La masculinitat, definida com el conjunt d'atributs, valors, comportaments i conductes que són característics de l'home en una societat determinada, és el manual pel qual es regeixen molts homes. Durant generacions, ser home significava ser dominant, fort, gens emocional i completament independent; però, en l'actualitat estan apareixent noves formes de ser i d'estar per a l'home en l'era digital.

La masculinitat és un constructe social el concepte del qual s'aprèn des de la infància

La masculinitat és un constructe social el concepte del qual s'aprèn des de la infància. Els col·legis, llocs d'educació i interacció entre ambdós gèneres, reflecteixen el procés de construcció d'aquesta masculinitat. Al respecte, en una recent investigació publicada per Ariadna Sánchez Toledano (2023) a la Universitat Oberta de Catalunya s'analitza com canvia la percepció del concepte de masculinitat al llarg de les diferents etapes educatives, des de primària fins a l'últim curs de secundària.

La percepció de la masculinitat varia segons l'edat de la persona

L'estudi conclou que la percepció de la masculinitat varia segons l'edat de la persona: patrons com la valentia, la intel·ligència, tenir moltes amistats, atorgar importància a l'aspecte físic, tenir conductes de risc, l'afició al futbol i tenir parella heterosexual augmenten amb l'edat, mentre d'altres es mantenen (noblesa, ser esportista i considerar l'home com a principal proveïdor monetari). Per contra, la consideració de patrons masculins com l'agressivitat, la força i l'autoritat disminueix amb l'edat. Segons l'American Psichological Association, alguns d'aquests aspectes conformen la masculinitat tòxica, i en l'actualitat s'estan manifestant en els infants i adolescents, en graus diferents segons l'edat.

D'aquesta manera, a primària es percep l'home com agressiu, fort i autoritari; aficionat a l'esport, en especial el futbol; en 3r es comencen a detectar conductes sexualitzades; es percep que interacciona més amb altres nens que amb les nenes; hi ha diferència de rols en les funcions de la llar segons gènere, i ja apareix la idea que l'home no expressa estimació o afecte, tot i que tampoc s'observa repressió emocional, ja que se'l representa amb por o plorant.

La repressió emocional comença a manifestar-se en l'adolescència

A mesura que l'alumnat va creixent i avançant en la primària s'observa una disminució de l'associació de patrons com l'agressivitat, la força i l'autoritat amb la masculinitat. Per contra, en els últims cursos s'incrementa l'atribució de la valentia i la intel·ligència com a característiques pròpies de la masculinitat; continua la visió de l'home com a aficionat al futbol; es concep l'home amb tendència a les activitats de risc i a beure alcohol; desapareix la percepció de conductes sexualitzades i la idea de què interactuen més amb homes que amb dones; i comença a manifestar-se la repressió emocional.

En arribar a secundària els qualificatius d'agressiu, fort i autoritari ja no són atribuïts als nois, i per contra, se'ls considera més valents que les dones. De la mateixa manera, la popularitat pren protagonisme, i la intel·ligència es concep com l'atribut ideal. Continua predominant la idea de l'home com a esportista i que tendeix a tenir conductes de risc, tot i que desapareix la idea de tenir més conductes sexualitzades. També, en les noves masculinitats, s'acaba d'acceptar completament altres relacions més enllà de l'heterosexual, tot i que torna la idea de què els homes interactuen més amb persones del mateix gènere que amb les dones. Pel que fa a les funcions de la llar, es té la percepció de què ambdós gèneres (homes i dones) participen per igual i amb equitat de les tasques de casa. A més, apareix la preocupació pel físic, i se sustenta la repressió emocional.

La família, els amics, els docents i els mitjans de comunicació influeixen en el model de masculinitat que adopten els nois

Pel que fa a les principals influències sobre la percepció de la masculinitat, a la investigació es mostra que mentre que a primària els mitjans de comunicació, l'àmbit familiar, els grups d'iguals i els docents són la principal influència, a secundària s'hi suma també el rebuig cap a la feminitat, i s'eliminen els docents com a agent influent.

El paper de les escoles

No podem parlar de l'existència d'una masculinitat universal, ja que actuar com a home varia segons el context històric, social, familiar, cultural, religiós o polític, tot i que hi ha unes masculinitats més hegemòniques que altres. Factors com la raça, l'orientació sexual, la condició o classe social, fins i tot la pertinença a alguns grups influeixen en el concepte de masculinitat, que al seu torn va canviant a mesura que varia el temps o grup social.

Les lectures, les cançons i els dibuixos promouen determinats patrons de masculinitat

En aquest sentit, les institucions educatives assumeixen un rol important en la construcció de la masculinitat, Planella (2017) assegura que allà és on es construeixen i generen les mirades negatives a la diferència, un fet que es pot revertir per millorar l'acceptació de les diferents identitats. Tal com planteja Guizzo (2013) els nens s'introdueixen en l'estructura clàssica de l'escola des dels primers anys d'escolarització, una estructura configurada a partir de lectures, cançons i dibuixos que promouen determinats patrons de masculinitat.

Els riscos de fer apologia de la masculinitat tòxica des de la infància es manifesten en els múltiples casos d'agressions i violència, o en les estadístiques de suïcidis i addiccions. L'evidència d'aquests perills fa necessària la implicació de tota la comunitat educativa per prevenir des de les primeres etapes actituds masculines perjudicials per a la societat. Des de l'American Psichological Association s'incita a posar en marxa actuacions de prevenció: impulsar programes que redueixin la violència, el consum de substàncies i el suïcidi, i promoure la lluita contra l'odi i la discriminació per raó de gènere.

A Espanya, de manera gradual, s'estan introduint noves formes d'entendre la masculinitat, més sanes i en simbiosi amb la resta d'éssers vius. De fet, ja hi ha associacions d'homes que reivindiquen un model menys contaminat pels estereotips masclistes. Fins i tot, des de les mateixes universitats s'està impulsant la investigació al voltant de les masculinitats i a la deconstrucció de la masculinitat hegemònica; un exemple n'és l'Observatori de les Masculinitats creat per la Universitat Miguel Hernández d'Elx.

Font:

Sánchez Toledano, A. (2023). El canvi de la percepció sobre la masculinitat a través de les diferents etapes escolars d'un centre educatiu. Disponible en línia des de: https://openaccess.uoc.edu/handle/10609/148158