La població gitana espanyola s'ha incorporat fa tot just 40 anys al sistema educatiu. En tan poc temps, l'avenç ha estat enorme, i s'ha passat de l'exclusió a l'escolarització, transitant prèviament per una escolarització separada per mitjà de les escoles-pont. Avui podem dir que les nenes i els nens gitanos estan escolaritzats a Primària, un fet que fa unes dècades era impensable.

No obstant això, la bretxa educativa que ve arrossegant la població gitana continua obrint-se abans fins i tot de finalitzar l'educació secundària; estem parlant de més d'un 60 % d'abandonament escolar davant el 13 % de la població majoritària. Fer front a aquest elevat fracàs escolar és un dels principals reptes als que s'enfronta la comunitat educativa en relació amb l'alumnat gitano. A Inèdit hem volgut tractar aquesta qüestió amb la Fundación Secretariado Gitano (FSG); Carmen Méndez, directora territorial de l'FSG Catalunya, i Miguel Jiménez Martínez, coordinador d'educació de l'FSG Catalunya, ens parlen d'èxit, d'obstacles, d'avenços i de reptes educatius per a estudiants, famílies i professorat.

Pregunta: Quin és el panorama educatiu dins les comunitats gitanes?

Miguel: Tenim una taxa del 89 % en pobresa infantil, un fracàs escolar del 65 % a secundària, i als estudis universitaris només hi arriben el 2 %. Hi ha una bretxa considerable en comparació amb el panorama de la població majoritària, i en clau de gènere encara més. Tanmateix, jo crec que hi ha una evolució en la normalització de l'alumnat gitano. Tan sols fa 40 anys que s'ha normalitzat la presència del 99 o 100 % de l'alumnat a les aules, al principi per mitjà de les escoles-pont que facilitaven el trànsit a la classe ordinària. Hi ha hagut una millora, actualment hi ha més alumnat en estudis postobligatoris, amb estudis universitaris, però són només entre el 5 i el 10 % els que arriben a aquesta educació superior, una xifra molt petita en comparació amb la població majoritària.

P.: Quines iniciatives dueu a terme des de la fundació per aconseguir l'èxit dels estudiants gitanos en l'educació?

Carmen: Som una organització amb un recorregut de 40 anys, i el 2001 ens vam constituir com a fundació. Comencem a gestionar el fons social europeu i, per tant, l'organització experimenta un creixement pel que fa a professionals i a programes. La nostra missió és la promoció integral de les persones gitanes, fugim de termes com assistència o ajuda.

Normalment, quan venen les persones a la fundació és perquè o bé tenen una emergència, una necessitat laboral, o bé necessiten un acompanyament educatiu per als seus fills o filles. Sovint es tracta d'intervencions a nivell familiar, és a dir, no només s'atén a nivell individual la persona, sinó tot el nucli familiar, ja que una persona pot estar en recerca de feina i una altra estar en l'acompanyament educatiu.

Portem gestionant els quatre períodes de fons social des del 2001. El primer programa va ser el programa Acceder, que estava enfocat a oferir itineraris d'acompanyament, formació i inserció laboral a persones gitanes, i en el qual des de l'orientació laboral i la prospecció amb les pròpies empreses es treballa partint de les necessitats i competències de la pròpia persona, i de les necessitats i demandes també de les empreses, per generar oportunitats d'ocupació per a gitanos i gitanes que ho necessiten.

Estudiants gitanos i gitanes en una de les Aules Promociona de la Fundació Secretariat Gitano.

En el segon període vam sol·licitar un programa educatiu, ja que vam veure que, centrant-nos només en l'accés a l'ocupació, moltes persones gitanes entraven al món laboral però només per la porta petita, i a més en determinats oficis com neteja industrial, cambreres i cambrers… Nosaltres volíem promoure l'accés a tots els llocs laborals, però calia posar el focus en algunes formacions. D'aquesta manera, es va posar en marxa el programa Promociona per fer un acompanyament educatiu a primària i secundària mitjançant l'orientació, treballant amb la comunitat educativa, tutors i tutores, estudiants, i amb les famílies. Tot això a tres nivells: individual (amb la mentorització individualitzada), grupal (a l'aula Promociona) i comunitari (amb trobades d'estudiants i famílies per crear espais d'intercanvi).

En el tercer període del fons social presentem el programa Cali, que treballa amb dones gitanes en diferents territoris, partint de les seves necessitats i demandes. Està centrat en la igualtat de tracte, i en l'antiracisme, des de la detecció a l'acompanyament i restauració, fins i tot mitjançant processos judicials. També es treballa en la formació de professionals, que és quelcom transversal a tots els programes, igual que la interculturalitat i igualtat de tracte i no discriminació, la perspectiva de gènere i la salut.

