposta: El tema del gènere i de les desigualtats de gènere és una qüestió que aprenem des de petits. Des del moment que un nadó arriba a una família ja d'entrada la primera pregunta és si és nen o nena, així la nostra societat marca des d'un inici la importància de saber el gènere del nadó per poder relacionar-nos-hi. Parlar d'aquest tema a l'escola és important perquè aquesta té una funció d'educació pública, a més és també un espai de socialització i la qüestió del gènere forma part de la socialització de les persones, per la qual cosa l'escola pot ajudar a contrarestar aquesta desigualtat que s'aprèn des de ben petits.
«L'escola és un espai on es pot contrarestar la desigualtat que s'aprèn des de ben petits»
P.: Per què recolzar l'agenda de gènere a les escoles?
R.: Perquè la desigualtat de gènere és un problema cultural i estructural. Per això és important treballar a les escoles per contrarestar-lo i eliminar-lo. Les desigualtats també porten implícitament la violència. Aquestes desigualtats signifiquen que no tothom té les mateixes oportunitats de desenvolupament. Així doncs, la discriminació per gènere afegeix una desigualtat més, ja que limita les possibilitats del nen o nena de ser com vol. Però això és diferent per a nens i per a nenes, perquè en el cas de les nenes parlem d'un impacte de violència molt més fort. Quan parlem de desigualtat de gènere fem referència a les postures masclistes i LGTBIfòbiques. Necessitem treballar aquests temes a les escoles per d’alguna o altra manera eradicar aquest tipus de violències.
«La discriminació per gènere afegeix una desigualtat més, ja que limita les possibilitats del nen o nena de ser com vol»
P.: Com parlar d'orientació sexual i identitat de gènere amb la infància?
R.: A la nostra societat es parla ja d'orientació sexual i d'identitat de gènere. El problema és que es parla des de la norma, així que dir que no es parla d'orientació sexual amb la infància és mentida, perquè saben què és heterosexualitat perquè ho veuen a les pel·lícules; i saben què és un nen i una nena. Aquí el problema és per què preocupa tant parlar d'orientació sexual i identitats de gènere, i és que preocupa només quan es parla d'altres identitats i orientacions que se'n surten de la norma. les criatures en realitat saben què és identitat i què és orientació perquè formen part del món on viuen, però la seva visió està esbiaixada pel que se'ls explica i el que veuen.
«Parlar d'orientació sexual a les escoles preocupa només quan són identitats que se'n surten de la norma»
P.: A quina edat puc parlar d'orientació sexual i de relacions amb infants?
R.: A qualsevol edat. Com a persones adultes, la nostra funció és fer més comprensible per a ells i elles el món on viuen, així que des del primer moment els hem d'explicar aquestes qüestions. L'orientació sexual ha estat en el seu món des de sempre, ja que veuen diferents tipus de parelles, per la qual cosa la diversitat és a tot arreu. També veuen diferents tipus de relacions a les escoles, per exemple, veuen nens i nenes amb dues mares, dos pares, un pare, una mare, pares separats… Com aquesta diversitat és a tot arreu, és important parlar-ne des del minut zero. Es tracta d'explicar-los el món d'una manera que garanteixi que ho estan entenent.
P.: Els temes a tractar són els mateixos tant a la infància com a l'adolescència?
R.: Si, els temes a tractar són els mateixos tant a primària com a secundària, el que fem és treballar-los de diferent manera. Per exemple, amb infants i adolescents parlem de plaer. Així, treballem tot el tema de l'educació sexual i també treballem el gènere. És cert que quan un pensa en parlar de l'educació sexual a primària o infantil fa molta por, però si volem viure en un món més igualitari, lliure de violències masclistes, i tenir relacions més sanes i boniques, aleshores cal treballar aquests temes des de la infància. Tornant a l'exemple del tema del plaer, evidentment amb adolescents el treballem relacionat amb les pràctiques sexuals perquè el seu interès ja està en l'experimentació en relació amb una altra persona. Amb els nens i nenes, en canvi, treballem més els temes de sensacions i sentiments, i també el plaer, però no aquell relacionat amb el desig sexual sinó el que està lligat a les sensacions de benestar al cos. Això serà per a ells i elles una brúixola a la vida en les seves relacions, no només sexuals, sinó també afectives de tota mena.
