En un món que viu en una constant voràgine d'activitat, en que l'estrès i l'ansietat acompanyen el nou estil de vida «multitasca» i la nostra atenció és un actiu que es compra i es ven, es fa necessari aprendre a parar i assaborir les petites coses de la vida, percebre la respiració i tot el que es mou al nostre interior, per no quedar-nos atrapats per la rapidesa, els pensaments negatius o les emocions aclaparadores. Això és el que proposa el mindfulness, una pràctica que s'ha globalitzat gràcies als beneficis que aporta al desenvolupament mental, emocional i físic de l'ésser humà.

Ana Muñoz Alonso, mestra especialista en intel·ligència emocional i mindfulness en l'àmbit educatiu i membre de l'equip de MindEdu, ens explica en la següent entrevista com funciona aquesta pràctica, els seus beneficis i què aporta el mindfulness a l'educació.

Imatge: grup dirigit per Ana Muñoz Alonso practicant una sessió de mindfulness

Pregunta: Què és i en què consisteix el mindfulness?

Resposta: Podríem considerar el mindfulness com un entrenament de la ment, i tal com el defineix Jon Kabat-Zinn, consisteix en prestar atenció de forma intencionada a l'experiència del moment present, des de l'acceptació, la curiositat i l'amabilitat. En resum, mindfulness consisteix a estar presents amb amabilitat i curiositat.

Mindfulness és estar presents amb amabilitat i curiositat

P.: Una actitud d'amabilitat cap a qui? Cap a la resta de les persones o cap a nosaltres mateixos?

R.: En realitat, és amb amabilitat cap a l'experiència, perquè aquesta és molt més àmplia i ho engloba tot, a nosaltres mateixos i a la nostra relació amb les altres persones. Llavors, ens referim a entrenar l'amabilitat cap a l'experiència completa del moment present, que està composta per un munt d'elements: el que percebem amb els sentits i la construcció mental i emocional, així com també els impulsos que alimenten l'acció.

P.: La meditació i el mindfulness són el mateix?

R.: El mindfulness és un tipus de meditació. La meditació engloba un munt de tècniques: la visualització, la meditació analítica, les pràctiques d'estabilització mental (com pot ser l'ús de mantres), la indagació mental (per exemple, repetir una pregunta oberta una vegada i una altra)...

"El mindfulness és un tipus de meditació"

P.: Què s'ha de tenir en compte per dur a terme una activitat de mindfulness a l'aula?

R.: El disseny d'una activitat és força complex i hi ha diversos factors a tenir en compte.

D'una banda, cal oferir a l'alumnat un context perquè entenguin què estan fent i el sentit de la pràctica. La idea és generar un context d'aprenentatge on puguin despertar la seva curiositat per explorar la increïble eina que filtra tota la seva experiència vital i que poques vegades és objecte d'estudi en el currículum escolar: la pròpia ment. Per a això s'introdueixen jocs i reptes grupals, fem servir animacions perquè puguin comprendre conceptes més complexos sobre la ment i, sobretot, moments de pràctica de mindfulness, després dels quals s'obre un espai d'indagació sobre allò que s'ha experimentat.

El marc ideal per desenvolupar un programa de mindfulness en educació és l'Aprenentatge Social i Emocional, doncs mitjançant el mindfulness podem desenvolupar les 5 dimensions de la intel·ligència emocional: l'autoconeixement, la gestió d'emocions, la motivació, l'empatia i les habilitats socials.

"Mitjançant el mindfulness podem desenvolupar les 5 dimensions de la intel·ligència emocional: l'autoconeixement, la gestió d'emocions, la motivació, l'empatia i les habilitats socials"

I l'últim ingredient per desenvolupar un programa de mindfulness, però potser el més important, és que la persona que facilita el programa entengui el mateix acte de facilitar com una pràctica de mindfulness i practiqui meditació diàriament. Quan estem a l'aula, estem en constant autoobservació, des d'una mirada curiosa i amable cap a l'experiència, ens donem compte de les nostres pròpies tendències mentals, observant si emergeix el judici cap a alguna alumna o algun alumne o estant en contacte constant amb les nostres emocions i els senyals del propi cos que ens avisen quan emergeix cert enuig, per exemple, i com poder parar un instant per no reaccionar automàticament. Facilitar un programa de mindfulness suposa una constant oportunitat per entrenar l'escolta, la paciència, l'acceptació, la ment de principiant, deixar anar el judici... i això fa que siguem models per a la transmissió d'aquestes actituds que no s'aprenen als llibres. I aquest lloc és el que també explorem i convidem a adoptar al professorat i a les mares i pares en les nostres formacions.

