L´accés a la universitat no és una possibilitat a l’abast de totes les persones. Factors com ara el nivell educatiu o econòmic poden definir el destí d'un estudiant. De fet, Espanya és un dels països europeus on els preus públics universitaris encara poden suposar una barrera d'accés a l'educació superior per a alguns joves.

Recentment l'Observatori del Sistema Universitari (OSU) ha publicat un informe revelador sobre això. Segons aquest informe, durant el curs 2022-2023 les universitats espanyoles van aconseguir reduir els preus públics de matrícules universitàries de grau i màsters habilitants, donant així compliment a l'acord de la Conferència General de Política Universitària (CGPU).

Els preus públics de matrícula universitària continuen sent elevats per als estudiants malgrat la reducció aplicada

Tot i les reduccions aplicades, però, els preus continuen sent elevats per a l'estudiantat a Espanya, a més que hi ha grans diferències en els preus entre comunitats autònomes per a una mateixa carrera.

La manca d’unificació dels criteris en la reducció és una de les incongruències que destaca l’estudi. Així, algunes han fixat un preu únic per a totes les carreres, com és el cas d'Andalusia, mentre que altres han decidit reduir el preu només dels estudis més cars i mantenir els preus de la resta.

Aquesta diversificació de criteris ha provocat que es mantinguin les diferències de preus per a una mateixa carrera entre els territoris, de manera que és el doble de car estudiar a zones com Catalunya i Madrid que a la resta de comunitats autònomes. Una carrera d'Arts i Humanitats, que és de les més barates, costa més del doble a Catalunya que a Astúries.

Així mateix, a Catalunya i Madrid el preu mínim per un curs supera els mil euros; a Catalunya el mínim és 1061 euros i el màxim 1108, mentre que a Madrid és de 1015 i 1241 euros, respectivament. Només hi ha cinc comunitats autònomes on el preu màxim és inferior a mil euros: a Andalusia és de 757 euros per a tots els graus, a Galícia és de 836 euros el més alt, a les Canàries és de 875 euros el més elevat, a Cantàbria és de 934 euros com a molt, i a Astúries no supera els 942 euros.

Els intervals de preus depenen del nivell d'experimentalitat del grau, però algunes comunitats autònomes tenen fins a set nivells d'experimentalitat i d'altres tan sols dos

Els intervals de preus depenen del nivell d'experimentalitat del grau, per la qual cosa en general les titulacions de Ciències de la Salut i les enginyeries són les més cares, mentre que Arts i Humanitats i Ciències Socials les més barates. El problema de la disparitat de preus entre territoris deriva del fet que algunes comunitats autònomes tenen fins a set nivells d'experimentalitat i d'altres només dos. Un exemple n'és el cas del Grau en Traducció i Interpretació, que es troba entre els d'experimentalitat més alta a Catalunya i entre els d'experimentalitat més baixa a Madrid.

Pel que fa als màsters, només hi ha hagut reducció en els vinculants i habilitants (aquells que és obligatori realitzar per exercir una professió). Aquesta reducció tampoc no està exempta de diferències territorials; així doncs, el màster de formació de professorat d'ESO, per exemple, costa més del doble a Navarra que a Galícia.

Els nous preus públics de màsters oficials no compleixen amb l'acord de la Conferència General de Política Universitària (CGPU)

En aquest sentit, a l'estudi se subratlla que l'aplicació d'aquesta reducció no dona compliment a la totalitat de l'acord de la CGPU, ja que en aquest acord s'establia que calia equiparar el preu de la primera matrícula d'aquests màsters al preu mitjà de la primera matrícula de grau, fet que no respecten els nous preus públics.

Més del 90 % dels màsters han quedat fora dels acords de reducció de preus

D'altra banda, en els màsters propis, per als quals no hi ha hagut acord malgrat que representen més del 90 % del total, els preus s'han continuat incrementant, igual que ha passat amb els doctorats, que són els grans oblidats al pacte .

Un altre aspecte sobre el qual han volgut cridar l'atenció des de l'OSU és la penalització de les repeticions, un fet totalment insòlit a la resta de països de l'espai europeu. L'estudi critica la manca de transparència sobre com s'estableix el percentatge a incrementar en la segona, tercera o quarta repetició, a més que adverteix que aquesta pràctica ens allunya més de l'objectiu d'apropar els preus de l'entorn universitari espanyol a la resta d'Europa.

Repetir assignatura a la universitat pot costar més del doble

Actualment, matricular-se per segona vegada en una assignatura de grau pot costar des d'un 36 % més (a Aragó) fins a bastant més del doble com passa a Madrid (2,34 vegades). A totes les comunitats autònomes les terceres matrícules de grau costen més del doble que les primeres, però n'hi ha algunes en què arriba a costar gairebé cinc vegades, com és el cas de les Balears. Pel que fa a les quartes i successives matrícules costen entre 2,86 vegades i 6,91 vegades el preu de les primeres.

El projecte de llei de la LOSU, si s'aprova, pot augmentar la desregulació entre territoris dels preus públics de matrícula universitària

De fet, a l'informe també alerten de l'existència de més desregulacions entre territoris en el futur si s'arriba a aprovar el projecte de llei de la LOSU (Llei Orgànica del Sistema Universitari) tal com està redactat; ja que s'hi estipula que la Conferència General de Política Universitària deixarà de fixar-ne el límit, i passa a referir-se a un «marc general de contenció o reducció».

La situació actual pel que fa als preus de la matrícula a les universitats espanyoles, com assenyala l'autora d'aquest informe, Vera Sacristán, «configura un panorama poc o gens consistent, en què l'estudiantat amb pocs recursos es pot veure atrapat en situacions econòmicament més o menys complicades segons el nivell d'estudis i la comunitat autònoma».

«Un país ha de prendre les seves decisions sobre fins a quin punt considera que estudiar en una universitat és un bé per al conjunt de la societat i no només per als que estudien»

La també presidenta de l'OSU, Vera Sacristán, ha instat a actuar davant els preus incongruents que no fan més que incrementar les bretxes ja existents en l'accés a l'educació: «un país ha de prendre les seves decisions sobre fins a quin punt considera que estudiar en una universitat és un bé per al conjunt de la societat i no només per als que estudien. Si ho creus, t'has de situar dins del conjunt de països amb preus universitaris més baixos», ha declarat.

Font:

 https://www.observatoriuniversitari.org/es/2023/02/precios-publicos-de-matricula-ya-esta/