L'Univers s'apropa de la ma de la sonda Einstein Probe
Conèixer millor els forats negres, les ones gravitatòries i estrelles que exploten ja és possible
La sonda Einstein Probe liderada per l'Acadèmia Xinesa de les Ciències (CAS, per les seves sigles en anglès) ha estat llançada el passat 9 de gener de 2024, a les 08.03 CET en un coet Chang Zheng des del Centre de Llançament de Satèl·lits de Xichang, a la Xina, per explorar el cel a la recerca d'esclats de raigs X procedents de nous objectes astronòmics. El projecte és una col·laboració de la CAS, amb l'Agència Espacial Europea (ESA) i l'Institut Max Planck de Física Extraterrestre (MPE, per les sigles en anglès), en què participen investigadors de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) a l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC).
L’objectiu de la missió és detectar centellejos d'alta energia d'esdeveniments còsmics cataclísmics, la qual cosa inclou esdeveniments de disrupció de marea o TDE (estrelles separades per forats negres supermassius), supernoves, estrelles de neutrons i forats negres, i contrapartides electromagnètiques d'alta energia d'esdeveniments d'ones gravitacionals.
Els raigs X contenen informació fonamental sobre els objectes astronòmics
L'emissió de raigs X procedent d'objectes astronòmics és molt impredictible. Tanmateix, contenen informació fonamental sobre aquests. Els raigs X s'associen a col·lisions entre estrelles de neutrons, explosions de supernova, matèria que cau sobre forats negres o estrelles hiperdenses, o partícules d'alta energia expulsades dels discos de material incandescent que envolten a aquests misteriosos objectes.
La sonda Einstein Probe ajudarà a descobrir com empassen matèria els forats negres, els esdeveniments que provoquen les ones gravitacionals, o el que passa amb les estrelles que exploten i es converteixen en supernova
Gracies a la sonda Einstein Probe equipada amb dos instruments de raigs X de nova generació d'alta sensibilitat i un gran camp de visió, es podrà donar resposta a preguntes com ara: com de comuns són els forats negres i com empassen matèria? Quin tipus d'esdeveniments produeixen les ones gravitacionals? Què succeeix quan una estrella explota i es converteix en supernova? «Cada dia es descobriran nous centellejos d'alta energia en temps real, el que ens permetrà tenir una visió única de les primeres fases dels esdeveniments més extrems de l'univers», afirma Nanda Rea, investigadora de l’IEEC a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC.
L'òptica emprada a la missió s'inspira en els ulls de les llagostes
En la missió s’utilitza un tipus nou d'òptica, inspirada en els ulls de les llagostes, que permet aconseguir un gran camp de visió. En tres òrbites al voltant de la Terra, la sonda Einstein Probe és capaç d'observar gairebé tot el cel nocturn. Això és el que la diferencia d'altres missions espacials de l'ESA, com XRISM i Athena, que tenen una resolució espectral i espacial més alta però un camp de visió limitat.
Per aconseguir els seus objectius científics, la sonda Einstein Probe està equipada amb una nova generació d'instruments d'alta sensibilitat capaços d'observar àmplies àrees del cel: el telescopi de raigs X de camp ampli WXT (Wide-field X-ray telescope) i el telescopi de raigs X de seguiment FXT (Follow-up X-ray Telescope).
D’una banda, L'instrument WXT consta de 12 mòduls que creen en conjunt una vista de 3600 graus quadrats, gràcies a una tecnologia inspirada en els ulls de les llagostes. Aquests estan formats per porus quadrats paral·lels disposats sobre una esfera que reflecteixen la llum cap a un centre esfèric. Centenars de milers de tubs quadrats guien els raigs X fins a un detector de llum CMOS.
En canvi, l'instrument FXT es compon de dues unitats idèntiques, amb un camp de visió més petit però de major sensibilitat. El mòdul de mirall consta de 54 carcasses recobertes d'or. L’FXT és una gran eina per realitzar un seguiment ràpid dels centellejos de raigs X detectats pel WXT, ja que té major poder de captació de la llum i una resolució millor.
Sin Comentarios