P.: Quins obstacles impedeixen l'avenç educatiu de l'estudiantat gitano?

Miguel: Doncs, d'una banda, les baixes expectatives, que poden venir d'un mateix, de l'entorn familiar, o fins i tot del mateix professorat, i que poden acabar en un efecte Pigmalión, a més de la manca de referents, una necessitat que precisament es vol suplir des del programa Promociona, ja que és fonamental que els nens i nenes gitanes creixin veient altres vides i oportunitats, altres alternatives… que es puguin veure reflectits en altres maneres de viure. Així mateix, la manca d'acompanyament suposa un obstacle important, ja que l'acompanyament tant a nivell d'orientació educativa com de vinculació general amb les famílies és un element clau per a tot l'alumnat.

Les baixes expectatives, la falta de referents i d'acompanyament, els prejudicis i estereotips i la segregació escolar són les barreres que obstaculitzen l'èxit educatiu de l'estudiantat gitano

També suposen una barrera els prejudicis i estereotips, per la qual cosa és essencial valorar com es treballa la diversitat en el currículum acadèmic; de fet, hi ha col·legis on no se'n parla excepte que hi hagi alumnat gitano, i no es tracta d'això, es tracta d'educar a tots els estudiants en la diversitat, siguin gitanos o no, i independentment de si estan en contacte amb gitanos a l'aula o no.

Finalment, un obstacle molt notori és la segregació educativa, ja sigui en col·legis on la gran majoria és estudiantat gitano, o bé en col·legis on l’alumnat gitano es majoritari a les aules de reforç amb currículum adaptat. Aquest tipus de pràctiques, encara que tinguin la millor intenció, després veiem en els resultats que porten a un fracàs escolar.

Carmen: A tot això, afegiria la situació econòmica, la manca d'una acollida o recepció, la falta de referència per a les famílies als centres educatius o per a l'estudiantat.  Un sistema que s'obre a la diversitat, que fomenta la igualtat de tracte i en el qual no hi ha una situació de racisme dona confiança a la família perquè els seus fills i filles estiguin en aquest centre. Perquè visquin un procés que ells ja han viscut. La confiança que estableixi la comunitat educativa amb les famílies és clau. Cal tenir en compte que algunes d'elles no han tingut l'oportunitat d'estudiar, per la qual cosa cal informar-les amb continguts entenedors, amb un tracte i una mirada afables.

P.: Parlàveu de la segregació escolar, quin és el panorama a les escoles catalanes? ¿Continua havent-hi segregació de l'estudiantat gitano en l'entorn educatiu?

Miguel: Aquí a Catalunya tenim des del 2019 un Pacte contra la Segregació Educativa que van signar administracions, ajuntaments, entitats, centres escolars, AFAS… que es proposa eliminar la segregació en un termini de dos anys a tots els centres escolars de Catalunya per generar més igualtat d'oportunitats per a tot l'alumnat. També el 2021 es va aprovar el Decret d'Inclusió que impulsa l'eliminació de la segregació escolar amb diverses mesures, la majoria de les quals impacten en la planificació de les zones educatives, en la reserva de places, en les ràtios i la sobreoferta, a més de la detecció d'alumnat amb necessitats educatives en el moment de la preinscripció o matrícula. Aquests instruments són importants i valuosos i fins i tot pioners aquí a Catalunya, però encara s'ha de veure la seva evolució en els propers anys. Hi ha hagut una millora, però hi continua havent centres escolars amb un 90 % i fins i tot un 100 % d'alumnat gitano. Requereix temps, però, sobretot, que hi hagi compromís i voluntat perquè aquests instruments s'utilitzin per a allò que han estat creats, perquè els anys vinents vegem aquest impacte i canvi que esperem.

«Continua havent-hi centres escolars amb un 90 % i fins i tot un 100 % d'alumnat gitano»

P.: Hi ha alguna etapa educativa en què està infrarepresentat l'estudiantat gitano?

Carmen: En general, hi ha molt poques dades, però es parla d'un 2 o 3 % d'universitaris gitanos. Et podem dir que els darrers anys a Catalunya això ha crescut, gràcies a la feina d'una entitat i del programa adreçat especialment a l'accés a la universitat i a treure's el GESO (graduat en ESO). Es diu que acaben d'entrar 7 persones, que 45 s'han graduat enguany, però això ho porta Campus Rom, que ha generat una xarxa universitària de referents, en la qual acompanyament, vincle i referència són elements característics de la seva relació amb l'estudiantat gitano que els arriba.

