Els trastorns del llenguatge segueixen exclosos de les beques
Són els trastorns amb més presència entre la població estudiantil
El dia 21 de febrer del 2023 el Consell de Ministres va aprovar un important increment en la quantia de les beques, incloses les ajudes a l'estudi per a alumnes amb necessitats educatives especials. Aquesta és una magnífica notícia. No obstant això, novament l'alumnat afectat per trastorns del neurodesenvolupament queda exclòs d'aquestes ajudes. Dins d'aquests trastorns s'inclouen els trastorns de l'aprenentatge (dislèxia, discalculia, trastorns del desenvolupament del llenguatge, TDAH, entre d'altres), tots amb una alta prevalença i grans repercussions al llarg de tot el procés vital, però de gran incidència en tots els anys de formació educativa.
Entre el 5 i el 15 % de la població escolar pateix algún TND (Trastorn del Neurodesenvolupament). Dislèxia i TDAH són els més comuns
El neurodesenvolupament és el procés per mitjà del qual el sistema nerviós central (SNC), amb el cervell com a òrgan principal, madura, creix i adquireix les seves funcions. Aquest desenvolupament és gradual, s’inicia durant la gestació i es consolida a l’edat adulta. No és constant i varia en cada persona. El període més gran de creixement cerebral es produeix en els primers anys de vida. Els trastorns del neurodesenvolupament és un grup heterogeni que es manifesta mitjançant trastorns de l’aprenentatge. Dins d’aquests hi ha un subtipus concret: els trastorns específics de l’aprenentatge, que fan referència a la dislèxia i discalcúlia (Gatell et al., 2022).
Al nostre país no existeixen estudis epidemiològics amb una metodologia uniforme ni consens en les xifres, però s’estima que els trastorns d’aprenentatge tenen una prevalença d'entre el 5 i el 15 % de la població escolar. Concretament, un estudi realitzat a Catalunya amb una mostra de 7000 alumnes de 5 a 17 anys detectà una prevalença del 18,3 % de trastorns del neurodesenvolupament, amb 9,92 % de TDAH i 10 % de dislèxia (Bosch et al., 2021).
Aquesta decisió fa més vulnerable l'alumnat afectat per trastorns del neurodesenvolupament, no només pel trastorn en si mateix sinó per la seva situació socioeconòmica. Una educació inclusiva i equitativa és el pilar fonamental per garantir la igualtat d'oportunitats, en aquest sentit la LOMLOE (2020), estableix que «les Administracions educatives vetllaran perquè les decisions d'escolarització garanteixin la resposta més adequada a les necessitats específiques de cada alumne», d'acord amb el procediment que es recull a l'article 74 d'aquesta llei.
Des de l’Associació Catalana de Dislèxia (ACD) consideren imprescindible incloure en els criteris de concessió de beques els alumnes amb necessitat específica de suport educatiu, l'alumnat amb trastorns de neurodesenvolupament i aprenentatge. L’ACD informa que en diverses ocasions el Ministerio de Educación y Formación Profesional (MEFP) ha expressat que l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu ha de ser atès des dels propis centres educatius, però la realitat és que els centres educatius no compten amb els recursos necessaris per atendre l'alumnat amb necessitats educatives derivades dels trastorns específics del neurodesenvolupament.
El Ministeri d'Educació abandona els alumnes amb trastorns i els delega al centre i a l'equip docent ordinari, però sense recursos
Segons aquestes xifres, la decisió del MEFP d’excloure els trastorns de neurodesenvolupament és un aval a la desigualtat d’oportunitats per assolir el nivell acadèmic correcte, perquè els nens d’entorns més vulnerables no poden accedir a classes de reforç acadèmic ni a sessions amb professionals de la psiquiatria infantil. Segons dades facilitades per l’ACD, un tractament per trastorns del neurodesenvolupament costa entre 400 i més de 700 euros, aproximadament, i a més els tractaments logopèdics i/o psicopedagògics ronden un preu d'entre més de 30 i més de 50 euros per sessió. Aquests tractaments són de llarga durada, es recomana fer-los un mínim de dos anys i acompanyar-los de suport acadèmic extraescolar, la qual cosa suposa un cost mínim setmanal al voltant de 100 euros per nen.
Fracàs escolar i abandonament escolar precoç
Espanya lidera el llistat de països amb la taxa d’abandonament escolar precoç més alta (xifres del 21,4 % en homes el 2019, dades d'Eurostat), i amb aquests valors al MEFP li serà molt difícil revertir aquests resultat perquè els docents i els centres educatius no tenen ni coneixements específics ni recursos materials per poder ajudar els alumnes amb trastorns de neurodesenvolupament, deixant la sort acadèmica de la població escolaritzada actual en mans dels recursos econòmics de les seves famílies.
Bibliografia consultada
Bosch R, Pagerols M, Rivas C, Sixto L, Bricollé L, Español-Martín G, Prat R, Ramos-Quiroga JA, Casas M (2021). «Neurodevelopmental disorders among Spanish school-age children: prevalence and sociodemographic correlates». Psychological Medicine 1–11. https://doi.org/10.1017/ S0033291720005115
Gatell A, Vergés A, Serra C, Alda JA, Grau N, Elias M (2022). Trastorns del neurodesenvolupament i l’aprenentatge: abordatge des de pediatria d’atenció primaria. Grup de Treball dels Trastorns del Neurodesenvolupament i Aprenentatge de la Societat Catalana de Pediatria.
Font
.jpg){kind=avatar}
Sin Comentarios