La falta de consciència i comprensió posa en risc la vida de nens al·lèrgics a les aules
Dos de cada deu nens pateixen assetjament per la seva al·lèrgia
Cada vegada més ens trobem davant d'un creixement preocupant en la prevalença d'al·lèrgies en la població infantil. Segons un recent estudi publicat a la revista Archivos de Bronconeumología, de la Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica (SEPAR), al voltant de l'11,4 % dels nens espanyols pateixen alguna forma d'al·lèrgia, un percentatge que equival a 795 000 nens i nenes.
Les al·lèrgies als lactis, els fruits secs i els mariscos són les més freqüents a la zona mediterrània
Altres estudis alerten de l'augment de les al·lèrgies estacionals entre aquesta població, afectant fins a un 10 % dels nens entre 6 i 7 anys, i arribant a assolir el 20 % en menors de 13 anys. Els experts indiquen que al nostre país els principals desencadenants d'aquestes al·lèrgies són els àcars, els pòlens (especialment la gramínia) i l'alternària, un tipus de fong. Pel que fa a l'al·lèrgia alimentària, en nens són molt freqüents les reaccions al·lèrgiques als ous i la llet de vaca, especialment els primers anys de vida. A mesura que es fan més grans, n'hi ha que poden desenvolupar al·lèrgies a les fruites, els fruits secs o els mariscos i peixos.
Viure amb una al·lèrgia té un impacte en la qualitat de vida i la salut mental dels infants i les seves famílies, ja que implica no només garantir que tot espai i activitat en la qual hagi d'estar i participar el nen o nena sigui una zona lliure d'al·lèrgens, sinó també renunciar, sovint, a assistir a aniversaris, festes, colònies i altres activitats socials que puguin suposar un risc per al menor.
Així doncs, per a aquests menors que s'enfronten a desafiaments de salut l'entorn escolar pot ser un camp minat. La preocupació per la seva seguretat i benestar ens exigeix repensar la convivència escolar, de manera que l'espai i el que s'hi faci sigui un entorn segur i inclusiu. Però, quins són els desafiaments concrets que afronten aquests nens i com podem abordar-los des de l'escola?
Manca consciència i comprensió sobre les al·lèrgies
Un dels desafiaments més gran és la falta de consciència i comprensió sobre les al·lèrgies en general. Moltes vegades, els símptomes d'una reacció al·lèrgica poden confondre's amb altres problemes de salut o simplement passar-se per alt. És essencial que tant el personal escolar com els companys de classe estiguin educats sobre com reconèixer i respondre davant d'una emergència al·lèrgica.
La manca de protocols clars i pràctics també és un problema comú en moltes escoles. Si bé hi ha lleis i regulacions que protegeixen els drets dels infants al·lèrgics, la seva implementació a nivell escolar pot ser inconsistent o fins i tot inexistent. Per això, una de les reclamacions de la Sociedad Española de Inmunología Clínica, Alergología y Asma Pediátrica (SEICAP) és la instauració d'un protocol comú d'actuació i prevenció en al·lèrgies als col·legis per garantir la seguretat dels alumnes amb malalties al·lèrgiques, asma o immunodeficiències primàries (IDP) en tot l'entorn escolar, des del menjador fins a les activitats extracurriculars.
En termes legals, la legislació espanyola garanteix l'equitat i no discriminació de l'alumnat, incloent-hi aquells amb condicions al·lèrgiques, mitjançant la Llei d'Educació i la Llei de Seguretat Alimentària i Nutrició, que estableixen pautes clares per a l'adaptació dels centres escolars a les necessitats dels alumnes al·lèrgics. No obstant això, encara es necessita més compromís per part de les autonomies i les escoles.
Dos de cada deu nens són assetjats per ser al·lèrgics
Un altre desafiament important és l'assetjament escolar. Els nens amb al·lèrgies alimentàries tenen un risc més gran de patir assetjament en comparació amb els seus parells no al·lèrgics; segons un estudi publicat a la revista Journal of Pediatric Psychology, dos de cada deu nens assetjats indiquen que la seva condició d'al·lèrgics n'és la raó. Les amenaces amb aliments al·lèrgens i l'aïllament social són només algunes de les formes en què aquests nens poden ser victimitzats, fet que de vegades pot arribar a posar la seva vida en risc, provocant una anafilaxi, la reacció més greu que pot experimentar una persona al·lèrgica. Davant aquest panorama, és fonamental que les escoles adoptin polítiques de tolerància zero vers l'assetjament i treballin activament per crear un entorn inclusiu i segur per a tots els estudiants.
Creant espais lliures d'al·lèrgens
L'educació i la conscienciació són elements clau per fer front a aquests desafiaments. Els programes de formació per al personal escolar poden ajudar a augmentar la comprensió sobre les al·lèrgies i la importància de prendre mesures preventives. Fins i tot, és recomanable tractar la qüestió a classe amb l'alumnat, perquè pugui comprendre el risc que corren els companys amb algun tipus d'al·lèrgia.
A més, es necessiten polítiques i procediments clars per tractar les al·lèrgies en totes les àrees de l'entorn escolar. Això inclou la implementació de protocols, mesures preventives com la neteja adequada de les àrees de menjador i la identificació de zones lliures d'al·lèrgens, així com la disponibilitat de personal capacitat per respondre davant emergències al·lèrgiques.
Garantir la seguretat i el benestar dels infants amb al·lèrgies a l'escola requereix un esforç conjunt i continu per part de les escoles, les famílies i la comunitat en general. Només treballant junts podem crear entorns escolars que siguin veritablement segurs, inclusius i acollidors per a tots els nens i nenes, independentment de les seves necessitats.
Fonts:
https://diariofarma.com/2023/04/14/alergias-en-ninos-cada-vez-mas-y-en-edades-mas-tempranas
https://www.uhu.es/26edce/actas/docs/comunicaciones/orales/pdf/019.2-Echevarria-Ugarte.pdf
https://www.aeped.es/sites/default/files/documentos/27_autocuidados_alergia.pdf
https://www.aepnaa.org/ver/informacion
https://reunir.unir.net/bitstream/handle/123456789/2592/ferrer%20calvo.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Sin Comentarios