Només hi ha un 2 % d'estudiantat gitano a les universitats catalanes

P.: Treballeu amb famílies sobre l'avenç educatiu dels seus fills? De quina manera?

Miguel: L'enfocament integral és important, amb les necessitats de família i alumnat, i treballar de manera transversal amb la resta de l'equip de la fundació. En educació hi ha l'orientador educatiu que s'encarregaria en aquest cas de tot aquest acompanyament de manera individualitzada tant amb la família com amb l'alumnat i el centre educatiu. És molt important el compromís de tots tres perquè l'acompanyament sigui reeixit. Des de 5è de primària fins a 4t d'ESO l'orientador treballa competències amb les famílies, i mentre ho fa crea un vincle. Normalment les famílies tenen una perspectiva positiva sobre l'educació, sobretot veient com està el mercat laboral, així que estan més obertes a explorar altres possibilitats per als seus fills, a veure altres referències de nois i noies gitanos que estan estudiant, cosa que els genera una altra percepció.

De la mateixa manera, amb les famílies també es treballa de forma grupal, ja que s’expliquen experiències entre elles i s'animen compartint els avenços dels seus fills i filles. A nivell comunitari tenim les trobades de famílies i alumnat, en les quals treballem temes concrets per mitjà d'experiències i jornades. Són espais perquè vegin i coneguin altres realitats.

P.: Quin ha de ser el paper dels docents en la inclusió de l'alumnat gitano a l'escola? Com ensenyar i aprendre en clau de diversitat?

Carmen: La formació del professorat pel que fa a diversitat en general hauria d'estar molt més fomentada, de la formació inicial a la formació permanent, i no només pel que fa a la inclusió, que molt sovint només es parla del tema el dia de… L'ideal és introduir el tema a partir dels conceptes dels nens i nenes de l'aula (per exemple, si estàs treballant la família doncs introduiràs tots els models existents de família, estiguin representats o no a la teva aula, i en parlaràs qualsevol dia de l'any, no necessàriament en el dia de la família). No ha de ser un sistema educatiu homogenïtzador. Hem banalitzat la interculturalitat, i no era això, no volem que es folkloritzi la cultura, que s'hi pari esment només en moments concrets, ja que és transversal i interseccional, igual que la perspectiva de gènere.

«No volem que es folkloritzi la cultura, que s'hi pari esment només en moments concrets, ja que és transversal i interseccional, igual que la perspectiva de gènere»

La comunitat gitana és molt diversa, per la qual cosa nosaltres no podem donar als docents un decàleg de què és. El que hauran de fer, fonamentalment, és acollir i escoltar els nens i nenes i les seves famílies, per millorar la seva situació educativa. Tenim la responsabilitat de què aquest procés canviï. Si tu has viscut constantment una situació d'exclusió i desigualtat és normal que portis la motxilla carregada de desconfiança. Però si en el procés comptes amb un acompanyament, algú que t'orienta treballant amb tu, amb la teva família… i intentant que la comunitat educativa participi d'una altra manera, tens la possibilitat que això canviï.

També cal entendre els docents, que treballen en contextos sovint molt complexos. No es tracta de carregar-los de responsabilitat, sinó de posar la càrrega en la política educativa que ha de tenir en compte tot això (formació dels professionals, acompanyament…).

Després també hi ha casos de mala praxi que arriben a situacions racistes. Per a aquests casos hem de comptar amb eines, ara mateix tenim la Llei d'Igualtat d'Oportunitats i No Discriminació. Hi ha d'haver mesures restauratives, perquè les persones gitanes que sempre han viscut en exclusió no se sentin fora o que no els acull el sistema educatiu i se'n despengin. Estem parlant de drets, i l'educació és un dret clau, i si seguim amb un sistema que exclou estem atemptant contra la Llei del Menor, i sobretot contra la infància gitana, que pot aportar molt talent a la societat.

Miguel: Quan parles amb alumnat gitano de l'èxit educatiu i els preguntes sobre el tema, ells sobretot expliquen la vinculació o la referència amb algun professor o professora que els ha acompanyat en el procés, i jo crec que aquí està la clau, en aquesta vinculació que estableix el professor amb l'estudiant, amb la família, aquest apropament que permet veure la persona en el seu conjunt, potser una educació més comunitària en aquest aspecte. Per això és important la formació en diversitat dels docents des de la mateixa universitat, per poder fer un millor acompanyament a qualsevol de les diversitats que formin part de l'escola.

Més informació:

Fundación Secretariado Gitano