P.: És més fàcil ensenyar mindfulness a nens que a adults pel fet que no estan tan condicionats per la seva experiència a la vida?

R.: No és que sigui més o menys fàcil, sinó que certament és una experiència molt diferent. Les persones adultes normalment t'atenen molt, o almenys això et fan creure [rialles], poden quedar-se més temps assegudes i les sessions són més llargues. Segons com sigui l'ambient en un centre educatiu, el professorat es mostrarà més o menys participatiu en les sessions.

No obstant això, les nenes i els nens solen participar més activament i com més petits siguin molt més. A la primària tot el grup vol explicar la seva experiència, d'altra banda, les classes són molt dinàmiques, tenen espais de reflexió grupal sobre situacions que solen ser quotidianes, jocs que serveixen com a experiències d'autoindagació, animacions perquè puguin comprendre conceptes més complexos relatius al funcionament de la ment, micropràctiques…

P.: Com pot ajudar el mindfulness als alumnes amb algun trastorn?

R.: El TEA (trastorn de l'espectre autista) i  el TDAH (trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat) són trastorns molt diferents, però en tots dos casos es millora l'atenció, l'autoconeixement i la possibilitat de gestionar millor les emocions.

"En tots dos casos es millora l'atenció, l'autoconeixement i la possibilitat de gestionar millor les emocions"

Per a les nenes i els nens diagnosticats amb TEA i amb TDAH, hem vist que una via per afavorir la regulació de l'atenció és presentar i fer la pràctica de forma seqüenciada, és a dir, en comptes de fer-la completa, es divideix en parts i això els ajuda a entrenar la possibilitat de redirigir l'atenció al focus suggerit d'una manera més propera a les seves necessitats. D'aquesta manera una pràctica es pot anar seqüenciant en petites micropràctiques que després es van enllaçant a mesura que es vagin integrant.

D'altra banda, el fet de posar nom a les sensacions corporals, les emocions i els pensaments és una de les coses que entrenen i que afavoreix el desenvolupament de la metacognició, l'autoconeixement i, a més, és una de les bases per a la gestió d'emocions .

Una altra qüestió que hem observat que ajuda, a més de seqüenciar les pràctiques, és generar estímuls corporals més intensos. Per exemple, quan demanem que es posi l'atenció als peus, els convidem a fer un parell de trepitjades perquè les sensacions siguin més intenses i les puguin percebre, reconèixer-les i redirigir l'atenció a aquest punt. També els ajuda verbalitzar la sensació o l'emoció en el mateix moment de sentir-la, perquè més tard els costa recordar-la. Aquest tipus de pràctica és molt interessant perquè aprenen a donar-se compte del que està passant al seu interior.

P.: Com introduïu el mindfulness en el programa escolar?

R.: Doncs depèn d'a qui vagi dirigit. Treballem amb l'alumnat, amb docents i amb mares i pares, perquè la idea és que es pugui produir una immersió en tot el centre, incloent-hi tots els actors de la comunitat educativa. També donem cursos als professors de la Universidad Complutense i al seu alumnat de Magisteri.

Quan donem cursos a primària i secundària realitzem una reunió prèvia d'una hora i mitja amb les famílies i el professorat. La intenció d'aquesta reunió és oferir-los un espai perquè puguin acostar-se al concepte de mindfulness, per conèixer els seus possibles beneficis i, sobretot, perquè afavoreixin i acompanyin la pràctica diària a casa i a l'aula, perquè sense pràctica no hi haurà canvis.

El programa de secundària i batxillerat es desenvolupa a les hores de tutoria, un cop per setmana, i té una durada de 8 sessions, tot i que algun cop adaptem el nombre de sessions a les possibilitats del centre, donat que de vegades els resulta difícil reservar 8 sessions de l'horari curricular.

Els dos currículums de primària (el de 1r a 3r curs i el de 4t a 6è curs) consten de 7 sessions i es desenvolupen en hores que prenem d'altres assignatures i que el centre organitza.

Tots els programes inclouen àudios de pràctica, animacions, textos… que tenen disponibles a la pàgina web.

P.: El mindfulness també afecta de manera positiva al desenvolupament personal, a la motivació i a l'optimisme?