«Si volem viure en un món més igualitari hem de treballar la sexualitat des de la infància»
P.: Com reacciona l'alumnat quan li parles de gènere i diversitat sexual?
R.: Tant a infants com a adolescents els agrada molt perquè els interessa molt el tema. Però si entres a una classe de secundària dient que parlaràs de gènere, les persones adolescents cis no s'hi interessaran perquè pensen que parlarem de desigualtat, serà possible ubicar-los com el focus del problema perquè el gènere els provoca rebuig. Així, no diem que parlarem d'aquests temes, sinó de sexualitat. I així és com captem la seva atenció perquè això sí que els interessa. D'acord amb això, planegem diferents preguntes sobre desigualtat de gènere, diversitat i violència. La veritat és que els tallers tant amb adolescents com amb les criatures són molt divertits perquè parlem de coses que viuen en el seu dia a dia.
P.: Quines matèries continuen sent tabú a les escoles?
R.: Normalment anem a escoles que volen parlar d'aquest tema. Hi ha col·legis que no volen fer educació sexual perquè pensen que parlar d'educació sexual és parlar de pràctiques sexuals, quan realment no es tracta d'això. Ja fa molts anys que hem superat aquest paradigma de què l'educació sexual només fa referència a les pràctiques sexuals; també consisteix en parlar de relacions, d'individualitat… Si hi ha un tabú, és perquè s'entén la sexualitat d'una manera equivocada i limitada, perquè quan s'entén d'una manera més àmplia, esdevé fonamental parlar-ne a les escoles. De fet, moltes vegades a les classes d'educació sexual a primària s'acaba parlant dels sistemes reproductius des d'una perspectiva biològica. Així, la reproducció humana s'explica d'una sola manera, quan tots sabem que la reproducció té lloc de maneres múltiples. Per tant, l'escola encara és una mica limitada quan es tracta d'abordar temes com aquests, així que quan ens truquen és quan senten la necessitat de parlar del tema, i fer-ho bé.
«Hi ha col·legis que no volen fer educació sexual perquè pensen que parlar d'educació sexual és parlar de pràctiques sexuals»
P.: Compteu amb el suport de les famílies per parlar sobre aquests temes?
R.: Sí. Amb les famílies passa el mateix que amb els col·legis. Igual que les escoles ens demanen fer tallers per a alumnat infantil i adolescent, de vegades també ens demanen fer-los per a famílies i docents. I jo diria que aquest seria el format ideal, és a dir, treballar el tema també amb les famílies.
Considero especialment greu que el profesorat tingui una visió més limitada de la sexualitat, perquè és la seva obligació estar formats en aquests temes, ja que tenen una tasca educativa, i moltes vegades hauran d'incorporar l'educació sexual a les seves lliçons.
En el cas de les famílies, quan rebutgen aquests tallers o s'absenten és perquè entenen la sexualitat com a pràctica sexual, per la qual cosa tenen molta por que en el moment en què els seus fills i filles rebin aquesta formació de sobte comencin a introduir-se en el sexe abans de temps, però en realitat és tot el contrari. Quan eduquem en sexualitat a infants i adolescents el que fem és treballar amb ells i elles la seva autonomia, la presa de decisions, l'autocura, ser conscients de les pròpies decisions, aprendre a cuidar el propi cos i el dels altres… Però perquè les famílies entenguin això, cal parlar-ne amb elles.
P.: Quins temes relacionats amb el gènere i el sexe no es poden tractar a les escoles?
