La independència econòmica és un pas decisiu cap a una major autonomia de la persona, especialment en el cas de col·lectius tradicionalment oprimits com les dones. Si bé els diners no donen la llibertat completa, sí que són un mitjà per mitjà del qual hi arribem. Això es veu reflectit en indicadors com l'Índex de Benestar de la Dona que calcula el Georgetown Institute for Women, Peace and Security (GIWPS), segons el qual Espanya és el catorzè millor país del món per a les dones, d’entre un llistat de 170 països.

La meitat de la humanitat troba barreres d'accés al món laboral per la seva condició de dona

Precisament l'accés de la dona al mercat laboral ha estat un pas decisiu cap a la seva llibertat econòmica, una entrada que no ha estat exempta d'obstacles. Fins i tot avui un col·lectiu tan majoritari com el de les dones, que suposa la meitat de la humanitat, continua trobant barreres d'accés pel seu gènere en tota la seva trajectòria professional.

Més del 14 % de dones a Espanya estan a l’atur

A Espanya les darreres dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i que també recull l'Institut de les Dones reflecteixen una diferència de 3 punts en la taxa d'atur entre homes i dones: el 14,76 % de les dones el 2022 estaven a l'atur, mentre que el percentatge d'homes aturats era del 11,27 %.

Si es desglossen les dades aportades per edat les dones joves es mostren com la població més afectada, amb un 27,54 % d'atur entre les joves d'entre 20 i 24 anys, i un 17,40 % en el cas de les joves de 25 a 29 anys. El mateix passa amb les dones de 50 a 54 anys i de 60 a 64 anys, que tenen una taxa d'atur que supera els 14 punts.

La desocupació no és l'únic handicap que afecta les dones espanyoles. També la desigualtat es fa palesa en la seva infrarepresentativitat en determinats sectors, en la remuneració, en la minsa presència en els càrrecs directius i en el tipus de contractes i la modalitat de treball.

En moltes indústries la representativitat de les dones no arriba ni tan sols a l'1 %

L'exemple més representatiu el trobem en les professions STEM, que són entorns molt masculinitzats, i en les professions dels sectors secundari i primari. En treballs com la construcció, l'agricultura o el transport tot just arriben al 2 % d'ocupació; i en moltes de les activitats industrials la representativitat de les dones no arriba ni tan sols a l'1 %.

La bretxa salarial a Espanya se situa en 4915 euros

Així mateix, en ple segle XXI, hi ha llocs de treball en què les dones cobren menys que els seus homònims homes només per ser dones, malgrat fer les mateixes funcions. Així succeeix en grans companyies com ACS, Viscofan i Mediaset, que paguen un 25 % més als homes en llocs directius. De fet, la bretxa salarial a Espanya se situa en 4915 euros, segons l'informe «Bretxa salarial i sostre de vidre», elaborat pels tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha).

Un altre dels entorns en què es perpetuen les pràctiques discriminatòries és a les cúpules empresarials. Només en el 5,9 % de les empreses espanyoles de l'IBEX-35 les dones tenen cabuda en els càrrecs directius.

El sistema ens penalitza per ser dones

A més, moltes de les dones (el 16,2 %) treballen a temps parcial per haver d'atendre tasques de cura de familiars davant del 2,7 % dels homes, una desigualtat que es veu agreujada per la manca de polítiques efectives que afavoreixin la conciliació laboral i familiar. Un cop més, el sistema ens penalitza per ser dones.

La taxa d'atur en dones amb discapacitat se situa en el 23 %, mentre que les dones estrangeres van tancar l'any amb un 22,04 % d'aturades

D'altra banda, la presència d'altres variables pot constituir un agreujant que multiplica la discriminació que es pateix; algunes són la condició de dona amb discapacitat o la de dona migrant. Estadístiques del mateix INE assenyalen que la taxa d'atur en dones amb discapacitat se situa en el 23 %, mentre que les dones estrangeres van tancar l'any amb un 22,04 % d'aturades.

Les dades no són simples números, són el reflex d'una realitat ignorada i invisibilitzada que afecta dones de tot el món. Mentre la focalització dels debats està centrada en altres qüestions que distreuen l'atenció, les dones veiem com la societat coarta la nostra llibertat limitant el nostre accés als espais de poder; una manera més de decidir sobre el nostre propi camí. Els defensors de la meritocràcia obliden que la mirada social pot condicionar el destí d'una persona, així que no totes les dones que s'ho mereixen arriben a dalt, només les que el sistema permet que hi arribin. Deixarem que continuï sent així?

Fonts:

Índex de Benestar: https://giwps.georgetown.edu/the-index/

Taxa d’atur segons l'edat: https://www.inmujeres.gob.es/MujerCifras/EmpleoPrestaciones/TasasParo.htm

Taxa d’atur entre dones amb discapacitat: https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=estadistica_C&cid=1254736055502&menu=ultiDatos&idp=1254735976595

Taxa d’atur entre dones migrants: https://www.ine.es/jaxiT3/Tabla.htm?t=4249

Índex de Llibertat Econòmica de l'Heritage Foundation: https://www.heritage.org/index/country/spain

Ocupats segons rama d’activitat i periode: https://www.ine.es/jaxiT3/Tabla.htm?t=10943&L=0

Dades de la bretxa salarial: https://factorialhr.es/blog/brecha-salarial-genero/#el-mapa-de-la-brecha-salarial-de-genero-en-espana

Raons per treballar a temps parcial: https://www.ine.es/jaxiT3/Tabla.htm?t=13583&L=0

Dones en la presidència de les empreses de l’IBEX-35: https://www.ine.es/jaxi/Tabla.htm?path=/t00/mujeres_hombres/tablas_1/l0/&file=p04002.px&L=0