R.: Amb la pràctica de mindfulness una de les actituds que entrenem és la ment de principiant, que intenta contemplar les coses d'una manera nova, amb curiositat, com si fos la primera vegada que les veiem. És a dir, deixar de banda les expectatives basades en experiències prèvies per poder captar que cap moment és igual a un altre i que posseeix possibilitats úniques. Aquesta habilitat és sens dubte una possibilitat de desenvolupar una ment més optimista i curiosa.

D'altra banda, la possibilitat d'entrenar la capacitat de deixar anar el judici davant l'experiència, o les pràctiques d'amabilitat i gratitud, són vies per reduir l'autocrítica i afavorir les relacions positives.

Tots aquests aspectes es desenvolupen en els programes que duem a terme i el feedback que rebem és molt positiu. L'alumnat ens verbalitza que el que fem a les classes els importa i els agrada perquè té a veure amb les seves vides i no tenen cap altre espai per tractar aquests temes.

P.: Des de MindEdu, com treballeu amb estudiants i docents?

R.: Als programes AMBAR (Atenció, Motivació, Balanç emocional, Amabilitat, Resiliència) per a l'alumnat, la tutora o el tutor de l'aula hi és present i participa a totes les sessions per poder seguir el fil del programa i afavorir i contextualitzar després la pràctica en el dia a dia.

Setmana rere setmana, el professorat té accés als àudios per a l'alumnat i també els donem les pràctiques per escrit, per si les volen guiar. No obstant això, com ja vaig explicar al principi, per impartir-lo el docent també ha de practicar en primera persona, amb la finalitat d'anar incorporant les actituds mindfulness que hem esmentat (paciència, no judici, ment de principiant, amabilitat…). Per això, el més recomanable és que els professors duguin a terme el programa AMBAR per a docents per tal que ells també desenvolupin aquestes capacitats i puguin servir de model a l'alumnat.

La finalitat última d'aquests programes és afavorir el desenvolupament d'una major autonomia sobre el propi benestar mental, emocional i físic. Quan treballem amb el professorat, som conscients de les grans dificultats amb les que s'enfronta aquest sector actualment: la massificació a les aules, la manca d'atenció i/o de limitacions de l'alumnat, les dificultats relacionals als equips docents o amb les famílies o la sobrecàrrega de feina fan que, moltes vegades, es visqui la funció docent des de l'apatia, la desmotivació o l'ansietat. Malgrat això, ocupen un lloc clau en la societat i la possibilitat de poder cultivar el seu propi benestar o que des dels equips directius ho afavoreixin ajudaria a què l'educació fos molt més humanitzada. Perquè un/a professor/a feliç, motivat/da i enamorat/da de la seva professió permet que els seus alumnes se sentin ben vistos i atesos, afavorint l'autoestima i la confiança en si mateixos, i acaba sent un model de persona adulta responsable, empàtica i assertiva.

“La finalitat última d'aquests programes és afavorir el desenvolupament d'una major autonomia sobre el propi benestar mental, emocional i físic”

Realment, el mindfulness ens obre les portes a què, com diu el mestre zen Thich Nhat Hanh, els educadors feliços canviïn el món.

P.: També teniu programes de mindfulness per a famílies?

R.: Sí, a partir del mes d'abril oferirem el programa AMBAR de primària com una activitat per a famílies.

P.: Quins consells donaries als que vulguin aplicar el mindfulness a l'educació?

R.: Doncs que s'apropin a professionals ben formats, ja que és un àmbit que s'està estenent molt però no totes les persones que s'hi dediquen tenen formació de qualitat i experiència madura en primera persona amb la pràctica.

D'altra banda, donaria l'enhorabona a les persones que s'interessen pel tema, perquè són agents del canvi. Per desgràcia, en el currículum educatiu es continua donant massa pes a la intel·ligència acadèmica, que té una influència molt limitada en el desenvolupament d'una persona feliç, exitosa en les seves relacions i en la seva autonomia. En un món en què la nostra atenció és objecte de compravenda a les pantalles, on els entorns relacionals virtuals estan sostraient espais per entrenar habilitats socials, empatia i gestió d'emocions des de la infantesa, el desenvolupament de l'autoconeixement, l'autoregulació de l'atenció, el control de la pròpia impulsivitat o el cultiu de conductes prosocials com l'altruisme, la compassió o l'empatia tenen un paper crucial en aquest moment, i se'ls ha de reservar un lloc en l'educació reglada.