L'exagerat consum de proteïnes animals avui dia és una de les problemàtiques a nivell global que agreugen els efectes del canvi climàtic al planeta. La ramaderia emet una quantitat considerable de gasos d'efecte d'hivernacle (metà), i té conseqüències mediambientals en la cadena de subministrament fins arribar al consumidor final.

Tot això obliga la comunitat científica a afanyar-se per trobar noves alternatives alimentàries. L’esser humà no pot prescindir d’un nutrient tan important com la proteïna, així que tot i que les proteïnes vegetals són una opció a plantejar, la tecnologia actual intenta crear alternatives de la mateixa qualitat que la proteïna animal. La fira d’innovació Alimentaria Food Tech és l’esdeveniment per excel·lència on s’exhibeix l'última tecnologia per a la transformació i conservació d'aliments i begudes, des de maquinària innovadora fins als avenços en proteïnes de nous orígens que transformaran la cadena alimentària.

Les proteïnes alternatives es poden obtenir de carn de cultiu, algues marines, insectes o tot tipus de plantes

En aquest sentit, el centre tecnològic Eurecat té com a línia d’investigació principal la generació de proteïnes alternatives. Roger Marine, investigador de la Unitat de Nutrició i Salut al centre, ens explica que aquest tipus de proteïnes es poden obtenir «de carn de cultiu, algues marines, insectes o tot tipus de plantes». No obstant, «no és qüestió de buscar només una substitució, sinó de mirar quin tipus d'alternativa es presenta», remarca Marine, especialment pel que fa a «la composició nutricional d’aquesta proteïna i el seu impacte en la salut».

El sector de l’alimentació representa més de 144 000 milions d'euros de producció i ocupa a gairebé mig milió de persones

Més enllà de la innovació científica i tecnològica, l’alimentació és un sector determinant en la nostra economia, representa més de 144 000 milions d'euros de producció i ocupa a gairebé mig milió de persones, per això centres tecnològics com el citat anteriorment treballen per donar resposta a totes les necessitats que hi ha avui dia dins del procés de transició proteica que es percep com una necessitat.

La ciència busca crear noves proteïnes mitjançant la fermentació de residus

Helena Torrell, investigadora de la Unitat de Ciències Òhmiques a Eurecat, ens explica que actualment estan treballant «amb fongs que puguin fermentar residus de la indústria alimentària i d’aquí poder obtenir aminoàcids i proteïnes que puguin ser una font alternativa de consum, que no és ni vegetal ni animal, però que és mediada per un microorganisme», és a dir, creada genèticament. Aspiren a anar més enllà i poder editar genèticament aquests microorganismes, de manera que això els permeti millorar la qualitat proteica mitjançant la fermentació de residus.

Mentre les proteïnes alternatives continuen sense assolir la qualitat desitjada la inacció no és una opció. La dieta vegetariana segueix sent una forma de contribuir a la cura del medi ambient. Així ho demostren les evidencies que ha trobat el Transition paths to sustainable legume based systems in Europe (TRUE), un projecte finançat per la Unió Europea (UE), segons el qual canviar la font de proteïnes de la dieta per vegetals en comptes de carn és més sostenible.

Els pèsols tenen una proporció de densitat de nutrients respecte a la petjada mediambiental aproximadament cinc vegades superior a la de quantitats equivalents de xai, porc, vedella o pollastre

Al respecte, en un estudi que ha portat a terme un dels socis del projecte TRUE, el Trinity College Dublin, els investigadors van puntuar els llegums pel seu cost mediambiental de producció (incloses les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, la contaminació de les aigües subterrànies i l'ús de la terra), així com segons el seu contingut de nutrients, i van concloure que tenien un cost de producció mediambiental menor, i alhora presentaven la major densitat de nutrients. Això vol dir, per exemple, que els pèsols tenen una proporció de densitat de nutrients respecte a la petjada mediambiental aproximadament cinc vegades superior a la de quantitats equivalents de xai, porc, vedella o pollastre.

Alimentària Food Tech permet percebre la rellevància del moment a nivell d’investigació científica perquè, d'una banda, posa de relleu el nivell de conscienciació sobre la importància de la proteïna dins l’alimentació humana, i per altra, mostra els avenços en les noves formes d’aconseguir crear proteïnes iguals o millors que les d’origen animal. «Es tracta d’una industria molt regulada amb uns processos complexos, i en la que introduir nous elements suposa un llarg camí», segons afirma Torrell. Tanmateix, això no els frena, ja que la societat exigeix nous productes de qualitat i eficàcia alimentaria al més aviat possible.

Font: INÈDIT AGÈNCIA.