La Federació Catalana d'Autisme ha convocat una roda de premsa en motiu del Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme que es commemora el 2 d’abril, amb l'objectiu de visibilitzar i denunciar la situació del col·lectiu en diversos àmbits de cara a les properes eleccions autonòmiques i europees.

A Inèdit entrevistem a la seva presidenta, Neus Payerol, qui ens detalla com la falta de visibilització i la manca de recursos impacta en la vida de les persones amb TEA, tant nens com adults.

Accés a l'entrevista a Neus Payerol, presidenta Federació Catalana Autisme,  al nostere canal Youtube

Pregunta. Quina és la situació real del col·lectiu a Catalunya?

És difícil d’explicar, però fonamentalment, el que ens passa és que no hi ha un reconeixement específic del col·lectiu a Catalunya. A nivell administratiu, no existim, no apareixem, no se’ns reconeix i això fa que, com que no estem reconeguts, no es destinin recursos. Això significa que la situació de les famílies és molt complicada. Penseu que aquí hi ha una prevalença de l’1,81%, és a dir, una de cada 81 persones a Catalunya té un trastorn de l’espectre autista. Sense aquest reconeixement a nivell d’administració, sense que l’administració posi recursos especialitzats, aquestes famílies s’han de buscar recursos en l’àmbit privat. Això fa que les despeses dins d’una família amb una persona autista siguin molt altes, el que fa que estiguin desesperades davant d’aquesta situació.

P. Com avalues les mesures que s’apliquen a l’escola per facilitar la inclusió dels alumnes?

R. La inclusió dels alumnes amb autisme és bastant complicada perquè els recursos que necessiten són de tipus humà i, a més, especialitzats; professionals que comprenen l’autisme i com afecta la persona. Això implica conèixer com incideix l’autisme en aquesta persona, en aquest infant: com pensa, per què actua com actua. Una persona vetlladora no pot proporcionar aquest suport. Calen recursos especialitzats, però en aquest moment no n'hi ha. Moltes famílies arriben a les federacions i expliquen que els seus fills no poden anar de colònies, quedar-se a l’aula d’acollida o al menjador perquè no hi ha recursos. Això no és una escola inclusiva. L’escola inclusiva no només és aquella on els alumnes hi van presencialment, sinó també aquella on poden participar activament en igualtat de condicions. En una escola on només hi ha el dret sense els recursos necessaris, es deixa a l'alumne desatès. Els nens amb TEA necessiten més recursos i suport especialitzat, així com la possibilitat de compartir amb els seus companys i ser entesos.

“Moltes famílies arriben a les federacions i expliquen que els seus fills no poden anar de colònies, quedar-se a l’aula d’acollida o al menjador perquè no hi ha recursos. Això no és una escola inclusiva”

P. Quina seria la petició més urgent que faríeu als polítics de cara a les properes eleccions?

R. La petició més urgent seria el reconeixement específic del col·lectiu. Necessitem estar visibilitzats com la resta de diversitats, com la discapacitat intel·lectual o física, o les persones amb problemes de salut mental. Això permetria posar-hi recursos. Cal que dins dels pressupostos es destini una partida específica per a serveis per a persones amb autisme, ja siguin infants o adults. Aquesta demanda aniria dirigida al departament de drets socials, de fet, cal canviar la cartera de serveis socials, ja que fa 15 anys que tenim la mateixa en la que a més no estem reconeguts, per això demanem una actualització que inclogui serveis especialitzats i específics per a les persones amb autisme.

Font: Inèdit Agencia

Federació Catalana d'Autisme