Més de la meitat de centres concertats practiquen la segregació

La mala praxi i el mercantilisme del dret fonamental a l'educació a la majoria dels centres concertats són sostinguts, protegits i permesos per l'Alta Inspecció Escolar del Govern d'Espanya i les conselleries d'educació de les comunitats autònomes.

S'acaba de presentar el VII Estudi de Quotes i Preus de col·legis concertats, amb dades que fan referència al curs escolar 2022-2023, mitjançant roda de premsa en línia on han intervingut la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares de l'Alumnat (CEAPA), l'Associació de Col·legis Privats i Independents (CICAE), i la consultora Garlic B2B.

La metodologia de l'estudi ha estat la del Mistery Shopper, mitjançant famílies reals que han sol·licitat informació als centres identificats a l'informe. Un total de 326 centres educatius concertats, de 7 comunitats autònomes, conformen l'univers de la mostra de l'estudi. L'elecció de centres ha estat mitjançant un mostreig aleatori dins del llistat dels centres concertats que apareixen a les llistes dels governs de cada comunitat autònoma.

Principals conclusions

• Manca de transparència en el procés informatiu, un 44 % de col·legis no lliura cap full de preus a les famílies. El 21 % de centres que han lliurat full de preus, ho fan sense logotips ni identificació del mateix. Un 36 % dels col·legis concertats no comenten directament els preus i les famílies els ho han de preguntar en diverses ocasions. El 64 % de les escoles no esmenta el caràcter no lucratiu de les quotes.

• Hermetisme i difícil accessibilitat a les escoles. L'accessibilitat a les escoles ha estat difícil, en alguns casos, s'ha hagut de trucar fins a 10 vegades.

• Obligatorietat de pagament de quotes per activitats voluntàries, emmascarades en activitats curriculars dins l'horari escolar, en més d'un 76 % dels centres concertats, cosa que produeix exclusió i marginació dels infants de famílies que no accepten pagar aquestes quotes.

Anàlisi de la quota mensual

A 9 de cada 10 col·legis es cobra una quota base, en el cas de Catalunya i Madrid és el 100 % dels col·legis. El 46 % dels centres analitzats a l'estudi cobra una quota de més de 100 euros a les famílies. La quota mitjana més cara és a Catalunya (180 €), seguida de la comunitat de Madrid i el País Basc.

Diferència de quotes entre comunitats

La quota base més cara mitjana està a les escoles visitades a Catalunya (271,19 €), arribant als 923 € en un centre que ja ha estat notícia per aquesta raó en anys anteriors. La quota base mitjana a Galícia durant el curs 2022-2023 és de 37,84 €, 42,26 € a Andalusia, i 73,55 € a la comunitat de València.

En el cas de les aportacions «voluntàries» familiars que se'ls exigeix, arriben als 1500 euros al País Basc.

Conceptes de quotes confusos, pagades a entitats privades lucratives

El concepte de «quota voluntària» rep diversos noms: quota, aportació, activitats complementàries i quota per al seu projecte educatiu segons el centre concertat. Aquest fet confon les famílies, i en el cas de les activitats complementàries, els col·legis no donen opció a la voluntat, sent de marcada obligatorietat. La majoria de les assignatures que s'inclouen en el concepte d'«activitats complementàries» resulten ser assignatures curriculars com ara anglès, robòtica, informàtica… de manera que les famílies no poden prescindir d'aquestes activitats mal anomenades «complementàries».

Els col·legis concertats creen paquets, complets, atractius i indivisibles dins d'aquestes activitats complementàries i en la informació de les famílies no detallen en quin horari es realitzen, incloent aquestes activitats dins la jornada escolar, de 9.00 a 17.00. Una de les conclusions de l'estudi identifica l'obligatorietat del pagament de les «activitats complementàries» en el 76 % dels centres concertats investigats, cosa que produeix un patró d'exclusió de l'alumne cas que la família no accepti pagar aquestes quotes. A l'alumne se'l convida a abandonar el col·legi en aquestes hores o a sortir de la classe on es realitzen, fet que produeix una pèrdua del temps lectiu escolar de l'alumne. La comunitat amb més patró d'exclusió és la de Madrid, en què en el 82 % dels casos no hi ha opció de voluntarietat.

Un altre aspecte analitzat ha estat la forma de denominar-lo o el concepte utilitzat pels col·legis concertats, conegut com «d'aportació voluntària o donació», i és habitual fer el pagament a entitats mercantils, en comptes de fer-ho a entitats sense ànim de lucre, com marca la llei de donacions. El 60 % dels col·legis concertats no identifiquen la voluntarietat de les quotes a l'entrevista informativa inicial amb la família. A Catalunya i al País Basc la norma és no esmentar la voluntarietat de les quotes, directament es dona per obligatòria.

Leticia Cardenal Salazar, vicepresidenta de CEAPA, reconeix que les famílies estan atònites davant els resultats d'aquest estudi i la seva reflexió és que les autoritats han d'actuar per evitar la segregació de l'alumnat practicada amb diners públics. Cardenal afegeix que suposa una competència deslleial vers l'escola pública.

Elena Cid, directora de CICAE, indica que aquestes mesures incompleixen l'article 88, sobre les Garanties de gratuïtat, de la LOMLOE, Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, on s'indica el següent: «… en cap cas no podran els centres públics o privats concertats percebre quantitats de les famílies per rebre els ensenyaments de caràcter gratuït, imposar a les famílies l'obligació de fer aportacions a fundacions o associacions ni establir serveis obligatoris, associats als ensenyaments, que requereixin aportació econòmica per part de les famílies dels alumnes…».

Segons Elena Cid, la tendència habitual en els darrers anys ha estat que l'escola concertada ha anat incrementant les seves quotes, any rere any sense entendre per què la inspecció educativa del Govern i de les conselleries educatives de les comunitats autònomes no només no actuen, sinó que neguen les evidències de què això passi.

CEAPA proposa crear un canal per mitjà del qual les famílies puguin formular queixes i presentar-les al Defensor del Poble perquè s'actuï en conseqüència.

El que és extraordinari és que un estudi d'aquestes característiques l'hagin de fer associacions de famílies i de centres privats independents i no les administracions educatives competents.

Fonts: imatges extretes del VII Estudi de Quotes i Preus de col·legis concertats, realitzat per CICAE i CEAPA (2022).