La ciència és un coneixement al servei de la societat. Aquest és el principi que guia la nova Llei de la Ciència de Catalunya, aprovada el passat 14 de desembre amb la majoria dels vots. Innovació, sostenibilitat, cohesió social i equilibri territorial són els pilars en què se sosté aquesta nova normativa, que per primera vegada a Catalunya defineix un marc de governança propi per al sistema de coneixement que s'ajusta al ritme de desenvolupament científic. El seu principal objectiu és incentivar la investigació científica al territori i aconseguir ajustar-se als estàndards europeus, i per a això aposta per l'estabilitat econòmica i jurídica, la igualtat i la promoció del personal científic com a punts clau cap a la seva consecució.

La Generalitat fixa en 305 000 000 € l'increment d'inversió per a la investigació científica a Catalunya

Sent conscients que les penúries econòmiques dificulten el correcte desenvolupament i finalització dels projectes científics, el Govern amb la nova llei ha fixat un increment de finançament públic i privat de la investigació de 305 milions d'euros, i estableix per al 2031 que la inversió en investigació arribi a l'1 % del PIB. D'aquests 305 milions, 180 aniran destinats a universitats i els 125 restants per a altres institucions.

Així mateix, l'increment també s'estén al nombre d'investigadors que treballen a l'autonomia. En aquest sentit, s'ha fixat l'objectiu d'augmentar el personal investigador en 7000 persones (un 23 % més que els 30 000 treballadors actuals). Això permetrà a Catalunya situar-se al nivell de la mitjana d'altres països europeus que compten amb 4750 investigadors per milió d'habitants.

Es promourà l'accés de predoctorals i postdoctorals a places de recerca

Entre els principis que guien aquesta nova normativa hi ha la promoció de la igualtat, l'avenç en la renovació generacional, el foment de les vocacions científiques sense escletxa de gènere i amb inclusió dels col·lectius poc representats socialment, i el desenvolupament professional respectuós amb la maternitat, la criança i la conciliació de la vida personal, familiar i professional; motiu pel qual la major part de professionals que s'incorporaran a les noves places seran investigadors que són a l'inici de les seves carreres, tant predoctorals com postdoctorals.

A més, en aquest augment de places també es contempla el programa ICREA, que permet fitxar investigadors de qualsevol país amb sous competitius en el context internacional. A partir d'aquest any s'obriran les places per incorporar almenys un total de 20 investigadors anualment.

Els treballadors tindran òrgans de representació als centres de recerca

La inseguretat jurídica és una altra de les afeccions que durant anys ha llastat la competitivitat internacional dels centres de recerca, per això aquesta normativa té també com a prioritat corregir aquesta vulnerabilitat jurídica, impulsant a aquest efecte mesures d'estabilització i mobilitat com la consolidació de les plantilles estructurals; enfortint les condicions de treball del personal investigador i dels investigadors en formació mitjançant un conveni sectorial de recerca; i incorporant representants dels treballadors en els òrgans de govern dels centres de recerca.

En resum, la nova Llei de la Ciència catalana suposa un avenç considerable cap a la creació d'una comunitat científica de qualitat i d'una ciència al servei de la societat, que busca respostes als desafiaments globals que planteja la nova dècada. En aquest sentit, es preveu que en els propers sis mesos es defineixin quatre importants plans rectors per al sistema de coneixement del país: el pla estratègic universitari en recerca i transferència d'excel·lència, les estratègies d'igualtat de gènere a la ciència, l'estratègia de ciència oberta, i la d’innovació i transferència de coneixement.

Fonts:

Nota de prensa. Departamento de Investigación y Universidades (gencat.cat)