R.: Tots els temes es poden tractar, però el contingut ha de ser adequat per a cada edat. De fet, a la web de Sida Studi tenim material pedagògic per treballar a l'aula amb l'alumnat, i també hi ha diferents programes educatius que ja estan organitzats així. Per exemple, l'Organització Mundial de la Salut va idear fa molts anys un programa d'educació sexual amb continguts dirigits a cada grup d'edat; i el programa Codeduc a Catalunya també compta amb tota una programació d’educació sexual distribuïda per franges d’edat. Cal parlar de tots els temes: desigualtat de gènere, cos, biologia, diversitat… això sí, com en parlem dependrà de l'edat i també del grup, perquè cada grup té una demanda diferent. Nosaltres el que tractem de fer és un diàleg per explicar coses que són molt àmplies, la qual cosa ens serveix també per identificar quines necessitats té aquesta persona o grup sobre algun tema.
P.: Quines activitats desenvolupeu als tallers que feu a les escoles?
R.: Quan parlem d'educació sexual o de diversitat de gènere ho fem de manera transversal, no es tracta d'un taller específic. Treballem temes com la desigualtat i la diversitat sexual, també creiem que el plaer és una eina molt poderosa per educar contra la violència, perquè quan estàs en conexió amb el teu plaer ets molt més capaç d'identificar qui t'està fent mal, per això pensem que és molt important treballar-ho a la infància i adolescència. De la mateixa manera, ens centrem en el tema de la comunicació, és a dir, com expressar allò que necessitem, com escoltar allò que els altres necessiten, així com aprendre a tenir límits. Amb la infància tractem més el tema de diversitat de gènere, és a dir, què és nen o nena i també les diversitats. Aquestes coses que els ensenyem no són invencions nostres, els estem explicant un món que ja coneixen. Sobretot, parlem de temes que tenen relació amb la classe, perquè la diversitat sexual i de gènere és present en les seves aules. Amb adolescents treballem temes semblants però amb continguts més aterrats als interessos i les necessitats d'aquesta etapa vital; parlem de plaer, d'emocions, sentiments, de comunicació i de com podem cuidar la nostra salut sexual.
«El plaer és una eina molt poderosa per educar contra la violència»
P.: A la meva aula, quin seria el primer pas o activitat per començar a parlar de gènere i diversitat sexual amb el meu alumnat?
R.: El primer pas és fer una autoanàlisi i veure com pensen i per què volen abordar aquest tema. També PENSAR en l'objectiu de treballar aquest tema. El profesorat ha de cercar informació perquè no s'ha de creure que per ser adults tenen eines per tractar temes com aquests. Si mai no has pensat en la desigualtat de gènere, estàs molt endarrerit i potser el teu alumnat estigui més avançat que tu. També hauries de fer alguna formació perquè hi ha molt material digital dirigit a docents que t'ajuda a orientar-te. Són materials molt accessibles, no gaire extensos i fàcils de llegir. Hi ha moltes activitats a fer, però la més important és parlar sobre la diversitat amb l'estudiantat i veure què en pensa. Una cosa que també cal tenir en compte és el tipus d’alumne que tens. Però la formació és primordial perquè, com el tema de gènere és un tema social, tothom en té una opinió, no obstant quan ensenyem sobre diversitat sexual i de gènere em de ser conscients de que no estem parlant d'opinions.
«El profesorat ha de cercar informació perquè no ha de creure que per ser adults tenen eines per tractar temes com aquests»
Enllaços d'interès:
https://www.ipsos.com/es-es/espana-lider-mundial-en-defensa-de-los-derechos-lgtbi
https://www.igualdad.gob.es/ministerio/dglgtbi/Paginas/index.aspx
https://www.inmujeres.gob.es/actualidad/NovedadesNuevas/docs/2015/Abrazar_la_diversidad.pdf
https://www.igualdad.gob.es/ministerio/dglgtbi/Documents/SomosDiversidad_DIGITAL_0707.pdf
https://revistas.comillas.edu/index.php/revistaicade/article/view/16760/14990
https://espejosenlasaulas.felgtb.org/
https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/igualdad/Paginas/2022/23052
https://www.educandoenigualdad.com/wp-content/uploads/2016/03/Febrero2015.pdf
Sin Comentarios